La papallona es posa en la flor. Comença a acostar la càmera de fotos, l'enfoca i... sast! ha arribat una altra bestiola i ha menjat la papallona. Així va conèixer a Iñaki Mezquita els fermalls i les bruixes. Va començar a perseguir a Pinpilinpaux i en la primera línia apareixien aquests insectes de l'Ordre Odonata, atrevits i plens d'energia. Va començar a fotografiar-se als 22 anys i fins avui, de 65 anys, ha clavat i investigat broquetes en fotografies. No és biòleg de professió, ha estat professor d'educació física en Educació Primària i ha estat aprenent el món dels insectes pel seu compte. Al principi, els fermalls i les bruixes només li van parar esment estèticament, però aviat es va adonar que havia de fer de paparazza: "Si desconeix el comportament i la forma de vida de l'animal, difícilment pot fer una bona feina en fotografia. Les paparazzias ho fan: observar el comportament de la persona, observar-lo i ballar! Atrapa! ". Ha après dels llibres i ens ha explicat que "desgraciadament" ha trobat un món sense explotar: "En això no estava ningú i d'alguna manera vaig assumir la responsabilitat de fer alguna cosa". Comenta dos companys de viatge que ha treballat durant anys en la recerca: Francisco Javier Ocharan, catedràtic i entomólogo de la Universitat d'Oviedo, i l'il·lustrador biscaí Ángel Domínguez. Després de la mort dels seus dos amics, sent una solitud per a continuar la seva recerca: "De sobte han caigut dues potes i m'he quedat amb una".

No són el mateix els fermalls que els embruixadors quan
li hem preguntat com ha nomenat en basc aquests insectes de l'Ordre Odonata, ens ha donat una primera informació important. Aquests insectes es divideixen en dos Subordres, uns anisópteros i altres zigópteros. En castellà i francès Cada subordre té un nom. Els primers són la libèl·lula / libellule i els segons espiadimonis / demoiselles. En basc, per contra, no separem els dos grups i utilitzem els sinònims de qualsevol manera. La mesquita distingeix entre libèl·lula / libellule i espiadimonis / demoiselles. Té molt clar per què ha de ser així. Quan comença a donar una explicació, el periodista, mirant per a res des de la banqueta del bar, intenta imaginar el que ha dit l'expert: "L'argument és molt senzill. Tots sabem el que és un broqueta, estava penjat en el foc per a provocar-lo. Quan fa molt fred, les estalacticas que es produeixen pel fred es diuen també fermalls. Els insectes anomenats fermalls es pengen normalment de manera recta, en vertical. Amb una agulla de bruixa m'imagino una agulla en posició horitzontal. Aquests últims descansen en sis potes".L'horitzontalitat

i la verticalitat no són l'única característica que distingeix a les dues Subordres. Els fermalls són més robustos i les ales anteriors són més estretes que les posteriors. Les agulles de bruixa són més esveltes i les ales són iguals davant i darrere, en total quatre. La broqueta té el cap més arrodonit i els ulls omplen gairebé tot, mentre que l'agulla de bruixes té els ulls a banda i banda.

Escoltades aquestes explicacions, el periodista li confirma que el basc normal no distingeix entre els fermalls i les bruixes. La mesquita ens diu que no sols ocorre en el llenguatge del carrer, sinó que també es recull en els diccionaris. No en els diccionaris, sinó en la Wikipedia.

84 noms en la
Península Ibèrica i Canàries hi ha 84 odonatos; al País Basc uns 64-65. A tots ells se'ls ha donat el nom en basc. Ha tingut en compte "els que són aquí en aquest moment" i "els que poden estar a mitjà termini". Diu que l'insecte és un món viu, uns van cap amunt i altres cap avall, "sobretot cap amunt, africans". Per això els 84 animalons es diuen en basc. En aquesta llista es troba una nova espècie que va ser descoberta pel propi Mesquita en 2015, absent de la Península Ibèrica i comuna a Europa a l'altre costat dels Pirineus. Va entrar pel Bidasoa per Guipúscoa uns 50 quilòmetres i ha arribat fins a Segura. Es diu Ganchudo petit (Onychogomphus forcipatus). Però no és l'única troballa de Mesquita. En 2012 va entrar pel nord i es va trobar amb una subespècie que no havia vist en cap altre lloc en la peninsula: broqueta blanca de cua (Orthetrum albistylum).

Els noms científics dels insectes han estat l'eix sobre el qual s'han establert les compensacions en basca. Alguns estan en grec i gairebé tots en llatí. Es fixa en el seu significat a l'hora de triar el pagament. A més, ha observat i rebut les denominacions de francès, anglès, català i portuguès, així com les de castellà, en els casos en què n'hi havia. Al principi reconeix que va ser un "treball trist" perquè va treballar només: "No tenia ningú per a debatre i decidir".

Va començar només, però ha tingut companys de viatge entusiastes: Kepa Altonaga, Asier Sarasua, Martxel Aizpurua, Eñaut Agirre, Iñaki Sanz Azkue, Ió Garin, etc. Jon Frahier ha estat tècnic de medi ambient que des dels seus inicis ha estat al seu costat i diu que el treball és el "cadell" de tots dos. Mesquita ha lloat la implicació i el treball d'Asier Sarasua.

Ha tingut alguna disputa amb els filòlegs. Mesquita pensa a usar i rebre més sinònims del que ells proposen: "Em sembla que hi ha una riquesa enorme en els sinònims que hem trobat i això no es pot perdre". Encara que s'utilitza un sinònim per a designar a les Famílies d'Espècies, l'alienígena proposa no perdre a unes altres que han trobat. Per exemple, ha rebut diverses compensacions per a expressar el gènere Coenagrionidae: Agulles de bruixa, Agulles de semental, Agulles i Agulles d'aigua. Quant a la riquesa dels sinònims, ha matisat que no és el mateix utilitzar helicòpter que burduntzi. La paraula triada es trenca, però en l'annex s'inclourà també un burduntzi: "Algunes espècies són metal·litzades i dir broquetes... el ferro... és una pena perdre's. Posar asterisc i reservar". Desitjarien que es publiquin en el Nomenclátor amb tots ells recollits.A l'espera

de
l'última benedicció Després de cinc anys en aquest taller, Mesquita i Frahier han acabat el nomenclátor i han mostrat la seva proposta i el seu vistiplau a biòlegs i filòlegs de la zona. No obstant això, falta oficialitzar. L'última benedicció la realitzaria el Govern Basc, el Departament de Basc de l'Institut Basc d'Administració Pública. Mesquita i els seus companys de viatge tenen pendent la data de presentació de la proposta. L'alegiarra ha recordat que també s'estan treballant les seves nomenclatures en altres camps, com els botànics, els amfibis i els rèptils. Mentrestant, la llista de noms de libèl·lules i d'embruixadors es publicarà per primera vegada en ARGIA, en l'adaptació a Internet d'aquest reportatge, i en el butlletí de la Societat Aragonesa d'Entomologia. Encara que ens sorprendrem, recentment han finalitzat la seva nomenclatura en castellà, i amb l'excusa de publicar-la també rebran en el butlletí de juny de l'Associació Aragonesa tant en basca com en gallec. La mesquita no creu que la publicació en el butlletí sigui el primer i últim pas. Lluny de ser una mera enumeració, a través d'arguments i justificacions, de comptar tot el procés i de donar explicacions en el camp dels filòlegs, la veritat és que és partidari de treure un article o una publicació en profunditat. Considera que la revista Munibe de la Societat de Ciències Aranzadi seria un bon espai. A més d'aquests dos aparadors, desitjaria que els mitjans de comunicació ordinaris donin eco, "cal lliurar-li-ho a la societat. No tindria sentit dir-ho a l'any de sortir ara en Munibe, 'a, sí, va sortir en Munibe...'". El nomenclátor en basc tindrà un nou aparador: El Congrés Europeu d'Odonatología, que se celebrarà del 25 al 28 de juny a Sevilla (Espanya), també serà presentat.

Hem parlat del castellà, el gallec i el basc, però entre tots és el català el principal. La Mesquita diu que tenen una gran tradició en la recol·lecció i estudi dels noms: "Tenen un llarg camí recorregut. En la plataforma en la qual es fan les cites d'aquests animals hi ha 1.500 membres. El model de gestió del coneixement sobre aquests animals hauria de ser un mirall per a nosaltres. Estem fent el camí, amb ganes! ".