Han acudit a Bilbao al congrés organitzat per ALDEE (Associació Basca d'Arxius, Biblioteques, Centres de Documentació). La fitxa de presentació diu: “Un bon disseny és fonamental en la gestió de la biblioteca”. Per on comencem? Què proposeu?
Castellà Neus: La biblioteca ha de ser un lloc híbrid, compartit. És a dir, no és la teva casa ni el teu lloc de treball.
També un lloc d'estada, entre moltes altres coses.

Castellà: Sí, i això va unit a pensar en col·lectiu. Cada vegada estem més en això.

Predominen els dissenys més informals. La biblioteca que vostè gestiona, per exemple.
Castellà: És evident que els acers han de donar-li un altre to menys seriós: posar pufs, sofàs, hamaques... Nosaltres ho hem fet. Prestatgeries per sota del normal per a tenir una visió més àmplia de l'espai, portes obertes en general... Nosaltres ho cridem “crear espais ecosistèmics”. Per a poder realitzar diverses accions alhora, en diferents llocs. També és important col·locar-les de manera que es puguin fer visibles algunes de les habitacions que habitualment romanen ocultes en alguns llocs.

Encara hi ha una mentalitat rígida, que les biblioteques haurien de ser un autèntic camp de silenci.
Ferran Burguillos: Evidentment, també són necessaris aquests camps. Fixi's, en el TAV d'Espanya l'obliguen a pagar per a garantir el silenci en el vagó. No crec, no obstant això, que tota la biblioteca hagi de ser un espai de silenci, ni la major part. Poden existir racons de lectura, llocs en els quals pugui estar llegint tranquil·lament en els punts informals, especialment exercicis que no requereixin molta atenció.

Què és la biblioteca o què hauria de ser? Com ho entenen?
Burguillos: Una biblioteca pública, per a mi, és una infraestructura socialment dependent. Això és el que deia el sociòleg Eric Klinenberg en el seu llibre "Palaces for the people". D'una banda, és un servei públic, un espai compartit que s'ofereix directament a la societat, en el qual la gent participa activa o passivament. D'altra banda, la biblioteca pot servir per a satisfer necessitats o per a afrontar reptes socials: promoure la igualtat, afrontar la solitud, intercanviar, reflexionar col·lectivament... Tot això, per descomptat, fomentant el coneixement i la cultura. El sistema capitalista que vivim cada vegada té menys possibilitats de pensar, d'estar, de relacionar-se i de compartir. La biblioteca és un recurs per a fer front a tot això.

Castellà: Porto 22 anys treballant a les biblioteques i em fixo molt en l'evolució que he conegut de primera mà. Les biblioteques que teníem fa deu anys no són les mateixes que avui dia, i les que obrirem dins de cinc anys tampoc seran les actuals. Estem introduint capes al model de biblioteca. Es creen més serveis perquè canvien les necessitats informatives i formatives de les persones. Oferim més serveis digitals, estem adaptats a l'època, i això és evident en la participació de la gent. Les biblioteques no ens limitem únicament a prestar llibres, no som tan estàtics en aquest sentit.

Burguillos: Sempre diem que ens agradaria, o que l'objectiu és que la gent entre un a un a la biblioteca i surti d'ella de deu en deu. És a dir, que després de diverses sessions de formació, grups de lectura, etc., es facin múltiples contactes amb la gent.

Suposo, i com veniu de Barcelona amb exemples, que les biblioteques no seran el mateix en Raval, a Sants o en el barri amb major nivell de renda.
Burgillos: El codi postal marca la diferència i molt. Això és evident. Però no pels serveis que té la biblioteca. En funció del lloc de residència, els recursos personals influeixen en l'accés a la biblioteca. La gent no es relaciona de la mateixa manera en l'un o l'altre barri, perquè la situació de cada casa és bastant diferent.

Totes les biblioteques de la nostra xarxa tenen una única visió i ambició. Pots trobar gairebé els mateixos serveis en l'un o l'altre cas, pel que fa a la catalogació de llibres, en el foment de la lectura o en els documents digitals. Després, això sí, cada biblioteca té el seu propi projecte. Cada biblioteca de Barcelona està especialitzada en ciència, geografia i viatges, feminisme... En el cas de la biblioteca Gabriel García Márquez, la literatura llatinoamericana és l'eix.

Castellà: Cal tenir en compte que la biblioteca García Márquez es troba en el districte de Sant Martí [Barcelona al Nord-oest], en el barri de Verneda, i que la comunitat llatinoamericana té molta força. Es tracta d'un barri treballador que històricament ha viscut moltes ones migratòries, es van construir edificis especialment grans en els anys 1960-70, hi ha poc espai en el barri per a tanta gent... Per als veïns, després de tantes peticions, era urgent comptar amb una biblioteca d'aquest tipus. A més ho viuen amb orgull. És conegut com el Guggenheim de Verneda en el barri. L'altre dia em van demanar que retirés els arbres que estan fora per a veure millor la biblioteca des de la seva casa. Clar, els vaig dir que no, que aquests arbres compleixen la seva funció!

Gabriel García Márquez va ser guardonat l'any passat amb el premi a la millor biblioteca pública del món. Per a arribar, on heu buscat els referents?
Castellà: Durant anys hem visitat les biblioteques nòrdiques, i en una d'elles, la que més ens va sorprendre, era la ràdio. Funcionava molt bé, però no vèiem clar que pogués funcionar en la nostra societat. No obstant això, hem vist que sí. Ràdio Maconda és alimentat per molta gent i ha entrat en la xarxa comunitària de radis de Barcelona. Ara, any i mig, és la ràdio amb més pòdcasts, uns 150. La comunitat llatinoamericana té molts pòdcasts i també estem treballant amb la comunitat educativa, amb joves de secundària i institut. Se'ls ensenya, encara que sigui succintament, a realitzar guions, buscar i comprovar informació, tenir xarxa de fonts, aprendre locució... Serveix per a contar històries locals i explorar la història del barri i de la ciutat. Va néixer com un projecte de biblioteca, ara és un projecte de comunitat.

Burguillos: Perquè la creació, més que individual, és col·lectiva. Aquesta és la clau. La importància de crear espais compartits és aquí. El sistema i la societat ens condueixen a una activitat individualista, i la biblioteca ha de contribuir a la seva eliminació mitjançant l'ús col·laboratiu de la tecnologia, la creació de racons de pensament, la presa de decisions, l'acció i l'execució en general. Si no, la societat s'adormirà.

Diuen que el repte de les biblioteques és anar augmentant les capes, adaptar-les a la societat. De cara al futur, en el Consorci de Biblioteques de Barcelona, quins són els camins a obrir que tenen identificats?
Burguillos: Hem de fer cada vegada més participatius als usuaris de la biblioteca. La biblioteca ha de tenir un espai que sigui propietat dels ciutadans. Aquesta és la finalitat. Després hi ha grans reptes per a la transformació digital en general.
Després de la pandèmia, novament hem començat a recuperar la reputació i el ritme que abans posseíem, almenys a Barcelona, i cal continuar aprofundint en això, en l'àmbit de la literatura, en la divulgació filosòfica i científica. I la clau, sens dubte, és tenir un cartell interessant. Això és el que funciona especialment en els grups de lectura.

Castellà: Això és. Hem parlat de radi, però que ningú pensi que s'han rebutjat els grups de lectura. El seu pes és enorme. I l'afició per la lectura està creixent. Els préstecs de llibres físics, si no m'equivoco, han pujat entre 2022 i 2023 entorn del 13%.

En Hego Euskal Herria també ha crescut, superant les xifres anteriors a la pandèmia.
Burguillos: A Barcelona també hem superat les xifres anteriors a la pandèmia, encara que es manté aproximadament el nombre de visitants. Això significa que es llegeix més. Crec que va ser la pandèmia la que va establir el punt d'inflexió i que la gent ha sentit la necessitat de fer les lectures de manera col·lectiva.

Teniu una ràdio en García Márquez, l'edifici té diversos pisos, molts espais... Aquest tipus de projectes exigeixen necessàriament una gran aposta econòmica. És a dir, molts diners públics.
Castellà: Primer cal seduir als polítics... Nosaltres, a Barcelona, quan creguem la xarxa i presentem els projectes, teníem dubtes. Embenis la idea a un polític, això ha de convèncer al seu equip i després a tot el govern municipal. Però miri, crec que en els últims anys, a Barcelona, els partits polítics només s'han posat d'acord en els temes relatius a les biblioteques.

Burguillos: El model de Barcelona es va desenvolupar amb consens polític. El primer pla estratègic es va elaborar en 1998, i era evident que es tractava d'enfortir la xarxa territorial de biblioteques. I és que llavors Barcelona només tenia 18 biblioteques. Algunes d'elles, a més, es trobaven en la part superior d'unes escales, en l'àtic d'un edifici públic, repletes de llibres que semblaven obsolets despatxos. S'ha produït un canvi estructural important. I per a això és imprescindible una aposta política, és necessari un consens per a enfortir-la econòmicament. Ara, com ha dit Neus, tots els partits polítics veuen clar que aquest model de biblioteques funciona, i moltes associacions de veïns demanen més biblioteques. Barcelona té 73 barris i cada barri vol una biblioteca, però és impossible. Tenim un pla, això sí, per a assegurar que a quinze minuts del lloc de residència hi hagi una biblioteca a peu.

A les ciutats serà més fàcil obrir fragments d'aquesta mena de biblioteques.
Burguillos: Tota biblioteca ha de ser el nucli cultural dels habitants del lloc on es troba. També en el municipi més petit. A la província de Barcelona hi ha petits municipis que estan obligats per llei a tenir una biblioteca en la qual, encara que amb pocs recursos, són punts importants per a la ciutadania.

Venen de visita a la biblioteca de Muskiz. Com ho heu vist?
Castellà: És una biblioteca clàssica, amb molts llibres, però m'ha semblat que té bastants projectes amb la comunitat educativa. Ara, a més, tenien un taller amb les persones majors per a treballar la memòria històrica i tenien una formació sobre les plantes.

El que vull dir és que és important tenir clar el model de biblioteca i que la biblioteca es difongui en la vida del barri o poble. A partir d'aquí és la planificació i la programació.

Burguillos: També es poden fer coses amb pocs recursos. Intervencions menors però amb possible incidència. Pensa com tens organitzada la biblioteca. Està ple de llibres? Es presten tots? O hi ha alguns que ja no són d'interès públic i que han quedat obsolets? Així doncs, pots realitzar un buidatge, reduir les prestatgeries, guanyar espai i fer més atractiu l'espai, donant-te un nou ús. I la participació de la gent pot ser interessant en aquest procés. Pregunteu als joves com ho imaginarien, quina oferta els agradaria rebre. Potser més informals... Pot ser una manera de començar.

Encara així, hauran de continuar allí.
Burguillos: Per descomptat, les biblioteques han de mantenir la seva essència, en cas contrari es convertirien en centres cívics o en una cosa semblant. En el fons, no obstant això, ha d'haver-hi l'esmentat: la cultura. Cada vegada més gent veu més clar que la cultura i l'educació són àrees clau per a la transformació social.

L'organització d'un congrés d'aquestes característiques implica l'existència d'un desig de transformació.
Burguillos: A veure si els polítics s'acosten al congrés! [Tots dos riuen]. És un bon punt de partida, sí. Però aquí no esteu en el punt d'inici. Hi ha bones experiències, projectes interessants, d'àmbit local, dels quals també aprendrem.