Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Assetjo

Els bascos i els catalans vivim en un estat de setge a Espanya, i a més no tenim una consciència clara d'això, crec. A Catalunya això ha estat molt evident en les últimes eleccions i en la situació posterior.

El que ha succeït és realment analitzable: La intervenció dels poders fàctics espanyols en la campanya electoral, dirigida directament des de Madrid i els “desembarcaments” dels agents estatals que s'han produït posteriorment en els territoris catalans. Destaco la més espectacular: L'actitud de Pedro Sánchez cap a Catalunya. Després del desternillante melodrama dels seus “cinc dies”, l'efecte es va orientar directament a influir en les eleccions catalanes, utilitzant de manera exclusiva i irreverent tant TVE com altres mitjans de comunicació estatals, i posteriorment apareixent de manera reiterada a Catalunya (principalment a Barcelona) i participant, anunciant o sorprenentment en la campanya.

Paral·lelament, els mitjans de comunicació més poderosos de l'Estat, tant en la ràdio televisió de premsa com en les xarxes socials, han actuat contínuament contra els independentistes catalans i més concretament contra Carles Puigdemonte.

En la pràctica es pot dir que hi ha hagut una competència electoral absolutament desequilibrada i que els resultats s'han cuinat en gran manera fora de Catalunya. Recordar que després d'aquell xou de cinc dies de Pedro Sánchez, en un interval curt de tres o quatre dies des de l'inici de la campanya catalana, la llista del PSC-PSOE de Salvador Illa va passar dos punts en l'estimació de vots de manera significativa. Els efectes del tsunami intervencionista que va venir després són difícils de determinar, però s'han vist en els resultats finals.

A Catalunya o al País Basc, qui vulgui veure al PSOE com a aliat progressista per a evitar el govern de la dreta i l'extrem dret, s'enganya a si mateix

En el contrapunt, descobrim com Carles Puigdemont, exiliat ja sis anys, s'ha exclòs de l'espai electoral, dels debats centrals, dels actes més espectaculars de la campanya, que s'ha convertit en el principal referent de l'independentisme electoral.

Tot el que he esmentat anteriorment és una mera constatació. Però el més sorprenent ha estat després: Una interpretació totalment manipulada dels resultats de les eleccions catalanes i, com a conseqüència, un clima polític asfixiant creat per l'Estat espanyol i el propi govern del PSOE. La doctrina oficial ha decidit ràpidament, i ha fet creure a tots, que a Catalunya l'unionisme espanyol ha guanyat les eleccions i amb això el camí cap a la independència s'ha tancat per sempre, i ara no hi ha una altra alternativa democràtica que posar a Salvador Illa (és a dir, Espanya) en el poder català.

En Hego Euskal Herria no ens hem deslliurat del PSOE style. Tres setmanes abans es van celebrar les eleccions al País Basc, i llavors també vam veure com van actuar els senyors del “govern progressista” madrileny, quan van veure perillar el comodí d'aliança PNB-PSOE per a no obtenir suficients vots, llavors van treure la bateria mediàtica madrilenya de manipulació i van embogir l'alternativa creixent i van congelar la seva ascensió.

A Catalunya o al País Basc, qui vol veure al PSOE com a aliat progressista per a evitar el govern de la dreta i de l'extrema dreta, s'enganya a si mateix i condemna a nosaltres, els ciutadans, a la frustració permanent. Pregunti als seguidors d'Esquerra de Catalunya. Perquè el propi PSOE és el guardià de totes les estructures tangents i opressores d'aquest Estat espanyol. Per contra, la nostra opció està en la consolidació del treball nacional i en la revitalització de la independència.

Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora

ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.


T'interessa pel canal: Iritzia
Som molts, veuen amb nosaltres a l'escola pública basca

Ha arribat el moment de matricular-se en els centres educatius per al curs 2025-26 en la CAB, i en moltes llars el més petit farà un nou pas al setembre, és a dir, escolaritzar. Des d'Euskal Eskola Publikoa Harro Topagunea apostem fermament per l'escola pública i volem... [+]


Quotes en les ikastoles

Des de l'aprovació de la nova Llei d'Educació per a Àlaba, Bizkaia i Guipúscoa, estem escoltant i llegint una vegada i una altra que l'educació serà gratuïta. Hem escoltat els diferents agents, també al Departament d'Educació, i en les entrevistes que oferim als mitjans de... [+]


2025-02-20 | Manex Gurrutxaga
Sobre el congrés intern d'EH Bildu: el camí cap a la integració definitiva

A principis de mes, EH Bildu va dur a terme el seu III. Congrés a Pamplona. Es tracta, segons ha dit, d'un "congrés ordinari" que serveix per a treure "conclusions extraordinàries" o almenys així ho han recollit en la ponència Zutun, aprovada per unanimitat per la militància... [+]


Teknologia
Hezkuntza sistemaren ahots bateratua

Boterea eskuratzeko modu asko dago; denak ez dira politak. Bada boterea eta horrek berarekin dakarren erantzukizuna banatu nahi duenik, agintea bilatzen duenik. Beste batzuek errespetu lar diote eta pauso bakoitza hainbeste neurtuta ez dira gai erabakirik hartzeko. Boterea zer... [+]


2025-02-19 | Ula Iruretagoiena
Territori i arquitectura
Arquitecte actor

S'acaba de celebrar a Madrid un congrés per a arquitectes que debatrà sobre la crisi de la professió d'arquitecte. Han diferenciat la forma tradicional de ser arquitectes de l'actual. En què es troba el tradicional? El de l'arquitecte èpic que apareix en la pel·lícula The... [+]


I aquí estem de nou, la religió a l'escola

El 3 de febrer ha començat el període de prematrícula dels nostres nens i joves a les escoles, i com tots els anys volem recordar-vos per què no ens sembla bona idea matricular en religió. L'any passat acabàvem l'article dient que “a molts aquest escrit us resultarà... [+]


Reflexions sobre l'ús de les pantalles

Des de l'Associació de Pares i Mares de l'Institut Arratia Tranbia Txiki volem impulsar una reflexió en la comunitat educativa sobre l'ús de les pantalles.

Últimament existeix una gran preocupació per la influència de les pantalles en nens i adolescents. Aquesta... [+]


El que té nom ja té nom

Sí, sí, així. No m'atreveixo a anar més enllà. Que és un pleonasme? Potser una tautologia? És possible, però en aquesta època que anomenen postveritat, els fets bàsics són necessaris. Mireu, si no, al poderós lema “Ez dona ez!”. Ja sabíem abans que això era... [+]


2025-02-19 | Castillo Suárez
Porcelana Irabia

Baneukan lagun bat Porcelana Irabian lan egin zuena itxi zuten arte, eta jatetxe edo taberna batera joaten ginen aldiro kikara eta plateraren ipurdia begiratzen zituena pieza non egina zegoen jakiteko. Gauza bera egiten dut nik gauza zaharren azoketara joaten naizenetan:... [+]


Què comprar?

Últimament cada vegada escoltem més que molts joves no tenim poder per a comprar un habitatge. A vegades sembla que no hi ha més temes, és cert que és un tema seriós. A mi, malgrat estar prop del 31, encara em falta una mica per a aconseguir l'habitatge que serà meva... [+]


2025-02-19 | Sonia González
'Shop like a billionaire'

Fa temps que un anunci em salta en el mòbil. Em promet que acolorirà el meu món. Amb aquesta aplicació podré comprar-la com un milionari. Productes barats, molt barats, fins i tot gratuïts. Han tocat en la diana del màrqueting que exigeix el moment històric sociològic... [+]


Nazioartekotzearen iruzurra

Badira kontzeptuak bolada batzuetan edonon agertzen direnak, mantra ere bilakatzen direnak. Berez positibo eta beharrezko moduan agertzen zaizkigu, eztabaida gehiegirik gabe eta haiei buruz ia pentsatu gabe. Iruditzen zait mantra horietako bat nazioartekotzea dela, jatorria... [+]


Guggenheim Urdaibai: qui escolta i per a què?

En 2021 comencem a escoltar les primeres notícies sobre el projecte Guggenheim Urdaibai… El diputat general, Unai Rementeria, ens va dir que sí o sí. Per a reforçar les seves paraules, va deixar “blindats” 40 milions d'euros quan es construïen els museus. Doncs bé! Es... [+]


En defensa de Labraza
"L'objectiu del ple d'Oyón és clar, legitimar legalment els megaprojectes energètics amb irregularitats substancials en la tramitació"

Dimecres passat vam viure un dia dur i desagradable, no sols per a Labraza, sinó per a tots aquells pobles que estem amenaçats per una... [+]


Eguneraketa berriak daude