La venda i compra són activitats humanes fonamentalment. Els mercats i les petites fires són espais públics bulliciosos i vius, llocs de sociabilitat en els quals trobem coses valuoses que necessitem (menjar, roba, parament) a canvi d'un preu just. En ella es produeix una trobada lluminosa i fugaç entre éssers humans coneguts i desconeguts. Puc intentar aquesta faldilla? El bon aspecte d'aquests pebrots. Qui és l'últim? Posa'm tant des d'aquí. T'emportes tu la ventresca de bonic? No esperar. El teu canvi. Moltes gràcies. No hi ha millor que anar al mercat el dissabte al matí o a la plaça (atenció sinònim). Però, fascinat pel dimoni, comencem a dir mercat a coses molt desafortunades: els mercats borsaris, el mercat laboral, els mercats financers, el mercat residencial. El gran economista i pensador Karl Polanyi ens va avisar que el treball, la terra i els diners no poden ser mercaderies (perquè les mercaderies són objectes produïts per a la venda en el mercat). El treball no és mercaderia és el lema de l'OIT. Però el capitalisme tardà ho ha convertit tot en mercaderia. I tant com la contaminació de l'aire, ens ofega el mantell publicitari que cobreix el món.
Algun dia, quan tot això ha passat, algú escriurà una història increïble explicant com la publicitat i la propaganda van envair tots els secrets de la vida en l'últim capitalisme. Als lectors fascinats d'un futur millor els conta que tot va ser una mercaderia a comprar en venda. I en els ambients de forta competència, la publicitat i la propaganda es van convertir en senyors. Van estar a punt de provocar un canvi antropològic que havien vist mai: tots els éssers humans que no es van convertir en residus menyspreables, que feien el que feien, l'estaven comprant i venent sense adonar-se, sense descans, immersos en l'exercici del màrqueting. Tot el dia de Sant fent de cherpolari 7/24, sense descansos.
No som un grup de gossos famolencs, som companys. Ni enemics, ni tan sols amics íntims: companys. Ens han ficat en la competència i la nostra afinitat comença a desaparèixer
Pel que sembla, més d'un professor de filosofia està preocupat per la mercantilització de l'hiper. Acabo de comprovar que estic escrivint això, que la pregunta d'Iñigo Martínez Peña en ARGIA és: es pot comprar tot? Hartmut Rosa ens convida a llegir per a ajudar-nos a dir que no. Jo afegiré al pensador Michael Sandel que, encara que no sempre m'agrada, recomano apassionadament el seu llibre El que no pot comprar els diners.
La nostra preocupació ha de venir d'algun lloc. Potser de comprovar que els professors ja ens hem convertit en mers comercials. L'educació reglada està a punt de convertir-se en un supermercat. Els nostres centres de treball (grans superfícies) han posat en marxa una maquinària de propaganda des del moment de la matriculació per a captar alumnes i clients. A continuació se situaran les oficines d'atenció al client. Ja veureu.En
contra del que reivindiquen algunes associacions d'estudiants, la competència entre els alumnes a través de les notes no és el problema principal. Moltes notes altes poden estar disponibles per a tots. La competència és entre béns escassos. Per exemple, l'adquisició d'estudiants clients en assignatures optatives: Viatge a Disney, notes brillants, passar classes jugant amb gomets, ser molt felices. Veuen a nosaltres, matriculate en la nostra assignatura (no creuríeu el nom d'algunes assignatures), què pequeĂąos i descomptes oferim!
Ens han tirat trossos de botifarra al sòl i ens llancem a volar, a tota velocitat, per a extirpar tot el que puguem mordeando, mostrant ullals a altres gossos famolencs. Però no som un grup famolenc de gossos, som companys. Ni enemics, ni tan sols amics íntims: companys. Ens han ficat en la competència i la nostra afinitat comença a desaparèixer. La dignitat que ens corresponia com a obrers ens anirà pel mateix desguàs. Si no ho impedeixen.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Per Nadal deixen un nou llibre en la tauleta de nit. Sobre la filosofia i l'alegria de la casa, escrita recentment per Emanuele Coccia. La Coccia, filòsof italià, s'ha popularitzat donant a conèixer les nostres connexions amb les plantes en el camí cap a la construcció d'un... [+]
He realitzat una anàlisi àgil de les previsions tecnològiques per a 2025. Com tots els anys, quan es parla del que la tecnologia aportarà en els mitjans en 2025, el discurs és molt semblant. Molts dels quals escrivim sobre tecnologia tenim l'ansietat de saber més del que... [+]
Quan ens despertem, culturalment i administrativament, el paisatge mostrava un desastre de tres velocitats.
Quant a la cultura, vaig tenir l'oportunitat –una vegada més– de confirmar-ho el passat 14 de novembre en la llibreria Menta d'Ortzaize. Allí ens reunim perquè... [+]
La neu amaga la terra i les petjades dels éssers que busquen plaer. Sota la bellesa de la neu hi ha temps, anys, generacions, efemèrides, cites; però quan passa el temps apareixen paraules que no s'han dit abans o després. La neu ens fa recordar que podríem relliscar i... [+]
El món també l'ha fet, perquè és un símbol, perquè en la història ja s'han fet i es faran més genocidis (mala sort, senti, t'ha tocat néixer allí), però el de Palestina té unes característiques especials:
Van aparèixer, com de costum, pel recolze de l'horta, aparcats en el centre del passatge, en herbes i embassades per a no embrutar els molins, i van travessar el camí, traqueteando, fins al porxo, amb un gran plat a la mà. Com de costum, la bûche estava preparada. En francès... [+]
Tal com acaba la tardor, apareixen els corbs en el Dia del Basc, en l'època del basc o en la Fira de Durango. Conscient dels resultats de les enquestes sociolingüístiques sobre l'ús del basc, l'exercici "politically correctiu" no ha cridat l'atenció ja a ningú. Sense Ttattarri,... [+]
Hi ha els qui, sent un cervell brillant, amb definicions de "poc detall", són experts a transformar i transformar el mateix, dit d'una altra manera. Era seva i ha estat un projecte in eternum que s'ha repetit durant dècades. Aquesta era una de les principals raons per a deixar de... [+]
El 26 de desembre, durant un atac aeri, l'Exèrcit israelià va matar a cinc periodistes palestins que intentaven arribar a la ciutat. Amb ells van matar a 130 periodistes palestins. Aquesta notícia m'ha recordat un parell de coses, la primera, la persecució que sofreixen els... [+]
En els últims mesos m'ha tocat treballar en diversos instituts i, en algun moment, he hagut de parlar amb els alumnes de les possibilitats que ofereix el mercat laboral. La tipologia dels alumnes és variada i en una mateixa ciutat varia molt d'un barri a un altre, d'un institut a... [+]
La nena que apareix en el centre de la fotografia, que difícilment es pot considerar històrica, està escrivint una llista d'adjectius: jo, tu, ell, nosaltres, vosaltres, ells. Mirant cap avall, no vaig poder veure com era la seva mirada.
Insensible a la labor del fotògraf,... [+]
Quan treballes amb persones majors o amb persones amb diversitat física i neuronal, t'adones que la idea de la competència en la nostra societat ens limita molt com a espècie. És a dir, el nostre sistema et posa en valor per fer les coses de manera específica, i el que no ho... [+]
Volia escriure per les llums de Nadal i reivindicar que es converteixi en una tradició anual en aquesta època d'il·luminacions de carrers, un espai públic acollidor, alegre i gojós des del punt de vista de la classe. Però, per descomptat, també espais públics càlids on... [+]