El lector segurament recordarà l'anunci d'Amazon fa poc més d'un mes: Segons ha explicat, el centre de dades que té a Aragó desemborsarà 17.500 milions d'euros per a multiplicar per sis els que té. A escassos cent quilòmetres de la Ribera de Navarra, crearà un dels hub o centres més grans del món en aquest àmbit a través de la seva filial Amazon Web Services.

Però no és l'única multinacional amb intencions d'aquest tipus. Un altre big tech, dit així als gegants tecnològics, Microsoft, recentment ha anunciat que vol crear una “regió cloud” unint les seves infraestructures a Madrid per a oferir “solucions d'intel·ligència artificial” als seus clients, entre ells Mapfre, Naturgy, Telefónica, així com el Govern de Navarra, a través d'un conveni de col·laboració signat recentment amb la presidenta María Chivite.

La intel·ligència artificial, que es diu que ens facilitarà la vida en un sol clic, amaga un model social insostenible, i el primer problema és ecològic: aquest cloud o un núvol suposadament virtual i etèria que creix sense límits d'emmagatzematge d'informació necessita una energia enorme per a mantenir-se físicament, des de l'extracció de minerals fins a la posada en marxa de servidors de centres de dades en tota la cadena.

Aplicacions com ChatGPT, que funcionen amb Bot, han generat una enorme demanda de computació. Per a respondre a això, s'estan construint centres de dades de la “escala hiper-espanyola” com el d'Aragó. Aquests centres de dades no són com els que coneixíem fins ara: “La diferència no està només en la grandària, sinó també en la concentració del poder i en la tecnologia utilitzada”, ha explicat El teu Núvol Sec, activista de la plataforma El meu Riu, Aurora Gómez, en el debat A l'embolic de Canal Xarxa: “Fins ara els centres necessitaven una energia increïble, i no obstant això, amb ells diuen que gastaran menys energia, però per a això fiquen aigua en grans quantitats per a refredar els servidors”.

Gómez i el seu entorn van crear la plataforma a Talavera de la Reina (Castella-la Manxa, Estat Espanyol) quan Meta va decidir instal·lar un d'aquests centres d'hiper-escala prop del riu Tajo. “Si jo soc aquí és per culpa de Mark Zuckerberg”, ha explicat al presentador. A Talavera de la Reina, la multinacional propietària d'aplicacions com a Whatsapp o Instagram pretén construir el seu centre de dades en una zona més àmplia que el polígon industrial allí, i utilitzarà milions de litres d'aigua per a refrigerar els seus servidors interns. El manteniment d'aquests centres calcula una mitjana de 25 milions de litres d'aigua a l'any, quantitat que una gran ciutat necessita.

El cas del centre de dades d'Aragó és molt similar al de Madrid. El president de la dreta, Jorge Azcón, va dir en la presentació del projecte d'Amazon que volia que Aragó fos “Virgínia Europea”: “A nosaltres aquestes paraules ens van semblar increïbles –diu Gómez–, perquè tots els moviments socials saben que aquest estat dels EUA és el que més centres de dades té en el món i l'han deixat completament dessecat. A Virgínia la gent està reutilitzant l'aigua dels residus per a poder beure, ja que tota l'aigua potable l'han portat els centres de dades”.

Gómez ha repassat en Canal Xarxa les seves lluites contra aquesta mena d'infraestructures a Xile, l'Uruguai, Holanda, Irlanda o Singapur, i ha recordat que en alguns llocs també s'han posat en marxa moratoris. Per això, volen utilitzar el projecte de Metaren Talavera de la Reina per a alertar àmpliament dels riscos d'altres projectes similars que estan augmentant en l'Estat espanyol –sol a Madrid i Barcelona, un 500% més–.

Ludisme del segle XXI

El teu Núvol Sec, de la plataforma El meu Riu, ha denunciat que les multinacionals juguen amb regions rurals que sofreixen la despoblació i l'atur per a robar recursos d'aquestes: “Podrien haver-ho fet d'una altra manera, gastant menys aigua, però això és pur tecno-colonialisme”, diu. Amazon, per exemple, recollirà l'aigua del riu Gállego d'Aragó en un dipòsit i la usarà directament connectada amb un tub per als seus centres de dades –el govern autonòmic ha pagat tota l'obra–.

Gómez parla de l'experiència. Quan era adolescent, van construir un aeroport al seu poble de Castella-la Manxa, avui en desús, i els van expropiar els terrenys: “Les famílies que ens queixem sofrim l'ostracisme i després de 25 anys encara molts no ens parlen perquè ens oponimos a un macroprojecte que suposadament suposava progrés. Tots aquests projectes venen la idea de progrés i ocupació i si estàs en contra t'insulten; et diuen ‘ludita’.Però jo ho porto molt orgullós, perquè eren persones que treballaven des del punt de vista de la classe, i volien fer-lo amb tecnologia”.

Diu que quan es pronuncien conferències, molts acudeixen al tecnosoluzionismo: “Ens pregunten: No podríem utilitzar aquesta tecnologia?’ o No podem posar els centres de dades sota la mar?... Nosaltres amb el llibre d'Eugeny Morozov La bogeria del solucionismo tecnològic (La bogeria del solucionismo tecnològic, Katz, 2016) els colpegem el casc: no podem. No podem resoldre els problemes que sorgeixen amb la tecnologia utilitzant més tecnologies. El que hem de pensar és que aquests centres de dades centralitzen el poder, i per a la gent que venim de l'anarquia això no és una bona idea. Descentralitzar, ser conscients de les dades que tenim, recuperar la sobirania en tots els nostres passos… això és el que hauríem de fer”.

Explosió del consum d'aigua

Les autoritats de l'Estat espanyol no deixen d'enumerar els avantatges del territori per a construir centres de dades: “Tenim la millor xarxa de fibra d'Europa, els cables de fons marí i moltes energies renovables que ens uneixen amb Amèrica i Àfrica”, ha explicat al diari El Diario.es el ministre espanyol de Transformació Digital, José Luis Escrivá. Però també estan fent els senyors ministres d'altres llocs el que li van fer a Xenpelar quan va vendre el betón en la fira d'Hernani: Per exemple, Bruno Le Maire, que porta la cartera d'Economia en el govern de Macron, vol convertir a l'Estat francès en un “líder europeu” en aquest camp.

En Reporter hem llegit el reportatge Data centers: leur consommation d’eau va exploser (Centres de dades: el consum d'aigua rebentarà) sobre les intencions d'ampliar el centre de dades d'Amazon en Wissous de 7.000 habitants de Île-de-France, de la mà de Fabien Benoit.

Segons el periodista i documentalista expert en la matèria, que ha analitzat, entre altres, el cas de Silicon Valley en un llibre, el promotor del projecte s'ha compromès al fet que el centre de dades de Wissous a penes gastarà aigua com els set habitatges: “Però el debat està obert, perquè el consum d'aigua dels centres de dades en molts casos és un angle cec. L'equació és bastant simple –diu el periodista–: els centres de dades tenen cada vegada més màquines que produeixen calor i cal refredar-les”. Per a això, a més de la climatització clàssica, existeixen circuits d'aigua, tant oberts com tancats, així com processos termodinàmics de polvorització.

Per a Benoit, és paradoxal posar l'ús massiu de l'aigua com a solució “verda” al consum d'energia. Proporciona una xifra per a dimensionar el problema: Google ha reconegut en el seu últim informe mediambiental que elimina a l'any 28.000 milions de litres d'aigua, dels quals dues terceres parts són per a refrigeració de centres de dades i l'ús de l'aigua ha crescut un 82% des de 2018.

Però si es vol, també es pot utilitzar un llenguatge més tangible: Segons un experiment realitzat per investigadors californians, cada vegada que fem una pregunta a ChatGPT gastem una ampolla d'aigua de 0,5 litres. “La intel·ligència artificial portarà l'explosió del consum d'aigua”, conclouen. Per exemple, la intel·ligència artificial gasta tanta aigua com el Regne Unit en 2027, segons han explicat a la periodista de Reporter.

Aquest tipus de dades ens arriben gota a gota, entre altres coses perquè fins ara els gegants tecnològics com Google, Meta, Microsoft, Amazon, OpenAi, Apple i altres no estan obligats a informar sobre el consum d'aigua. A la fi de 2023 s'ha aprovat una directiva a la Unió Europea que estableix que les infraestructures amb capacitat superior a 500 kW han de publicar informes de transparència sobre la seva eficiència energètica.

No és per a menys, ja que els danys poden ser irreversibles, en un moment en el qual l'aigua s'ha convertit en un recurs preciós amb l'emergència climàtica: “Sabem que els operadors de centres de dades estan perforant les capes freàtiques”, explica en el mateix reportatge Cécile Diguet, coautora del llibre Sous le feu numérique (sota el Foc Digital). A l'illa de Île-de-France, especialment en el departament d'Essonne, en el qual es troba Wissous, s'ha detectat un nivell cada vegada més baix.

Pot començar a llevar-se del cap allò que pensi que el País Basc plujós està a resguard de l'amenaça d'aquestes infraestructures. Sabem que a Navarra Amazon vol construir almenys dues centrals fotovoltaiques "a gran escala" associades a aquestes centrals –així ho anunciem en ARGIA–, per a decorar el seu consum energètic amb l'etiqueta de "renovable", i no podem oblidar que el port de Bilbao és un dels principals destins dels cables de fibra submarins a Europa. Alguns han començat a introduir el nom de “eix Bilbao-Navarra” en la tómbola de la competència de captació de centres de dades de multinacionals. Aquí estan.