He pensat si els nens palestins també tenen aquesta pregunta al cap amb el nostre llibre. Quants dols falten per a acabar el genocidi. Quants nens ha de matar Israel amb la complicitat dels estats del món.
Plantejaran aquestes preguntes a les seves mares? O no hauran de fer-ho perquè saben la resposta? Perquè les mares són preguntes irrefutables? No obstant això, aquests nens i les seves mares, i les dones* en general, no apareixeran en la història. I menys com a subjecte. En les històries quotidianes o noves, com apoderats i com a víctimes. Llevant la seva autoria i explicant els seus dolors, les seves pors, per descomptat, a conseqüència de néixer en un poble aixafat. Com si fos una qüestió de sort o, pitjor encara, com si fos la seva culpa.
Per desgràcia, nosaltres també ho sabem, fins ara. Perquè els nostres nens han estat castigats i atacats sistemàticament per la lluita de les seves mares, pares, idees. El que la classe política i els mitjans diuen danys col·laterals, com si fos una casualitat, però és una violència estructural dirigida als propis estats i institucions. Nens, nens invisibles i viatgers amb motxilla, disposats a respondre a aquests atacs i a defensar-se com en Palestina. Ser nens en la lluita per no robar.
Els nostres nens han estat castigats sistemàticament i atacats per la lluita de les seves mares, pares, idees
En el llibre d'il·lustracions L'hem volgut treure a la llum i reconèixer algunes d'elles. Perquè aquestes lluites no han tingut cabuda en els nostres llibres, en la nostra memòria. Des de nosaltres hem volgut comptar la visió i autoria dels nens, la resistència col·lectiva, el dibuix. Perquè els nens i nenes de presos bascos, refugiats i deportats han rebut les conseqüències directes del conflicte i han lluitat directament contra ells, a la seva manera. On tot és prohibició, en les presons en les quals ell mateix s'ha convertit en delicte, centrant-se en la imaginació i l'amor per a trencar les muralles. Paraules, dibuixos, cartes, visites, abraçades, convertint-se en resistència i jugant junts per la llibertat.
No obstant això, aquests no venen sense conrear. A la seva filla, un nen, perquè li costa a la seva mare empresonada expressar el que sent. No fer preguntes internes per a protegir-se. Necessita acompanyants i suport. La frase “no estic només” representa en el llibre la necessitat i el reconeixement de la cura. Fins i tot les paraules correctes de les cartes, intentant posar la culpa i l'autoria en el seu lloc, no li he abandonat, ens han repartit i barallarem junts, mamà, i fins que tots els presos polítics, refugiats i deportats bascos arribin a casa.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Perdona a les rouredes, alzinars, oms, agrons, freixes, alisedas, castañares, bedolls, gorostidias, manzanales, pinedes i a totes les societats dels arbres, però avui la fageda té una cita amb motiu de les celebracions de la frontera hivernal.
Em resulta més fàcil unir les... [+]
Torna Euskaraldia. Pel que sembla, serà en la primavera de l'any que ve. Ja ho han presentat i la veritat és que m'ha sorprès; no el propi Euskaraldia, sinó el lema d'ell: Ho farem movent-nos.
La primera vegada que l'he llegit o escoltat, em ve al capdavant el títol de l'obra... [+]
Ildo beretik dator Eusko Jaurlaritza berriaren politika. Hitzak bai, baina ekintzak ez dira argi ikusten Pradalesen gobernuak aurkeztutako aurrekontuan.
Quan el sistema colonial capitalista heteropatriarcal es qüestiona i lluita, ataca sense pietat. Utilitzant totes les eines al seu abast per a enfortir, enfortir i consolidar el poder institucional, els mitjans, la justícia, la llengua, la cultura, la violència...
A Suïssa,... [+]
No sé si vostès també tenen la mateixa percepció –ho reconec: aquí he començat a escriure de manera acientífica–. Em refereixo a l'extensió natural de la paraula mandra. Cada vegada escolto més en els racons d'Hego Euskal Herria: basc, espanyol i, per descomptat,... [+]
Molts per Nadal sentim més mandra que il·lusió en pensar en els menjars i trobades familiars. Però us avancem que no és el menjar la que ens fa sentir-nos col·lectivament incòmodes, sinó la normativitat que defineix a la família tradicional. És més, ens atreviríem a... [+]
Sempre m'ha semblat més significatiu el mode que es diu en castellà als carruatges que es poden trobar aquí i allà: humilladero. No és un nom bastant light, blanc o no té cap connotació? Al cap i a la fi, tot el que passava per allí havia de ser humiliat. És sabut que... [+]
El final de la República Àrab Siriana ha causat una gran sorpresa per la forma en què s'ha produït: ràpida i gairebé sense resistència. No obstant això, no és tan estrany si tenim en compte que el país estava destruït, empobrit i baratat. Fa temps que la majoria dels... [+]
La novetat sol ser una de les paraules més sentides que s'associa a la Fira de Durango. La novetat és allí, i aquí la novetat. No obstant això, en alguns casos és suficient amb donar un aspecte diferent de l'anterior per a pegar aquesta etiqueta. Els CDs i les reedicions... [+]
El basc té un cabal d'aigua molt gran en l'escassetat. Cada gota local rega i reviu la nostra cultura. Oferir-li una mar d'aigua a aquella set. Encara que el basc ha vingut d'un pou profund i fosc, tots hem tret la nostra mostra d'aigua salada i l'hem convertit en font. I ara hi... [+]
Els joves comencen a consumir pornografia abans, ja que el porno és la seva única educació sexual. Com dimonis hem arribat fins aquí?
Avui dia, cal reconèixer que gràcies a Internet és molt més fàcil veure pornografia. Desgraciadament, a través d'un clic el nen d'entre... [+]
El passat 5 de desembre, el pp va presentar en el Parlament de Navarra una proposició de llei per a desvincular els processos de funcionarització dels llocs de Secretaria i Intervenció de les entitats locals de Navarra. Si això succeís, al voltant de 30 persones... [+]
Enguany es compleix el 51 aniversari de la proclamació per les Nacions Unides del Dia Internacional dels Drets Humans el 10 de desembre. Aquesta data ha cobrat importància a Euskal Herria i des de l'Observatori de Drets Humans d'Euskal Herria volem oferir alguns elements de... [+]