Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

La cera: entre la vida i la mort

Amezketako San Bartolome elizan oraindik argizaiolak pizten dituzte urtero, baina ohitura horri eusten dioten salbuespen bakanetakoa da.
Amezketako San Bartolome elizan oraindik argizaiolak pizten dituzte urtero, baina ohitura horri eusten dioten salbuespen bakanetakoa da.Tolosaldea.eus
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

París 1845. L'economista i polític labortano Frédéric Bastiat (1801-1850) va escriure la sàtira Pétition donis fabricants de chandelles (La petició de les veleres). Opositor fervent al proteccionisme, va declarar amb ironia que els velers sol·licitaven protecció davant "la competència d'un competidor estranger que ofereix la seva llum a preus massa baixos", i que el proveïdor de llum estranger era el Sol.

La sàtira, a mitjan segle XIX, estava en el cim de la indústria de les veles, després que en 1834, a Manchester, l'artesà Joseph Morgan patentés la màquina que permetia la producció mecanitzada. Però aviat van arribar rivals més durs que el Sol, primer llums de querosè i després bombetes incandescents en 1879.

Abans d'això, al País Basc també hi havia molta candelera. A principis del segle XVII, per exemple, el gremi que conreava la cera a Vitòria era un dels més importants. En altres llocs, per exemple, en Tolosaldea, la fabricació de veles i la fabricació de paper van anar de bracet, ja que tots dos utilitzaven la mateixa matèria primera: la parafina. I una cosa semblant va succeir amb la rebosteria. Els pastissers, en comprar la mel de les abelles, tenien també la cera, i en alguns casos Bastiate odiava tant les lleis i normes proteccionistes que obligaven els pastissers a comprar també cera. A més, en totes dues activitats s'utilitzaven envasos i eines similars. Així, alguns van produir els dos productes alhora i altres, no obstant això, van saltar d'una activitat a una altra. Per exemple, l'empresa de xocolata que Norberto Nafarrate tenia a Sant Sebastià a la fi del segle XIX es va traslladar a Salvatierra, on va elaborar cera fins que la fàbrica de Nafarrete va haver de tancar les seves portes en la dècada de 1960.

En Tolosaldea, la fabricació de veles i la fabricació de paper van anar de bracet, ja que utilitzaven la mateixa matèria primera: la parafina. I una cosa semblant va succeir amb la rebosteria

Les espelmes que es fabricaven en aquesta fàbrica tenien un ús religiós, ja que els éssers vius havien deixat de ser el mercat de la cera i s'utilitzaven principalment per a donar llum als morts.

L'ús de les veles en els rituals prové de l'Antiguitat i s'utilitzen actualment en diverses religions. La cera ha tingut un gran pes en els rituals que s'associen als morts en el catolicisme. Al País Basc tradicionalment s'han utilitzat argizaiolas –i les seves col·leccions enroscades– en les cerimònies d'homenatge als morts.

Cera i dol

En l'època en què els morts estaven enterrats a les esglésies i les famílies tenien els seus propis reclinatorios, van encendre les argizaiolas davant les petjades. Però a mesura que es va estendre el costum d'enterrar als morts en els cementiris i de retirar als ocupants de les esglésies, les argizaiolas es van anar extingint i el cop final es va produir al Vaticà II. Va ser concedit pel Concili en 1965, quan va decidir reemplaçar els reclinatorios individuals pels bancs continus. A l'església de Sant Bartolomé d'Amezketa no es va realitzar aquesta transformació i encara es continuen utilitzant reclinatorios. I cada any continuen encenent les argizaiolas per a donar llum als seus morts.

Però, excepte excepcions, el costum de conrear la cera i de retre homenatge als morts s'ha perdut en la nostra terra. Per això, la Universitat del País Basc/Euskal Herriko Unibertsitatea, dins del programa de cursos d'estiu, realitzarà el 19 de juliol en Baiona el curs “Argizari galdua: arxivadors, coneixements i creació”, dins de l'ampli programa del mateix nom. El curs té com a objectiu, entre altres, posar en valor i protegir els coneixements tècnics relacionats amb la producció de cera, “una artesania en perill d'extinció”. Però, a més, es tracta de destacar que aquestes pràctiques ancestrals garantien una relació més estreta i natural entre els vius i els morts, amb la pèrdua de la cera i la pèrdua d'aquesta connexió entre la vida i la mort.


T'interessa pel canal: Denboraren makina
Cementiri dels nens petits d'Auxerre

Aquest hivern els arqueòlegs de l'INRAP (Institut Nacional de Recerques Arqueològiques Preventives) han trobat una necròpoli especial en el centre històric d'Auxerre (Estat francès), un cementiri d'època romana per a bebès nounats o nens nascuts morts. -Ah, bé! La... [+]


Novena i última

Naixement 7 de maig de 1824. Ludwig Van Beethoven (1770-1827) 9. Estrena de la Simfonia. Va ser l'última simfonia que va escriure el compositor alemany, però quant a la intenció, es pot dir que va ser la primera. Beethoven va escriure la Simfonia n.º1 en els anys 1799 i 1800,... [+]


La batuda penal hospitalària en la memòria

Naixement 27 de juny de 1944. Els soldats alemanys van realitzar una batuda en un petit poble d'uns 80 habitants de Zuberoa. Vuit persones van morir en l'acte i dinou van ser detingudes, totes civils, de les quals nou serien deportades i només dues sobreviurien dels camps de... [+]


Un altre desembarcament a Normandia

En la tardor de 1415 va esclatar la batalla d'Agrincourt entre Anglaterra i França, una de les guerres més decisives de la Guerra dels Cent Anys. Per a això, quan Enric V, rei d'Anglaterra e senyor d'Irlanda, va decidir enviar aquest estiu el seu exèrcit a França, els soldats... [+]


No tots els morts valen el mateix

Normandia. 6 de juny de 1944. Van iniciar l'operació Overlord: Milers de soldats britànics, estatunidencs i canadencs van desembarcar a les platges de Normandia per a canviar dràsticament el rumb de la Segona Guerra Mundial i, per tant, de la història. O almenys això és el... [+]


Bessó digital Uruken

va ser fundada per R fa uns 6.500 anys. I recentment, l'arqueòleg de l'Institut Alemany d'Arqueologia, Max Haibt, ha creat el "bessó digital" de la ciutat, utilitzant la tecnologia utilitzada en els videojocs.

L'equip ha realitzat un registre tridimensional dels 40 quilòmetres... [+]


Lliçons d'història i esclerosi múltiple

Mallorca, 1968. Neix la historiadora Joana María Escartin. En 1989 va ser diagnosticat d'esclerosi múltiple i va morir el passat 30 de maig a la seva ciutat natal, als 56 anys d'edat, coincidint amb el dia internacional de l'esclerosi múltiple.

Va cursar els seus estudis en la... [+]


La intervenció oncològica més antiga

Fa dos anys, l'arqueòleg català Edgard Camarós, dos cranis humans i Càncer? va trobar una targeta de motius dins d'una caixa de cartó en la Universitat de Cambridge. Els cranis venien de Giga, d'Egipte i recentment ha publicat en la revista Frontiers in Medicine, el seu equip... [+]


Si em veus plorar

Cuenca de l'Elba, 1417. A causa de la sequera, el nivell del riu va descendir considerablement i algú va marcar el nivell de l'aigua en una pedra, tallant un rètol: “Si veus de nou aquesta pedra, ploraràs. L'aigua estava en aquest nivell en 1417”.

El següent rètol és de... [+]


Enterrament de Mister Spanish

Marfa (els EUA), 1954. A l'escola primària Blackwell d'aquesta localitat del desert de Texas, els nens van ser forçats a participar en una peculiar cerimònia. El professorat els va repartir trossos de paper i els va demanar que escrivissin: “No parlaré espanyol, ni a l'escola... [+]


El videojoc Japó del segle XIX

Fa unes setmanes Sony ha llançat el videojoc Rise of the Remaknin, en el qual els experts han destacat la posició històrica del joc. El joc està situat al Japó de mitjan segle XIX, en les proximitats de Yokohama, Edo i Kyoto.

O van ser els últims anys de l'era, en els anys... [+]


Rafah: la divisió de 4.000 anys

Egipte, a. C. 1303. El faraó Seti I va rebre en un rètol les campanyes militars realitzades en la zona de Gaza i Síria. En aquesta inscripció es va esmentar per primera vegada el poble de Robihwa. Així ho deien els egipcis, mentre que els assiris van cridar Rafihu, els... [+]


Terrisseria dels aborígens australians

Els membres de la Universitat James Cook i del Consell de Recerca d'Austràlia han descobert fragments de ceràmica de fa 2.000-3.000 anys a l'illa de Jiigurru, en el nord-oest d'Austràlia. Són les restes ceràmiques més antigues descoberts fins ara a Austràlia. L'estudi... [+]


Censats en el padró

Roma, a. C. 443. Per primera vegada es van triar censors. Dos segles després seria la magistratura més important de la República. Cada cinc anys elegien dos censors entre senadors consulars.

Es tractava d'un càrrec de gran responsabilitat: s'encarregaven principalment del... [+]


Part Medieval

Toledo, 1272-1280. Alfons X de Castella va reunir 427 cançons monòdiques dedicades a la Verge. Les Cantigues de Santa María constitueixen una de les col·leccions musicals i literàries més importants de l'Edat mitjana, però en estar decorades amb la cantiga en miniatura,... [+]


Eguneraketa berriak daude