Si no es pot cantar, estimar i ballar (o dubte), no és la nostra revolució”, afirma Anari, en la versió en basca de la cançó asturiana Vinu, cantessis i amor de l'asturià Nacho Vegas. Per aquest camí discorre el col·lectiu Harrika, que, partint de la música tecno, organitza cada mes festivals quir i feministes en el Jimmy Jazz de Vitòria-Gasteiz. “Volem impulsar el moviment d'alliberament de les sales de festes. És a dir, fer un volt a les sales de festa”, explica Galder Beramendi, membre del col·lectiu Harrika.

Es tracta de promoure models festius basats en la cura i, sobretot, crear un espai de llibertat per a dones i persones sexualment dissidents: “A Euskal Herria i en molts llocs, desgraciadament, les festes són dels homes cisheteros, no sols en quantitat, sinó pel mode d'agafar l'espai i estar organitzades de cara a ells”.

Per això, a l'hora d'organitzar la festa, les dones i les persones són els gèneres sexuals dissidents i per a ells es guarden les primeres files de la sala. “Els festivals de Tekno són molt masculins, per això és la nostra responsabilitat i el nostre treball garantir que les primeres línies de la festa siguin per a dones i identitats subversives”, explica Uxue Alonso, membre del col·lectiu Harrika. També trien als artistes de cada nit en funció d'aquest criteri. A més, tenen en compte la presència d'artistes novençans, de llarga trajectòria, tant locals com internacionals. Erika Roselló, Elena Barker, Beatrice i Alaine MRK són alguns dels artistes que han visitat la Pedra.

Els membres de l'equip de vigilància giren per la sala amb un braçalet brillant. Es tracta que qualsevol persona que necessiti alguna cosa ho identifiqui. “Nosaltres no som segurs i no estem per a tirar a ningú. Tractem d'educar i explicar quan algú no compleix les normes, però en l'ambient de tabola és molt difícil. Si no entenen que no poden jugar així, els eliminem de la sala”, ha dit Alonso. Es tracta d'un grup de set dones que volen visibilitzar el treball que habitualment realitzen les dones en les “ombres”: “Al cap i a la fi, el que fa l'equip de cures és el que les dones i els dissidents hem fet sempre de tabola, sempre cuidem i preguntem als altres com estan”.

Encara que tenen algunes coses consensuades, sorgeixen dubtes i debats en el col·lectiu. En el cas del grup de cures, per exemple, encara que volen demostrar que la cura està molt feminitzat, a vegades pensen que pot ser “enriquidor” la inclusió de persones amb gèneres sexuals dissidents, a més de dones: “No estem tancats perquè la gent vingui o no vingui, crec que la participació d'altres dissidents pot ser bonica”.

El moviment feminista com a base

Encara que la consecució d'espais segurs és “impossible”, s'han establert una sèrie de normes per a tractar de garantir la vigilància “al màxim”. D'una banda, en el portal s'expliquen les normes de la festa perquè les persones que accedeixen a la sala passin una mica de sedàs. “Així la gent sap a quin espai va”, diu Beramendi. D'altra banda, en l'entrada es reparteixen adhesius per a cobrir les cambres dels mòbils, ja que està prohibit fer fotos i gravar vídeos: “Gràcies a això, algunes persones saben a on van en l'entrada i decideixen no entrar”.

Per a Beramendi, aquest tipus d'espais ofereix la possibilitat d'estar “més còmodes”. Ell, per exemple, es vesteix i maquilla més tranquil quan va a la Pedra: “Com més nues no significa que siguis més lliure, però és veritat que al no poder treure una imatge, pots sentir-te més còmode vestit o maquillat amb alguna cosa que normalment no portes”. No obstant això, no hi ha estètica fixa i cadascun pot posar-se el que vulgui. Afegeix que jugar amb l'estètica pot ajudar a expressar la identitat: “A Euskal Herria som molt quadrats per a les festes; tenir un espai per a fomentar la creativitat és bell”.

A més, disposen d'un protocol per a atendre les necessitats de cada moment i estan preparant un altre més “profund”. “Estem aprenent constantment i el que més dubtes ens ha suscitat ha estat com respondre a les agressions contra els gèneres sexuals dissidents. Hem hagut de treballar molt i anem canviant constantment”, ha assenyalat Alonso.

Alonso s'encarrega dels protocols: “Crear un protocol és molt senzill, el més difícil és posar-lo en pràctica. Això és el que més em preocupa, per això contínuament estem aprenent i canviant”. Aquests ambients festius no han sorgit del no-res, sinó que es basen en una sèrie de mesures que el moviment feminista reivindica des de fa temps: “No hem inventat res, tinc clar que si aquesta festa és possible gràcies als avanços, als treballs i als protocols realitzats pel moviment feminista. Sempre estaré molt agraït”. Durant el procés, Ehgam també ha parlat amb els membres del Moviment d'Alliberament Sexual d'Euskal Herria.

Encara que la festa principal se celebra a les 01.00 en el saló Jimmy Jazz, a les 22.00 en el bar Txapelarri de Vitòria-Gasteiz comencen a escalfar-se per a la festa. En ella participen artistes de la zona de Vitòria-Gasteiz que inicien DJ en el món. Després, les DJs del col·lectiu Harrika obren la nit, seguides d'una performance i d'un conegut DJ.

Una finestra

Diego Ramírez de Ganuza no té clar quan va ser la primera vegada que va marxar a la Pedra, però sap que va ser la tercera o cinquena en la Pedra. Des de llavors ha estat present en gairebé totes les Penyes. Se sent còmode i diu que és una “finestra”: “Si ets una persona dissident Harrika et dona la seguretat de vestir coses diferents o peces dissidents”.

A diferència de la pedra, altres espais de tabola en general són “molt estranys” per la necessitat de donar explicacions i educar “constantment”: “A Vitòria hi ha espais kuir, però moltes vegades estan lligats a l'educació, és a dir, com som persones kuir se'ns imposa haver d'educar als altres. Però jo no soc mestre de ningú i no haig d'estar justificant com soc i explicant a ningú”.

Per això, Ramírez de Ganuza creu necessari un punt de trobada per als cisheteros que estan fora de la norma combinant la inclusió i la cura: “És molt difícil que un espai sigui segur i inclusiu alhora, però Harrika vol aconseguir aquest objectiu amb l'equip de vigilància, amb el col·lectiu i desenvolupant una comunitat, em sembla una idea molt atractiva”. Considera que és necessari aconseguir un equilibri entre inclusió i seguretat: “Si volem que un espai sigui inclusiu, per a bé o per a mal, caldria incloure a totes les persones. Això té un perill, hem de trobar camins per a combinar tots dos”.

Considera que és necessari entrar i reforçar entre tots els agents que participen en la Festa: “Com a persona Kuir, la regla hetero és molt dura i tots coneixem com els agrada el protagonisme als quals estan en la norma hetero”.

Festival contra festivals

Porten dos anys organitzant nits de tecno, però abans van començar a sembrar llavors. L'any 2018 es va organitzar a Àlaba un festival anomenat Harrikada. L'objectiu era portar l'ambient dels bars de Berlín a Euskal Herria, però amb la pandèmia tot va quedar abandonat. Fa dos anys els van oferir la possibilitat d'organitzar una festa cada mes a la sala Jimmy Jazz. Des de llavors, la festa s'organitza els segons divendres de la majoria dels mesos.

El festival 2018 va ser un assaig i enguany tenen previst organitzar l'Harrikada Festibala. “És bonic el que fem dins de la sala, però també volem sortir fora”, ha dit Beramendi. Tindrà lloc del 26 al 28 de juliol en Izarra (Àlaba). Pretenen conjuminar la música tecno, la vigilància i el medi rural. “Volem fer un festival contra els festivals. Ara, a Euskal Herria, els festivals macro cobren protagonisme i s'estan menjant petits. Són grans i enormement massificats, toquen els artistes de sempre i es basen en les lògiques del capital, és a dir, en el consum”, afegeix.

La idea és fer un festival “petit” per a 300-500 persones i teixir una xarxa. El festival comptarà amb la participació de grups bascos i internacionals: “Volem ser aparadors dels col·lectius que treballen el tecnico basc”. Per això, han estat convidats col·lectius com EMA, Apeta, Mixthética, Redlux o Frenin. En l'àmbit internacional, Nàstia i Tauceti han estat convidats. Per tant, hi haurà artistes de diferents estils, però tots es basen en el tècnic. Es podran escoltar melodies fosques, ràpides, lentes, de tensió, etc. mantenint sempre l'essència de la Pedra. “No portem aquest dur tecno que hi ha en el mercat; portem un tècnic més còmode i ballable per a algú que no el coneix”.