El meu amic M. viu en un paratge incomparable. En un poble de Navarra, prop de la Comarca de Pamplona, ple de gents diverses i vives. No viu en el mateix poble, sinó en una espècie de pujol que es pot assemblar a la talaia i des de la qual, per descomptat, no sols pot veure el poble, sinó també les vistes de les muntanyes, algunes de Guipúscoa.

Com antany era la casa del capellà, va començar a anomenar-la Casa Cural, fins i tot fins que el fill del poble, Patxi, va fer a mà (i amb molt d'afecte) una talla de fusta que porta aquesta denominació, i que ens dona la benvinguda als amics que tenim l'honor de viure o de ser convidats allí, des de llavors.

Com és molt gran, M. comparteix amb altres persones alguns espais domèstics, creant així una petita comunitat d'Apezetxea, a poc a poc, sense adonar-se. Per descomptat, la condició de resident és que sigui euskaldun, i no sabeu quina anàlisi sociològica i polític es podria fer sobre el renou que suposa que M. faci aquesta petició en la cerca d'un nou company de convivència. Si no tenir mascotes fos l'exigit, o tenir un treball fix, o no ser fumador, o ser dona, o jo no sé quin perfil concret si fos el buscat, no hi hauria problema, però el basc... ai, amic.

Els perfils lingüístics no sols pertorben als jutges. La bèstia nacionalista de l'espanyolitat d'aquests ciutadans del món que viuen al nostre país d'una manera una miqueta camuflada també es desperta ràpidament en aquestes circumstàncies. Els sembla discriminatòria, pregunten o exigeixen raons, no entenen, i alguns comencen a donar-li discursos, sobretot quan veuen que M. no dona justificacions. Així és, i punt.

Els més insolents s'atreveixen a dir que aquesta actitud a favor de la llengua que hauria de ser natural en una altra situació, la consideren rígida, i comencen a parlar del valor de la pluralitat i de l'obertura, del valor d'aprendre a conviure, com si la presència de l'espanyola en l'autenticitat de la convivència fora implícita com si la convivència en basca fos impossible.

El mes passat, els membres de la Societat de Ciències Aranzadi van realitzar en aquesta casa la presentació de l'altar que es va trobar en el mont Arriaundi, dedicat a la dibinalidad bascópica Larra(he). Al costat dels veïns orgullosos que han estat els protagonistes de la troballa, en el qual s'han realitzat les excavacions en auzolan, també van ser presents representants polítics, del poble, de la vall i, com no, d'aquesta institució considerada com el govern de Navarra.

Doncs bé, la senyora representant d'aquest fals govern no va estar en el nom d'un govern que pretengui alliberar-se del desgraciat destí de les invasions i ocupacions, fent un discurs d'orgull basc, que estaria a l'altura de la importància d'aquest descobriment, sinó de la boca d'un basc ple de complexos, la dependència dels quals està incrustada fins a les entranyes. D'altra banda, com correspon a la representació d'una institució colonial, com als indígenes submisos i submisos que el poder estranger ha recuperat per a si mateix.

Què creieu que va posar l'accent en el que la troballa de l'altar pot mostrar? Que és un testimoniatge de l'eterna diversitat d'aquesta terra. I per a fer un clam de què creieu que va aprofitar el moment històric? La necessitat d'alimentar aquesta convivència de cara al futur. En el saqueig, despulles.

Hi ha dues maneres diferents d'entendre la convivència.