Impediment
El procés de reforma de la Llei d'Educació de la Comunitat Autònoma del País Basc, que va aixecar pólvores i va omplir moltes pàgines dels periòdics durant molt de temps. La llei aprovada el mes de desembre passat va suscitar l'empipament de molts membres de la comunitat educativa i un dels temes que va provocar el ressentiment va ser el dels models lingüístics. Els models A, B i D continuaran vigents en la nova llei aprovada, per la qual cosa l'escola no podrà euskaldunizar als nens i nenes no vascohablantes majoritaris en aquest país.
És de suposar, per tant, que en molts pobles caldrà continuar realitzant campanyes de matriculació en el model D, per a convèncer al progenitor que té dret a triar entre un model i un altre, que el model D és l'única manera que els nens aprenguin en basc, la garantia que siguin amos de dues llengües, la qual cosa serà molt beneficiós per al nen, etc. Arguments de fa 30 anys agrupats en una altra celofa. La veritat és que sembla una mica mandrós i preocupa.
Preocupació perquè fa temps que es va demostrar que els models A i B ofereixen resultats molt pobres, i que el model D també té molt a millorar i no poc. Si no es rep a casa o es rep a mig fer i no fa classe, com ha de desenvolupar la competència en basca? Si viu en un poble molt euskaldun, és més fàcil (són els mínims), però com més erdaldun viva en l'entorn, més difícil serà. L'escola no pot euskaldunizarse sola, però és una peça clau.
Jo veig més incapacitat que ambició. Una gran incapacitat que estem cobrint en nom dels nous temps i a l'ombra dels processos de reflexió
A la vista de tot això, m'ha sorprès el recollit en l'entrevista realitzada per Euskaltzaleen Topagunea a Oskar Zapata i Iñaki Sagardoi en el periòdic Berria, en el número del 2 de maig, sobre les conclusions de l'estudi realitzat a Navarra. S'estava referint a una recerca anomenada cada vegada més favorable. Subratllaven l'augment de la tendència contra el basc a Navarra i la necessitat de treballar la defensa. En les conclusions de la recerca es parlava de la disciplina del pont, de la formació d'aliances o de la cerca d'un major consens, i es plantejaven canvis tant en el discurs com en les línies de treball a treballar en la pràctica. Quant a l'educació, deien: “El que bàsicament esmentem és que volem un model educatiu integral de qualitat per a Navarra, i per a nosaltres això implica necessàriament acudir a la universalització del basc en el currículum de l'alumnat. Hauria de ser un dret de tots els ciutadans conèixer el basc i recollir-lo a l'escola. Sabem, no obstant això, que a Navarra tenim realitats molt diferents avui dia, i abans d'aconseguir l'objectiu que plantegem, hauríem d'impulsar tots els models de basc que tenim en l'actualitat. Els models A, B i D poden fer un salt en la qualitat. Cadascun té els seus reptes i característiques, per descomptat, però creiem que és el moment de donar un impuls a tots i actuar amb ambició (…)”.
Jo veig més incapacitat que ambició. Una gran incapacitat que estem cobrint en nom dels nous temps i a l'ombra dels processos de reflexió. El lema que va utilitzar la ikastola d'Estella en la festa Nafarroa Oinez, organitzada en 1990, va ser el d'Ezquin. Aquell no podia portar amb si una ambició: que amb l'esforç arribés a la meta que pocs esperen! Avui diem ambició a la discapacitat i no sabem ni on posar el destí.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
No vaig poder tancar el calaix després de l'últim parell de mitjanes que em quedaven, les quals es devoraven mútuament. Així estava, mal tancat, ja durant dues setmanes, el pijama (en la tirada dels pijames, excepte tres regalades, no hi ha pijama; la samarreta “per a... [+]
Un prestigiós arquitecte arriba des de Londres a un petit poble gallec. Es tracta de David Chipperfield, un edifici amb oficines a Berlín, Milà i Xangai, i que compta amb un ampli equip d'edificis. Una arquitectura elegant, refinada, feta per un Sir. La història comença en... [+]
Estàs en el bar, en la barra, demanant. En el taulell altres persones també. En breu et tocarà el torn, però el criat no t'ha preguntat què és el que vols, t'ha saltat i ha atès l'home que ha vingut darrere de tu. Se t'ha quedat la cara estúpida i vols atreure l'atenció del... [+]
M'agradaria escriure a aquesta cosa que porto dins. Es compleixen gairebé cinc anys de la pandèmia, i els que érem joves en aquella època, encara que continuem sent joves, hem començat a orbitar en altres espais. L'habitatge, el projecte de vida, la maternitat, el treball, la... [+]
Recorden? El 90% del Parlament va aprovar l'Acord Educatiu fa dos segles –perdona, dos anys–. La reacció dels congressistes de l'esquerra es va moure entre eufòria i satisfacció moderada. Segons el document aprovat, els centres privats continuarien rebent diners públics,... [+]
Estar és fer. Així ho diu enguany la Fira de Durango, i és cert, almenys en el cas de la pròpia fira i tenint en compte a Euskal Herria. La present edició és ja la 59 edició de l'Azoka, i el fet que cada any se celebri el demostra que la Fira de Durango és una manera de... [+]
A Bilbao vaig treballar durant cinc anys amb col·lectius en risc d'exclusió, entorn de la bretxa digital, sobretot amb les dones. En el camí, em vaig trobar amb violències masclistes i molts altres problemes. De forma molt orgànica, vaig començar a relacionar-me i a... [+]
El Consell d'Euskalgintza està alertant de l'emergència lingüística que estem vivint en les últimes setmanes. Han passat bastants anys des que es va començar a descriure la situació del procés de revitalització del basc en l'encreuament, en la rotonda, en l'inpasse i amb... [+]
L'evolució que ha pres Internet en els últims 15 anys, unit al seu model tecnològic i de negoci, ens fa pensar que és una eina per a incrementar els pitjors aspectes de la humanitat. A tot el món s'han creat agents que no estan satisfets amb aquesta idea. Treballen... [+]
Els últims anys surto poc. Ho he dit moltes vegades, ho sé, però per si de cas. Avui he assistit a una sessió de bertsos. “Li desitjo molt”. Sí, per això he avisat que surto poc, suposo que vostès assisteixen a molts actes culturals, i que tenen més a comparar. Però... [+]
En 2006, Baltasar Garzón, llavors jutge estrella, va sofrir una espècie de revelació i va redactar una pràctica que garantia els drets dels detinguts per terrorisme. El mateix jutge va veure passar per la seva sala a centenars de detinguts incomunicats, molts d'ells amb... [+]
Són un dels més bonics records que tinc en el cor. En aquella època estava fent Filologia Basca i vam anar a una societat d'Arbizu a un concert de Ruper Ordorika. Allí estaven Rikardo Arregi Diaz d'Heredia i Juanjo Olasagarre. No em vaig atrevir a dir-li a Arregi que tenia en... [+]
Recentment, davant la pregunta sobre en què consistia l'emergència climàtica, un científic va donar l'excel·lent resposta: “Miri, l'emergència climàtica és aquesta, cada vegada veus en el teu mòbil més vídeos relacionats amb fenòmens meteorològics extrems, i quan... [+]
Es diu que Simone de Beauvoir va escriure que l'opressor no seria tan fort si no tingués còmplice en les línies de l'oprimit. A mi em sembla molt normal... Què voleu? Quan estàs trepitjat, també és comprensible que vulguis millorar la teva condició, i per a això és molt... [+]