Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Assetjo

Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

Els bascos i els catalans vivim en un estat de setge a Espanya, i a més no tenim una consciència clara d'això, crec. A Catalunya això ha estat molt evident en les últimes eleccions i en la situació posterior.

El que ha succeït és realment analitzable: La intervenció dels poders fàctics espanyols en la campanya electoral, dirigida directament des de Madrid i els “desembarcaments” dels agents estatals que s'han produït posteriorment en els territoris catalans. Destaco la més espectacular: L'actitud de Pedro Sánchez cap a Catalunya. Després del desternillante melodrama dels seus “cinc dies”, l'efecte es va orientar directament a influir en les eleccions catalanes, utilitzant de manera exclusiva i irreverent tant TVE com altres mitjans de comunicació estatals, i posteriorment apareixent de manera reiterada a Catalunya (principalment a Barcelona) i participant, anunciant o sorprenentment en la campanya.

Paral·lelament, els mitjans de comunicació més poderosos de l'Estat, tant en la ràdio televisió de premsa com en les xarxes socials, han actuat contínuament contra els independentistes catalans i més concretament contra Carles Puigdemonte.

En la pràctica es pot dir que hi ha hagut una competència electoral absolutament desequilibrada i que els resultats s'han cuinat en gran manera fora de Catalunya. Recordar que després d'aquell xou de cinc dies de Pedro Sánchez, en un interval curt de tres o quatre dies des de l'inici de la campanya catalana, la llista del PSC-PSOE de Salvador Illa va passar dos punts en l'estimació de vots de manera significativa. Els efectes del tsunami intervencionista que va venir després són difícils de determinar, però s'han vist en els resultats finals.

A Catalunya o al País Basc, qui vulgui veure al PSOE com a aliat progressista per a evitar el govern de la dreta i l'extrem dret, s'enganya a si mateix

En el contrapunt, descobrim com Carles Puigdemont, exiliat ja sis anys, s'ha exclòs de l'espai electoral, dels debats centrals, dels actes més espectaculars de la campanya, que s'ha convertit en el principal referent de l'independentisme electoral.

Tot el que he esmentat anteriorment és una mera constatació. Però el més sorprenent ha estat després: Una interpretació totalment manipulada dels resultats de les eleccions catalanes i, com a conseqüència, un clima polític asfixiant creat per l'Estat espanyol i el propi govern del PSOE. La doctrina oficial ha decidit ràpidament, i ha fet creure a tots, que a Catalunya l'unionisme espanyol ha guanyat les eleccions i amb això el camí cap a la independència s'ha tancat per sempre, i ara no hi ha una altra alternativa democràtica que posar a Salvador Illa (és a dir, Espanya) en el poder català.

En Hego Euskal Herria no ens hem deslliurat del PSOE style. Tres setmanes abans es van celebrar les eleccions al País Basc, i llavors també vam veure com van actuar els senyors del “govern progressista” madrileny, quan van veure perillar el comodí d'aliança PNB-PSOE per a no obtenir suficients vots, llavors van treure la bateria mediàtica madrilenya de manipulació i van embogir l'alternativa creixent i van congelar la seva ascensió.

A Catalunya o al País Basc, qui vol veure al PSOE com a aliat progressista per a evitar el govern de la dreta i de l'extrema dreta, s'enganya a si mateix i condemna a nosaltres, els ciutadans, a la frustració permanent. Pregunti als seguidors d'Esquerra de Catalunya. Perquè el propi PSOE és el guardià de totes les estructures tangents i opressores d'aquest Estat espanyol. Per contra, la nostra opció està en la consolidació del treball nacional i en la revitalització de la independència.

Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora

ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.


T'interessa pel canal: Iritzia
Meaka-Irimo bizirik!

Enpresa batek Irimo mendian zentral eolikoa eraikitzeko asmoa zuela iragarri zigun aspaldi batean haize kolpe batek. Gehienek ezin zuten sinistu, inondik ere. Are gutxiago Irimo mendiaren orografia eta izaera harritsua ezagutzen dituztenek. "Baina ba al dakizu ze nolako... [+]


2024-07-10 | Roser Espelt Alba
Industria-politikaren egia deserosoa

Mundu mailako ekonomiak gorakada nabarmena izan zuen COVID-19aren ostean. Orain, baina, gorakada hori agortze-fase batera heldu den zantzuak agerikoak dira, krisi klimatikoak nabarmen baldintzatuta: munduko potentzia nagusien ekonomiaren hazkunde-tasa murrizten ari da,... [+]


2024-07-10 | Castillo Suárez
Jogurtak ordainetan

Nire lehendabiziko poema liburua argitaratu nuenean errezitaldi bat ematea eskaini zidaten unibertsitate batean. Musikariak dirutan kobratu zuen eta niri Jorge Oteizari buruzko liburu bat eman zidaten, hartu ez nuena, baneukalako etxean. Horixe izan zen onartu ditudan eskaera... [+]


2024-07-10 | Sukar Horia
Ingreso altuko eremua

Ekainean jarri du martxan Bilboko Udalak Emisio Gutxiko Eremua, irailera arte isunak jartzen hasiko ez bada ere. Neurri horrek auto zaharren sarrera mugatuko du Bilboko zabalgune burgesera astelehenetik ostiralera. Hasiera batean 2000. urtea baino lehen matrikulaturiko... [+]


2024-07-10 | Bea Salaberri
Zer egin nahi duzu geroan?

Badirudi hamasei urteko semea buruhauste handirik gabe ari zaigula batxilergoaren ondotik jarraituko duen bideari buruzko gogoetak egiten. Batean, batxilergoko gai berezien hautaketari buruz hitz egiten digu, bestean, egin beharko dituen pausu administratiboei buruz, galderarik... [+]


Lan merkatuaren oreka liberala

Kapitalismoan lana salgai bat da, beraz, ohiko ekonomialarien pentsamoldea jarraituz, eskaintza eta eskariaren arteko orekak bai prezioa, bai kantitatea erregulatu beharko lituzke. Agerikoa denez, hori ez da errealitatean betetzen. Emango balitz, lan harremanak leherraraziko... [+]


Materialismo histerikoa
Eutsi beldurrei

Zutabe hau idazteari uko egin behar nioke, baina berandu da. Hauteskundeak izan dira Frantzian. Non dago Frantzia? Bai, hemen goian, iparraldean; baina, munduan, ez dakit oraintxe non dagoen Frantzia, noren zer den. Eta ez dakit noiztik begiratzen diodan ia soilik... [+]


Bilbao BBK Live-k ‘life’-a xurgatzen dit!

Badator uda, eta horrekin batera, herri, auzo eta hirietako jai herrikoiak. Jaiak beti izan dira aldarrikapen sozial eta politikoen, auzokideen arteko harremanen eta euforia herrikoiaren aterpe. Gure kaleak hartzen dituzte, eta egun batzuez autogestioaren, desberdinen arteko... [+]


Eguneraketa berriak daude