Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Aprendre a acomiadar-se

Acomiadar-se d'alguna cosa o d'algú sol ser un acte relacionat amb l'abandó, el final i, en definitiva, el procés de dol. Segur que alguna vegada, o que escoltaries a algú, els diries la típica i tòpica frase de “no m'agraden les salutacions”. I no vull enganyar-vos, ni tan sols a mi m'han seduït les salutacions.

Crec que això ha ocorregut, entre altres coses, per a fer front a situacions que poden comportar tristesa per la incapacitat que històricament hem tingut com a societat. Identifiquem uns certs sentiments, com la nostàlgia, com una cosa negativa, i per això tractem d'evitar-los. Encara que sovint resulta més dolorós resistir a alguna cosa a acceptar que és millor deixar marxar.

Quan de petit anava a passar les meves vacances al poble de la família de la meva mare, anava a maleir les llàgrimes que anava a abocar al meu retorn. Sofria quan em vaig enamorar d'una persona que estava lluny de la meva ciutat, pensant que segurament els nostres camins se separarien una altra vegada. Quan el meu avi va arribar als 100 anys, en bona forma, sentia compassió per la mala situació que provocaria la seva inevitable mort. Viure amb aquestes pors estava normalitzat.

Les tres coses van succeir i l'acceptació no va ser un procés sense obstacles. Però d'experiències com aquesta he après alguna cosa: les salutacions poden ser possibilitats radicals de transformació. Sobretot, quan tens el privilegi de triar el moment per a dur-los a terme i trobes temps per a assumir-los i per a cuidar de la incertesa que sovint suposen.

La connexió constant amb la informació d'actualitat i l'esfera digital m'ha portat a acumular fatiga i a disminuir la motivació

Aquesta ha estat la meva sort en els últims mesos. Després de catorze anys d'implicació en el dia a dia de la revista, a la fi de mes apagaré l'ordinador de la redacció perquè un altre company l'encengui al setembre. La connexió constant amb la informació d'actualitat i l'esfera digital m'ha portat a acumular el cansament i a disminuir la motivació; m'ha fet venir ganes de descansar. Aquest descans em permetrà pensar en noves oportunitats personals i professionals.

Així mateix, aquest article d'ARGIA serà l'últim de l'etapa que es va obrir al desembre de 2017. Des de llavors he publicat desenes de textos en aquestes pàgines estimades. En totes elles he intentat aportar la meva visió sobre els esdeveniments dels últims anys als Països Catalans. I, com en aquesta ocasió, m'he atrevit a escriure algunes reflexions personals; espero que m'hagi semblat interessant.

En l'últim article us vaig explicar la duresa de saludar en l'andana d'una estació a un amic meu exiliat a Suïssa. Per fortuna o per casualitat, avui escric aquestes línies, després de saber que l'assumpte de Tsunami Democratic ha estat arxivat, i sabent que no trigaré a tornar a abraçar-ho en la nostra terra. Ell [Jesús Rodríguez] em prendrà el testimoni en aquests articles i es tancarà així un cercle: serà la mateixa persona que va obrir les portes del periodisme fa catorze anys la que escriurà per a vosaltres a partir d'ara.

Potser hem d'aprendre i acceptar que un “hola” sempre portarà un “adeu”, i que alguns comiats no tenen per què ser definitives si sabem fer-ho en el moment oportú. Ara prefereixo dir “fins aviat” o, millor encara, cridar “no adeu!”, perquè tot l'après m'acompanyarà amb seguretat i orgull fins a un objectiu que no es pot preveure. Moltes gràcies de cor a ARGIA per confiar en mi i per donar aquest espai. Gràcies a tots vosaltres que amb la vostra ajuda feu possible aquest tipus de mitjans.

Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora

ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.


T'interessa pel canal: Iritzia
2024-09-18 | Jon Alonso
Cinquena columna

Si la Ribera ha estat històricament euskaldun, és el debat bizantí (el debat bizantí: un debat inútil en el qual cada part no pot demostrar les seves afirmacions a l'altra part) que es repeteix a Navarra des de fa quaranta anys. Jimeno Jurio, ortodox però raonable, així ho... [+]


2024-09-18 | Castillo Suárez
Variants

Quan canvi de casa o, més encara, quan algú s'ha anat de casa, tinc el cap i el cor plens de records. Llavors començo a tractar de decidir el que guardaré i el que no. Perquè tots els objectes ens uneixen a alguna cosa, o ens porten a la memòria a algú, i, per tant,... [+]


Aixecaments de la terra

Fos l'Estat policial! Canten a través de les explosions dels gasos lacrimògens. Joves compromesos, amatxis militants, rostres coberts, o no, pallassos, músics, sindicalistes i polítics, metges amb casc, agricultors sobre tractors... Tant en el camp com a la ciutat, orgullosos... [+]


El que Palestina aporta al món

Es conegut que algunes empreses franceses (Thales, Airbus, Dassault) des de fa temps ajuden a Israel a completar el seu equip militar. Segons una enquesta de l'associació Disclose, el Govern francès ha subministrat components electrònics a Israel, amb la finalitat d'utilitzar... [+]


Pensaments lliures

Les coses no són així, les coses estan així. Aquesta frase va quedar gravada quan vaig escoltar el disc complet i tranquil de Gorka Urbizu. Vaig creure haver fet un gran descobriment amb aquesta identificació, innocent! Més tard m'he adonat que , a més de ser un lema per al... [+]


Materialisme histèric
Merescut

Tinc bastantes crisis existencials al meu voltant. Per a passar l'adolescència/joventut per la hipocresia, per a representar el que volien ser persones bones (sent just, és ximple que diu sí al que no és), era viure una vida real, és més, fer la revolució, i ara, després... [+]


Tecnologia
Visió MundoAA

Els éssers humans mai han estat fàcils de pensar amb tranquil·litat durant llargs períodes de temps, vivim amb la responsabilitat de tirar endavant la nostra vida, tant la nostra com la dels nostres descendents. En aquesta oportunitat que hem tingut de viure, volem fer les... [+]


Vaga de locutoris en Zaballa

Des que ens van traslladar a Euskal Herria des de les presons de l'Estat espanyol, en la presó de Zaballa hem trobat moltes mancances en l'àmbit de la comunicació. Disposem de menys i més curts presencials, hem hagut de realitzar les visites del locutori en condicions... [+]


La música va morir (*teníem) el dia

El 26 d'agost em vaig despertar com si fos un dilluns normal, em vaig aixecar del llit i, amb els braços desorbitats, em desperezé. Però quan vaig arribar al passadís, vaig saber que allò no era un d'aquests dilluns monòtons i descoratjats de sempre. Vaig trobar als meus... [+]


Estem a punt d'aconseguir-ho?

Com recordareu, la passada primavera membres de la Plataforma Aules de l'Experiència Euskaraz Ere Bai vam donar un missatge perquè la ciutadania pugui realitzar també en basca els cursos que organitza l'Aula de l'Experiència de la Universitat del País Basc.

El missatge es va... [+]


2024-09-11 | Joan Mari Beloki
Rússia envaïda

Kursk és una regió històrica de Rússia. Vivia en pau fins al 6 d'agost, quan l'exèrcit ucraïnès va entrar a la ciutat. Van entrar uns quinze mil homes. Centenars de tancs, vehicles blindats, peces d'artilleria, radars de defensa aèria… les armes més modernes que... [+]


2024-09-11 | Ula Iruretagoiena
Territori i arquitectura
Europa

Tinc pocs amics amb sentiment europeu, no sé si l'europeidad arriba a ser una identitat. Però quan viatgem a Europa, pot sorgir una amistat, perquè les principals direccions de territorialitat que succeeixen a Europa i a Europa són compartides, on es decideix la distribució... [+]


Materialisme histèric
Un psiquiatre

S'han completat, s'han posat els mitjans per a això i amb bastant rapidesa. Quin alleujament quan tot va callar! Però la balança ha estat gran i darrere dels seus ulls s'ha acumulat un terror més, perquè en algun moment han pensat que potser no tornarien mai, o no del tot... [+]


Vacances dels baserritarras

Els baserritarras tenen vacances? Pregunten a l'escola. Els alumnes han respost que no. Llavors, treballant tots els dies, us agradaria ser baserritarra en el futur? I si ningú vol ser baserritarra, qui farà menjar per a nosaltres? La pregunta es va quedar en l'aire.

Per a la... [+]


Eguneraketa berriak daude