Aquest cap de setmana plujós he agafat els CDs, discos durs i memòries USB que he guardat des de la joventut i he estat mirant dins; he trobat moltes coses: projectes que mai han vist la llum, fotos antigues, textos, munts de programes antics... Els que en els últims 20 anys han passat del suport al suport com si fos una memòria indefinida. Documentant tota la vida sense ser conscient d'aquest procés. Mentrestant, he creat una gran quantitat d'escombraries electròniques. En aquest recorregut, la memòria digital se m'ha convertit en un monstre que no volia ni mirar, i m'ha costat anys trobar la força necessària per a gestionar el monstre. Una vegada iniciat el treball, on guardar la memòria? En els dispositius propis o en el dispositiu aliè (núvol)? Les variables de presa de decisió són moltes: seguretat, privacitat, cost econòmic, cost ecològic, facilitats de gestió... De moment, com antany amb els àlbums de fotos, he decidit tenir la meva memòria en un vell ordinador de casa, ja que tinc aquesta possibilitat. Quan vaig treballar amb joves migrants em vaig adonar que les meves possibilitats eren impossibles per a ells, els que no tenen un lloc fix per a viure no poden crear sistemes propis, la seva opció són els núvols gratuïts de les empreses de publicitat, per a poder tenir una còpia dels seus documents més importants en algun lloc. En la falta d'oportunitats per a viure, les vides s'institucionalitzen i en les vides institucionalitzades l'opció de la privacitat desapareix, acostumant-se a viure dins d'una vigilància permanent. Per a fer front a aquest monstre de la memòria, diversos joves bascos estan utilitzant velles tecnologies, en el cas de les fotografies: la càmera de rodet. Si ho desitgen, podrien construir els seus propis sistemes digitals, però sembla que estan buscant menys: menys complexitat, menys gestió, menys contingut.
De moment, estic pensant en què fer amb aquests “cadàvers electrònics” que tinc; puc reutilitzar memòries USB i discos durs, però els CDs només seran útils per a fer olor dels ocells en l'horta.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Estàs en el bar, en la barra, demanant. En el taulell altres persones també. En breu et tocarà el torn, però el criat no t'ha preguntat què és el que vols, t'ha saltat i ha atès l'home que ha vingut darrere de tu. Se t'ha quedat la cara estúpida i vols atreure l'atenció del... [+]
No vaig poder tancar el calaix després de l'últim parell de mitjanes que em quedaven, les quals es devoraven mútuament. Així estava, mal tancat, ja durant dues setmanes, el pijama (en la tirada dels pijames, excepte tres regalades, no hi ha pijama; la samarreta “per a... [+]
M'agradaria escriure a aquesta cosa que porto dins. Es compleixen gairebé cinc anys de la pandèmia, i els que érem joves en aquella època, encara que continuem sent joves, hem començat a orbitar en altres espais. L'habitatge, el projecte de vida, la maternitat, el treball, la... [+]
Recorden? El 90% del Parlament va aprovar l'Acord Educatiu fa dos segles –perdona, dos anys–. La reacció dels congressistes de l'esquerra es va moure entre eufòria i satisfacció moderada. Segons el document aprovat, els centres privats continuarien rebent diners públics,... [+]
Estar és fer. Així ho diu enguany la Fira de Durango, i és cert, almenys en el cas de la pròpia fira i tenint en compte a Euskal Herria. La present edició és ja la 59 edició de l'Azoka, i el fet que cada any se celebri el demostra que la Fira de Durango és una manera de... [+]
Un prestigiós arquitecte arriba des de Londres a un petit poble gallec. Es tracta de David Chipperfield, un edifici amb oficines a Berlín, Milà i Xangai, i que compta amb un ampli equip d'edificis. Una arquitectura elegant, refinada, feta per un Sir. La història comença en... [+]
El Consell d'Euskalgintza està alertant de l'emergència lingüística que estem vivint en les últimes setmanes. Han passat bastants anys des que es va començar a descriure la situació del procés de revitalització del basc en l'encreuament, en la rotonda, en l'inpasse i amb... [+]
En 2006, Baltasar Garzón, llavors jutge estrella, va sofrir una espècie de revelació i va redactar una pràctica que garantia els drets dels detinguts per terrorisme. El mateix jutge va veure passar per la seva sala a centenars de detinguts incomunicats, molts d'ells amb... [+]
Són un dels més bonics records que tinc en el cor. En aquella època estava fent Filologia Basca i vam anar a una societat d'Arbizu a un concert de Ruper Ordorika. Allí estaven Rikardo Arregi Diaz d'Heredia i Juanjo Olasagarre. No em vaig atrevir a dir-li a Arregi que tenia en... [+]
Recentment, davant la pregunta sobre en què consistia l'emergència climàtica, un científic va donar l'excel·lent resposta: “Miri, l'emergència climàtica és aquesta, cada vegada veus en el teu mòbil més vídeos relacionats amb fenòmens meteorològics extrems, i quan... [+]
Es diu que Simone de Beauvoir va escriure que l'opressor no seria tan fort si no tingués còmplice en les línies de l'oprimit. A mi em sembla molt normal... Què voleu? Quan estàs trepitjat, també és comprensible que vulguis millorar la teva condició, i per a això és molt... [+]
No és tasca fàcil definir el que portarà el nou mandat dels Estats Units en l'àmbit econòmic. L'eix de la nova estratègia econòmica serà la peculiar unió entre el liberalisme i el proteccionisme per al sector exterior. Malgrat el que ha ocorregut als Estats Units de... [+]
Els últims anys surto poc. Ho he dit moltes vegades, ho sé, però per si de cas. Avui he assistit a una sessió de bertsos. “Li desitjo molt”. Sí, per això he avisat que surto poc, suposo que vostès assisteixen a molts actes culturals, i que tenen més a comparar. Però... [+]