En el centre de la sala fosca del Baluard s'ha obert un petit tros de cel blau. Dues cadires estan llestes per a donar la benvinguda als músics. No són les hores habituals per a un concert: és el dissabte al migdia, l'hora del vermut, i és buidada i calent. El pla exigeix més una terrassa, unes ulleres de sol i uns grans frescos, dempeus amb una mica de ball. Dins de Vermúsica, Queralt Lahoz posarà fi a la gira de concerts acústics a Pamplona, abans de reprendre el format de la banda.Comença a cantar
que tot es va fer blau i el cel de l'atrezzo s'il·lumina amb tota intensitat. Beu d'hip-hop i músiques urbanes, però en aquest format els seus orígens flamencs parpellegen. És curiós, però ho ha fet amb facilitat i s'han ficat fàcilment una cançó després d'una altra. Veu i guitarra. Vesteix de vermell als dos músics del tablado, gairebé a les fosques, jugant amb contrallum, amb ombres.
Ha cantat amors del passat, àvia i, sobretot, amor propi. Un filo prim plena tota l'habitació amb la companyia de concordes puntejats. Sembla pròxim, natural, que viu el que fa, fràgil. Ens explica com ha donat més hores de viatge a un festival colombià que al país. Ens confessa que està esgotat, tement el mal lateral de l'aire condicionat i que la veu del matí li trairia. La part posterior del cel es queda petita després de creuar el cel d'ultramar.
I de sobte es trenca. Bé, des del principi hem notat el lagrimito en la vora de l'ull, sense poder mantenir l'emoció. Ha gaudit d'aquest format i es nota: "He donat un altre significat a les meves cançons". S'aprecia quan un artista es permet jugar també sobre la taula. Podria semblar un postureo, però tots els que som aquí podem sentir-nos realment cansats i satisfets.
Tots els artistes tenen un hit i Queraltena De la cova a les oliveres. També hem cantat més entre els oients i hem aixecat al cantant de la cadira per a ballar.
Durant tot aquest temps, el cel ha imitat tots els tons que pren en funció de l'hora del dia: groguenc, més taronja, rosat i blau molt intens.
Hem arribat al final, i el que vol és acabar amb el concert amb una versió: s'ha acordat amb els familiars que van haver de migrar i, avui dia, Al Alba d'Aute els ofereix enfrontar-se als qui ofeguen els discursos amb odi i repressió. Capvespre. El concert ha estat excel·lent fins llavors, però aquí alguna cosa ens ha fet una creta dins i el coco ens ha caigut a nosaltres.
Mamu batek zeharkatzen ditu sukaldeak: Karlosen mamuak.
Karlos ez da aurkeztu Master Chef Celebrity lehiaketara. Bere sukaldaritza-ondarea aztertuta, oso argi dauka ez duela lehiakideen aukeraketa gaindituko. Izan ere, hedabide eta gastronomiaren akademiaren ateak itxita izan... [+]
Eric Etxartek Seaskako lehendakarikide ardura hartu berri du urte hatsarrean, Antton Etxeberri eta Sophie Layusekin batera. Peio Jorajuriaren lekukoa hartu dute hirurek, eta Lehendakarikidetza taldea osatu dute.
En 2018 vaig apagar les xarxes socials i la majoria de les comunicacions dels dispositius per a intentar controlar on centrar-me en la vida. Cada dia segueixo en aquesta tasca, a la llum de l'arna, perquè la meva curiositat busca constantment informació fresca que m'ajudi a... [+]
Quantes imatges d'aquest tipus ens han arribat de Palestina? Però també podria haver estat del Líban. També en algun racó de Iemen o de l'Iran. Aquesta és la capital de Síria, Damasc. Les bombes impulsades per les democràcies occidentals igualen el paisatge i les vides... [+]
Beyoncé al descans d'un partit de futbol americà a Houston, Texas. La cantant estatunidenca ha sortit al centre de l'estadi amb un vestit de cowboy al qual ha tingut accés. El barret el cobreix el bonic, les cames les botes llargues fins als genolls. L'escàs vestit blanc li... [+]
El matí d'any nou és el títol d'una rodonesa creada per Joxe Ansorena, germà del nostre avi Isidro, perquè els txistularis toquessin pels carrers durant el matí de l'any nou. En l'aire d'aquesta melodia, anàvem recollint les restes de la nit, com els camions de les... [+]
Cridàvem “Any nou, què ens porta?”, a la volta de la primera nit de l'any, als prematurs que creuàvem pel camí. Esperant als poltres, borratxos, nosaltres. I com encara no hi havia runner ni selfie, trobaríem a la major part dels russos que havien sortit per a tirar a... [+]