Sobre la necessitat d'utopies suaus
Escric aquestes línies l'endemà de les eleccions al Parlament Europeu, els temps foscos, el triomf de la Internacional Reaccionària en les eleccions al parlament europeu. Ja venia per endavant i és la confirmació de la fase conservadora que vivim, però genera por. De fet, una de les grans victòries del neoliberalisme és la pèrdua de capacitat per a pensar col·lectivament en futurs estimulants. És en aquest buit on l'extrem dret troba el seu lloc en un present incert sense perspectives desitjables.
En aquesta situació vinc a parlar de les utopies i de la seva necessària necessitat. Pensar en futurs desitjables, estimulants i emancipadors per a traslladar-los als nostres quefers quotidians. Segurament en el moment en què la subestimació dels qui volem parlar d'utopies de manera estratègica rebrà nous cinquens. Hem de trobar noves formes d'utopia, encara que les vam conèixer amb una illa, després ha tingut lunars, planetes, estrelles vermelles, estats, comunitats compactes i altres formes que avui dia hauran d'adoptar la forma d'idees i imaginaris que ens ajudin a recórrer el camí.
Una de les grans victòries del neoliberalisme és la pèrdua de capacitat per a pensar col·lectivament en futurs estimulants
Les utopies brutes, adormides, múltiples, seran probablement les que hem de construir d'ara endavant, ja que per a treballar idees utòpiques avançades i desenvolupades, hauran de tenir una visió integral, amb vides vivents en el centre, i que permetin analitzar i desenvolupar totes les possibilitats de la vida, creades pel sòl, el fang. Haurem de desenvolupar un enfocament transicional per a pensar en la sobirania col·lectiva dels àmbits que fan possible l'energia, l'alimentació, els espais de vida, l'oci, la cura, la tecnologia, el treball i la vida, per a dur a terme la transformació dels nostres cossos i relacions més enllà del model cis, patriarcal i antropocèntric. Necessitem una imaginació transhumanista, material i estimulant.
Les utopies brutes han estat sempre una realitat en el nostre dia a dia, i hem d'aprendre de gent que ja ha viscut abans, perquè per a nosaltres van ser vides, pràctiques i projectes que serien utòpics, i que avui continuen existint. Les que potser han de transformar-se per a expandir-se, però que, encara sent brutes, ens mostren el camí. En temps foscos, per a activar la internacional de l'esperança, haurem de treballar les utopies aterrades, tacades de terra, rizomáticas, des del dia a dia. C. Ursula Com deia Le Guin, "perquè les nostres arrels estan en la foscor, en la terra que ens alimenta".
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
L'Estat espanyol es convertiria en l'escenari distòpic de Tejerazo, en 1981. Allí, els líders polítics confinats en el Congrés van ser "convidats" a aprovar un acord tàcit en el qual es considerava intocable l'statu quo vinculat al sistema monàrquic, al sistema polític... [+]
La nova formació de Govern ha deixat moltes preguntes sense respondre, però és clar que una vegada més haurem de ser fermes per a apostar per l'Escola Pública Basca. Se'ns va dir que, encara que governarà el mateix partit, tindríem cares noves, però tampoc això ha estat... [+]
Som pares d'Euskal Herria, filles i fills; es diuen Maddi, Izei, Dani, Alaitz, Aida o BEÑAT, però poden ser Hatem Salem, Awad Muhammad de 14 anys, Zakaria Magdy de 6 anys o Nour Ahmed de 7 anys. Tots van ser assassinats per Israel a Gaza.
No podem imaginar ni imaginar el que... [+]
Quan es parla públicament de la tortura, ens adonem de fins a quin punt la societat interioritza l'opinió que el propi “sistema” posa en marxa sobre aquest tema. Per a això utilitza una àmplia gamma de ministres i consellers, jutges i experts, tots ells amb l'ajuda dels... [+]
Si Valeria Vitella, que fa 2000 anys va oferir una pedra d'altar a la deessa basca Larrahe, aixequés el cap i es trobés cara a cara amb Alberto Santana, què li diria? Segurament una cosa així: -De què estàs parlant?
En primer lloc, situem-nos. Com a historiador, millor... [+]
En els últims temps hem tingut en els mitjans de comunicació a Aitor Uriarte, representant de l'empresa d'energies renovables Solaria, per a homenatjar els beneficis dels macroprojectes que volen dur a terme. En el cas de l'aparició de Radi Euskadi del 28 de maig, vaig sentir... [+]
La nova paraula que hem escoltat en els últims anys: el tardeo. Sospito que hi haurà canvis de lloc. Jo només conec el de Bilbao, i sembla molt senzill: els que tenim una edat, ens hem posat el nom del que fèiem la primera nit, és a dir, i, en definitiva, fer una tabola a... [+]
En les presons dependents del Govern Basc, els presos polítics bascos hem perdut molt pel que fa a la comunicació amb els nostres familiars i amics. El nombre de prefixos mensuals és menor i la seva durada és menor. Per tant, encara que ens acostem més, dediquem menys temps... [+]
Una imatge val més que mil paraules. Vaig llegir al periodista i escriptor Pascual Serrano que no hi ha més mentida que això. Ho va escriure fa deu anys, quan comencem a veure que la imatge anava a menjar la paraula sencera. En fi, que es poden refutar els proverbis.
Altra:... [+]
Amb motiu del Dia Internacional dels Treballadors del Sexe, una companya de treball sexual va oferir el passat 2 de juny un taller per a trencar l'estigma. El company va abordar una qüestió fonamental que potser no està tan present: que una cosa és que et facin alguna cosa... [+]
Els futurs més prometedors estem més preocupats pel futur que els de llarg futur. És la CCCLXIX llei de la vida. Sembla un embarbussament, però les lleis de la vida no les escric jo, sinó la vida mateixa.
Aquesta llei, com totes les lleis autèntiques, té excepcions,... [+]
L'altre dia vaig escriure un missatge a META. Vaig donar, vaig pensar i em vaig posar a fer. Mark Zuckerberg no ha dormit des de llavors, perquè no va ser un missatge qualsevol, li ho vaig escriure amb bastant sequedat. Vora, gairebé. A través d'un vídeo d'Instagram em vaig... [+]