Aitor Cevidanes Miranda, investigador del Departament de Sanitat Animal, és membre de l'Institut Basc de Recerca i desenvolupament Agrari, Neiker. Hem escoltat i ens hem acostat a ell en els cursos d'estiu de la UPV perquè ens aclareixi alguns dubtes.

Què hem de saber sobre els paparres i quins tipus i on podem trobar a Euskal Herria?

Són artròpodes, no insectes, i pertanyen a la família dels aràcnids. A Euskal Herria els més abundants són els Ixodidae o paparres durs, que s'alimenten de sang, s'inflen a mesura que s'omplen de sang i augmenten molt la grandària. Larva, nimfa i les seves fases de cicle de parasitación han arribat, i en totes les seves fases necessita alimentar-se amb la sang d'un animal.

A Euskal Herria tenim dinou espècies, i la reina del País Basc, la que trobem quan anem a la muntanya, és Ixodes ricinus (encara no hem decidit com nomenar-la en basca). El 90% dels quals ens piquen als personatges és Ixodes ricinus, és habitual en els boscos, en els prats… i contra el que molts pensen, no li agrada el sol, necessita molta humitat i per això li agraden els boscos, no els camps extensos. Si no s'alimenta d'animals pels voltants, tampoc es trobaran paparres. A més dels éssers humans, és capaç de parasitar a molts animals, ja siguin animals domèstics (gossos, ovelles, vaques…), mamífers salvatges (cabirols, cérvols…), ocells o rèptils.

Ens ha de preocupar la picada d'aquesta espècie?

Aquesta espècie contamina la malaltia de Lyme, per la qual cosa Euskal Herria és una zona endèmica respecte a aquesta malaltia (l'Ixodes ricius no agrada la calor del sud peninsular). Per tant, és un risc a tenir en compte, però sense intimidar, perquè segons els últims estudis, només entre 1 i 2% d'aquesta mena de tàperes porta dins de si el bacteri Borrelia que contamina la malaltia. A més, hi ha altres dos factors: d'una banda, per a contagiar la malaltia (perquè el bacteri passi a la nostra sang) la paparra ha de passar almenys 24-48 hores, per la qual cosa si la retirem de la muntanya i la retirem el mateix dia, no hi ha risc. D'altra banda, els símptomes del bacteri Borrelia són fàcilment identificables: en els dies o setmanes següents a la picada, apareix en la pell l'eritema migratori (alguns rastres circulars en la pell) o la febre, en els quals s'acudeix al metge i es cura fàcilment amb antibiòtics. És pitjor no diagnosticar-la a temps, ja que si es cronifica és difícil diagnosticar-la i tractar-la amb posterioritat.

Hem d'acostumar-nos a anar a la muntanya amb pantalons llargs o amb la pell tan tapada com sigui possible, encara que sigui a l'estiu, sobretot a zones forestals i similars.

A la volta de la muntanya, mirant bé el cos i llevant-se la gorra, no hi ha perill. Com llevar-se la paparra?

Mai s'ha d'usar oli o vaselina, o fumar amb llumins, encara que ja hem sentit parlar d'això. De fet, si a conseqüència d'aquesta mena d'accions, estressem el paparra, ho tirem tot per la boca i augmentem el risc que el bacteri entri en la nostra sang. Deixar la gorra en calma, agafar-la amb unes pinces de boca estreta i treure-la tirant a poc a poc. Després es va rentar la ferida amb sabó i es va acabar.

Però hi ha un cert temor que si no aconseguim que el paparres surti bé, una part pot quedar-se dins i és perillós…

Hi ha molts mites, perquè si el cap es queda dins pondria dins del nostre cos. Però no, encara que hem d'intentar treure-la sencera, encara que alguna part se'ns queda dins, en principi desinfectada i neta bé no causarà problemes. Que el cap s'ha quedat dins del nostre cos? La ferida pot infectar-se, per la qual cosa convé netejar-la i desinfectar-la bé, però no contaminarà cap malaltia.

Pot el ricí Ixodes contaminar altres malalties?

Pot infectar la síndrome d'Alfa-Gal si el mamífer passa la molècula d'Alfa-Gal que té en la seva sang a la sang de l'home. La conclusió és que quan mengem carn vermella ens provocaria una reacció al·lèrgica, per la qual cosa se li ha anomenat “el paparra que la fa vegetariana”. També pot infectar a altres bacteris, però no és habitual. La febre hemorràgica congolesa, Crimea, s'ha propagat en diversos mitjans de comunicació, ha aparegut en alguns llocs de l'Estat espanyol, però aquí no s'ha estès el paparra que ho contagia, només està en el sud d'Àlaba, i no sabem si a Euskal Herria existeix la malaltia.

A l'estiu solen sorgir alarmes vermelles, o almenys es noten en els mitjans de comunicació.

Durant tot l'any es pot trobar una fase d'Ixodes ricius, si la larva no és nimfa o adulta, per la qual cosa no sols la trobarem a l'estiu, però si que comencen a augmentar a la primavera, a causa de l'explosió de les larves i a la presència de nimfes molt més nombroses, i a la primavera i estiu és més habitual trobar-se amb un paparra a la muntanya.

És cert que han augmentat en els últims anys?

La percepció és això, la consciència també és major entre la ciutadania i posem més atenció, però de moment no hi ha cap dada científica que indiqui que hi hagi més dades. Hem iniciat un projecte just amb altres territoris de la zona pirinenca, per a veure si en els mateixos llocs en els quals prenem dades fa 20 i 30 anys s'ha canviat el nombre de mostres o si és només una qüestió de percepció. L'estudi servirà també per a conèixer si ha canviat la prevalença i la transmissió potencial de les capes que porten el bacteri.

D'altra banda, l'emergència climàtica pot provocar canvis, que els cicles es recuperin més ràpid per la calor, etc., però en el nostre cas, com aquesta espècie de paparres busca humitat i frescor, pot ser que el canvi climàtic porti amb si el contrari i disminueixi. Està per veure. No obstant això, sí que pot ser una conseqüència perjudicial del canvi climàtic que Crimea hagi estès al País Basc el garrapo que transmet la febre hemorràgica del Congo, pel seu clima mediterrani i càlid.

Des del punt de vista de la biodiversitat, la cadena tròfica o el cicle de la parasitación, t'interessa treballar el barret a l'escola.

En primer lloc, per proximitat. Són animals que ens envolten i no hem d'anar a la sabana per a aprendre la cadena tròfica. I per un altre, perquè són el model adequat per a entendre la biodiversitat de manera global i en la seva complexitat, tant des del punt de vista de la relació entre aquests animals, com des del concepte de l'única salut que avui tant s'esmenta. La salut dels ecosistemes, la dels animals i la dels éssers humans estan unides entre si, els canvis que produïm en els ecosistemes poden influir en nosaltres, i les arpes són un exemple d'això. Diversos estudis han demostrat que si es modifica la densitat d'animals presents en un ecosistema concret, per exemple, si s'eliminen algunes espècies, el cicle de les paparres i el patogen pot veure's afectat, per exemple, per la proliferació de les paparres, la qual cosa ens portaria a la volta dels éssers humans.

Hi ha espècies animals que disminueixen, augmenten les paparres?

La paparra contamina el bacteri, però el dipòsit del patogen o l'hoste és un altre animal, i hi ha hostes molt bons (animals que generen molts bacteris) i altres pitjors; si el nostre ecosistema se simplifica, si algunes espècies desapareixen i són més dipositats, tindrem més paparres positives i, per tant, més risc per a nosaltres.

Heu elaborat un díptic amb informació útil sobre les tàperes i els mosquits, entre altres coses, per a repartir al professorat en els centres que acudeixen a l'escola forestal. Els mosquits també susciten preocupació entre la ciutadania?

En els mosquits ens hem llançat a un nou escenari. A Euskal Herria mai les hem tingut molt en compte, es convertien en problemes quan anàvem al càmping o amb la furgoneta a saber on anàvem. Aquí, de tant en tant algun mosquit ens picava, a la nit, amb la finestra oberta… Però en els últims anys hi ha hagut un canvi de paradigma: hem passat de molestar a la nit a rebre moltes picades durant el dia. La raó és el mosquit tigre. Aquesta espècie invasora va arribar al País Basc fa deu anys, pel costat de Behobia i Irun, i s'ha multiplicat en les proximitats de les ciutats, sobretot en les zones urbanes de Bizkaia i Guipúscoa, per ser una de les característiques d'aquest mosquit molt urbà.

Aquesta espècie no és capaç de volar a llargues distàncies, al llarg de 200 a 500 metres, per la qual cosa prop de la zona on hem rebut la picada de mosquits estaran els vivers d'aquests mosquits, o cosa que és el mateix, l'aigua acumulada que necessiten per a créixer. Pel fet que necessiten un volum d'aigua molt petit, ens trobem al voltant dels plats de test, els bidons i regadores per a regar el jardí, al costat de la barrica d'aigua de l'horta… Al voltant del 70-80% dels llocs on creixen els mosquits tigres són zones privades, els nostres jardins, balcons, etc. Per això, en prevenció, els ciutadans tenim molta feina individual per fer, hem de retirar aquests contenidors artificials que contenen aigua.

Els mosquits tigres tenen algun perill?

Sí, tenen. Una de les principals característiques del mosquit tigre és que és molt humà per a alimentar-se, rebem moltes picades que, a més de produir picors i reaccions, són contaminants de malalties, sobretot el dengue, el zika i el chikungunya. Al País Basc, no obstant això, no tenim aquests virus i, per tant, els mosquits tigres d'aquí no tenen el virus dins, però tots els anys sol haver-hi algun cas important que s'hagi anat a l'estranger i allí s'hagi pres la malaltia. Si a la volta encara té el virus en la sang, existeix el risc que el mosquit li punxi i contagiï a una altra persona, i llavors hauríem de parlar de casos autòctons, no sols d'importats. A França i Itàlia, per exemple, s'han registrat en els últims tres anys més d'un centenar de casos autòctons, tots ells contagiats de dengue. La majoria dels casos de Denge són, a més, no simptomàtics, per la qual cosa és difícil de detectar.

Alguna altra espècie de mosquit que hagués de preocupar-nos?

Al País Basc s'han detectat 31 espècies de mosquits, dels quals dos són invasors (el mosquit tigre i un altre similar). Només unes poques espècies tendeixen a alimentar-se amb la sang humana i cal destacar que els mosquits juguen un paper fonamental en la cadena tròfica. Juntament amb Aranzadi tenim un projecte per a investigar en la xarxa d'estanys de les escoles, en aquests microaiguamolls, en aquests pous més naturals i artificials, si hi ha mosquits, que s'alimenten d'amfibis i odonatos, etc. De moment no hem trobat mosquits tigres en aquests ecosistemes, i en el cas dels altres mosquits que es poden trobar, la quantitat està molt regulada en un ecosistema amb depredadors naturals.