Els bascos i els catalans vivim en un estat de setge a Espanya, i a més no tenim una consciència clara d'això, crec. A Catalunya això ha estat molt evident en les últimes eleccions i en la situació posterior.

El que ha succeït és realment analitzable: La intervenció dels poders fàctics espanyols en la campanya electoral, dirigida directament des de Madrid i els “desembarcaments” dels agents estatals que s'han produït posteriorment en els territoris catalans. Destaco la més espectacular: L'actitud de Pedro Sánchez cap a Catalunya. Després del desternillante melodrama dels seus “cinc dies”, l'efecte es va orientar directament a influir en les eleccions catalanes, utilitzant de manera exclusiva i irreverent tant TVE com altres mitjans de comunicació estatals, i posteriorment apareixent de manera reiterada a Catalunya (principalment a Barcelona) i participant, anunciant o sorprenentment en la campanya.

Paral·lelament, els mitjans de comunicació més poderosos de l'Estat, tant en la ràdio televisió de premsa com en les xarxes socials, han actuat contínuament contra els independentistes catalans i més concretament contra Carles Puigdemonte.

En la pràctica es pot dir que hi ha hagut una competència electoral absolutament desequilibrada i que els resultats s'han cuinat en gran manera fora de Catalunya. Recordar que després d'aquell xou de cinc dies de Pedro Sánchez, en un interval curt de tres o quatre dies des de l'inici de la campanya catalana, la llista del PSC-PSOE de Salvador Illa va passar dos punts en l'estimació de vots de manera significativa. Els efectes del tsunami intervencionista que va venir després són difícils de determinar, però s'han vist en els resultats finals.

En el contrapunt, descobrim com Carles Puigdemont, exiliat ja sis anys, s'ha exclòs de l'espai electoral, dels debats centrals, dels actes més espectaculars de la campanya, que s'ha convertit en el principal referent de l'independentisme electoral.

Tot el que he esmentat anteriorment és una mera constatació. Però el més sorprenent ha estat després: Una interpretació totalment manipulada dels resultats de les eleccions catalanes i, com a conseqüència, un clima polític asfixiant creat per l'Estat espanyol i el propi govern del PSOE. La doctrina oficial ha decidit ràpidament, i ha fet creure a tots, que a Catalunya l'unionisme espanyol ha guanyat les eleccions i amb això el camí cap a la independència s'ha tancat per sempre, i ara no hi ha una altra alternativa democràtica que posar a Salvador Illa (és a dir, Espanya) en el poder català.

En Hego Euskal Herria no ens hem deslliurat del PSOE style. Tres setmanes abans es van celebrar les eleccions al País Basc, i llavors també vam veure com van actuar els senyors del “govern progressista” madrileny, quan van veure perillar el comodí d'aliança PNB-PSOE per a no obtenir suficients vots, llavors van treure la bateria mediàtica madrilenya de manipulació i van embogir l'alternativa creixent i van congelar la seva ascensió.

A Catalunya o al País Basc, qui vol veure al PSOE com a aliat progressista per a evitar el govern de la dreta i de l'extrema dreta, s'enganya a si mateix i condemna a nosaltres, els ciutadans, a la frustració permanent. Pregunti als seguidors d'Esquerra de Catalunya. Perquè el propi PSOE és el guardià de totes les estructures tangents i opressores d'aquest Estat espanyol. Per contra, la nostra opció està en la consolidació del treball nacional i en la revitalització de la independència.