Erbeste debekatua
Tren geltoki bateko nasa, bi lagun eta besarkada bat. Besarkada hori izoztuta geratuko da hurrengoan elkartu arte. Ni etxera itzuliko naiz, bera hor geratuko da. Han geratuko da aske izanda ere injustiziak harrapatu nahi gaituelako sentimendu mingarria ere. Jesús Rodríguez (Santa Coloma de Gramenet, Herrialde Katalanak, 1974) kazetaria da, Directa komunikabide kooperatiboaren sortzaile eta bazkidea. Polizia eta justizia gehiegikerietan aditua da, eta bere egungo egoeraren zergatia ulertu nahi badugu, kontuan izan behar dugu aditua dela kasualitatea ez diren beste gauza askotan ere.
Jesús duela zenbait hilabetetik dago erbesteratuta Genevan (Suitza), Espainiako Auzitegi Nazionaleko epaile Manuel Garcia-Castellók Tsunami Democratic auzian inputatu ondoren. Voxen eta eskuin muturreko beste taldexka batzuen herri-akusazioen eskutik, epaileak Jesús eta beste hamaika pertsona seinalatu ditu plataforma horren indarkeriarik gabeko ekintzak koordinatzeko ustezko arduradun gisa. Izan ere, 2019ko udazkenean, Tsunami Democratic mugimenduak protestak antolatu zituen, 2017ko urriaren 1eko erreferendumari lotuta lider sozial eta politikoei jarritako epaiaren aurka.
Terrorismo salaketak dira, ez gehiago ez gutxiago. Horregatik, eta ikusita kausa horrek berme falta nabarmena duela, eta botere judiziala auzia erabiltzen ari dela Amnistia Legea lehertzeko ariete modura, Jesúsek erbesteratzea erabaki zuen. Idazmahaia bere horretan geratu zen, baina erredakzioko aulkiak hutsik jarraitzen du. Ordutik, ikasi behar izan dugu Jesúsen hutsunearekin bizitzen eta sortzen digun amorrua aurrera jarraitzeko indar bihurtzen. Ezin liteke bestela izan, zeren, hain zuzen, euren helburua baita gu derrotismoan eta blokeoan hondoratzea.
Nor da terrorista, bere herriaren erabakitzeko eskubidearen alde modu baketsuan borrokatzen dena, edo Gazan 35.000 pertsona baino gehiago hil ondoren Netanyahu harakina babesten duena?
78ko erregimeneko bunkerrak dio “ihes egindakoak” direla Jesús eta gainerako erbesteratuak, baita haien aurretik Herrialde Katalanetatik, Euskal Herritik eta estatuko beste nazio batzuetatik joandakoak ere. Ez dute onartzen beraiek direla ihes fisikora behartu dituztenak, aurrez aurre ezingo luketelako Jesús eta besteen argudiorik gainditu ezta euren duintasunari aurre egin ere. Hain dira koldarrak, ezen Kataluniako azken hauteskunde-kanpainan hauteskunde-batzordeak debekatu egin baitzien komunikabide publikoei, pertsona horiei askatasuna babesteko utzi dieten irtenbide bakarrari erbesteratu eta erbeste hitzekin erreferentzia egitea.
Tsunami Democratic-en aurkako kausa bultzatzen duen ultraeskuinari ondorengoek ematen diote oihartzuna: magistratu inkisidoreek, komunikatzaile gezurtiek eta trantsizioaren "konkordia-espirituaren" gainerako buruzagiek. Eskuin mutur horrek gorroto diskurtsoak zabaltzen ditu, euren estatu homogeneo eta autoritarioaren ikuskeran tokirik ez duten gutxiengo sozialak izutzeko. Nire galdera zera da, nor da terrorista, bere herriaren erabakitzeko eskubidearen alde modu baketsuan borrokatzen dena, edo Gazan 35.000 pertsona baino gehiago hil ondoren Netanyahu harakina babesten duena?
Errugabetasunaren amaiera iritsi da, eta gaur jabetu nahi izan duenak badaki joko honen arauak tranpaz eraikita daudela; edonola ere, argi izan behar dute ez dugula partida utziko. Orain, hilero milaka euro behar dira Jesúsen erbestealdiari eusteko eta elkartasuna eskatzen dizuegu hori lortzeko. Hala ere, bada zerbait garrantzitsuagoa: mundu guztiari azaldu behar diozue Espainiako Erresuman, 2024an, badirela pertsona zintzoak etxea utzi behar dutenak, beren idealen alde borrokatzeagatik. Jesúsen aldeko kanpainaren lemak dioen bezala (www.nosaltrespertu.cat): "Tu per nosaltres, nosaltres per tu" [Zuk guregatik, guk zuregatik]. Hemen ez du inork amore emango.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Hi ha els qui, sent un cervell brillant, amb definicions de "poc detall", són experts a transformar i transformar el mateix, dit d'una altra manera. Era seva i ha estat un projecte in eternum que s'ha repetit durant dècades. Aquesta era una de les principals raons per a deixar de... [+]
El 26 de desembre, durant un atac aeri, l'Exèrcit israelià va matar a cinc periodistes palestins que intentaven arribar a la ciutat. Amb ells van matar a 130 periodistes palestins. Aquesta notícia m'ha recordat un parell de coses, la primera, la persecució que sofreixen els... [+]
En els últims mesos m'ha tocat treballar en diversos instituts i, en algun moment, he hagut de parlar amb els alumnes de les possibilitats que ofereix el mercat laboral. La tipologia dels alumnes és variada i en una mateixa ciutat varia molt d'un barri a un altre, d'un institut a... [+]
La nena que apareix en el centre de la fotografia, que difícilment es pot considerar històrica, està escrivint una llista d'adjectius: jo, tu, ell, nosaltres, vosaltres, ells. Mirant cap avall, no vaig poder veure com era la seva mirada.
Insensible a la labor del fotògraf,... [+]
Quan treballes amb persones majors o amb persones amb diversitat física i neuronal, t'adones que la idea de la competència en la nostra societat ens limita molt com a espècie. És a dir, el nostre sistema et posa en valor per fer les coses de manera específica, i el que no ho... [+]
Volia escriure per les llums de Nadal i reivindicar que es converteixi en una tradició anual en aquesta època d'il·luminacions de carrers, un espai públic acollidor, alegre i gojós des del punt de vista de la classe. Però, per descomptat, també espais públics càlids on... [+]
Perdona a les rouredes, alzinars, oms, agrons, freixes, alisedas, castañares, bedolls, gorostidias, manzanales, pinedes i a totes les societats dels arbres, però avui la fageda té una cita amb motiu de les celebracions de la frontera hivernal.
Em resulta més fàcil unir les... [+]
Torna Euskaraldia. Pel que sembla, serà en la primavera de l'any que ve. Ja ho han presentat i la veritat és que m'ha sorprès; no el propi Euskaraldia, sinó el lema d'ell: Ho farem movent-nos.
La primera vegada que l'he llegit o escoltat, em ve al capdavant el títol de l'obra... [+]
Ildo beretik dator Eusko Jaurlaritza berriaren politika. Hitzak bai, baina ekintzak ez dira argi ikusten Pradalesen gobernuak aurkeztutako aurrekontuan.
Quan el sistema colonial capitalista heteropatriarcal es qüestiona i lluita, ataca sense pietat. Utilitzant totes les eines al seu abast per a enfortir, enfortir i consolidar el poder institucional, els mitjans, la justícia, la llengua, la cultura, la violència...
A Suïssa,... [+]
No sé si vostès també tenen la mateixa percepció –ho reconec: aquí he començat a escriure de manera acientífica–. Em refereixo a l'extensió natural de la paraula mandra. Cada vegada escolto més en els racons d'Hego Euskal Herria: basc, espanyol i, per descomptat,... [+]
Molts per Nadal sentim més mandra que il·lusió en pensar en els menjars i trobades familiars. Però us avancem que no és el menjar la que ens fa sentir-nos col·lectivament incòmodes, sinó la normativitat que defineix a la família tradicional. És més, ens atreviríem a... [+]
Sempre m'ha semblat més significatiu el mode que es diu en castellà als carruatges que es poden trobar aquí i allà: humilladero. No és un nom bastant light, blanc o no té cap connotació? Al cap i a la fi, tot el que passava per allí havia de ser humiliat. És sabut que... [+]
El final de la República Àrab Siriana ha causat una gran sorpresa per la forma en què s'ha produït: ràpida i gairebé sense resistència. No obstant això, no és tan estrany si tenim en compte que el país estava destruït, empobrit i baratat. Fa temps que la majoria dels... [+]