Què dius, ets aculturado? L'aculturació és l'adquisició d'una cultura que no és la nostra, en detriment de la nostra. Tu aculturado? Sí,
així soc, molt aculturado… Parlo mal en basc, no domino els verbs, em deixo molts errors… Ja sé! Una vegada, la meva ttantta em va dir: “O, jo pensava que vostè anava a anar de classe nocturna a parlar ben basca, però de veritat parla mal”. I una vegada més, en Atharratz, el petit nen Maddi també va dir això. Parlàvem en basc, i els deia als meus pares davant de mi: “Nine, que és el nom del meu temps infantil, que és Nine, i en Zuberoa encara ho soc, realment arruïna el basc!”. Això és el que va dir Maddi de quatre anys: “Nine t'arruïna el basc!”.

Jo crec que
és una forma polleta, però equivocada. Llegeixo basc, però de les més senzilles és llegir una obra d'antropologia o lingüística que llegir una novel·la: perdo l'aisa entre metàfores i similars. Necessito molt temps per a llegir una novel·la. He llegit el llibre d'Amaiur Epherren [Profeten iruzurra, Maig, 2021]. Amaiur escriu molt bé, però he passat molt de temps llegint el seu llibre! Però Maddi Anne viu en el si d'Ena de Txoperena… D'altra banda, tinc moltes traves per a llegir el periòdic, algunes vegades no entenc res, necessito anar a la lletra del diccionari! & '97; Per això em declaro aculturado! Tinc molt sentiment per a Euskal Herria, per al basc, però no puc tenir una cultura basca. Aculturado!

T'hem creat en
Zuberoa… En Liginaga, sobre Atharratze. Coneixes el lloc?

Allí va néixer Dominique Laxalt, pare del famós escriptor estatunidenc Robert Laxalt… Els laxaltarras fundats
en Astuen, al costat de Liginaga! Desplaçats a Amèrica.

Va néixer en Liginaga, no li van transmetre el basc? Sí,
però ho vaig perdre de veritat al matí. Vaig néixer per casualitat en Liginaga, on el meu pare i la meva mare vivien casats a Pau. El meu pare era bearnès. Els pares es van casar en 1942, en el segle passat. El meu pare era jugador –poker, etc.–, i el dia de les noces es van menjar gendarmes per a arrestar al meu pare. El meu pare tenia un bon ofici, era el director administratiu de la fàbrica d'avions de Pau i la seva mare la secretària. Però com a jugador, el seu pare va fer deutes i, pel seu treball, podia agafar el fada de la caixa [de la fàbrica]. Així, el dia de les noces se li van colpejar les gendarmes per a arrestar. Però el meu pare i un dit de la meva mare van pagar el deute i no la van arrestar.

Diuen que el joc no
és renda. No és de veritat! Però el seu pare continuava sent jugador. La meva mare no era feliç, perquè tenia moltes respectabilitats en el seu treball. No sé quina mentida li deia el meu pare a la meva mare, però sé que quan la meva mare era una estrella de set mesos, el meu pare va tornar a ser arrestat i va passar quatre mesos a la presó. La va acollir a la seva mare per a pagar el deute. Va ser un gran cop per a ell, i per això es va anar al bressol de Liginaga, a Goihenetxe, i per això em va crear jo en Liginaga, en el seu germà. Llegeixes el francès aisa?… He escrit un llibre fa quatre anys, conte una amiñi la meva història [Au chemin de Maia], però no vull perdre el temps llegint aquest llibre...

Li ho llegiré amb entusiasme. I com ha influït la situació en la teva vida? Vam estar en el bressol sis anys.
El primer any de l'escola, quan tenia cinc anys, ho vaig fer en Liginaga. Des de llavors la seva mare es va anar a Atharratzat. Allí tenia un gran amic, Felix, que encara viu a l'hospital d'Atharratz, la seva residència d'ancians. La mare de Felix va agafar tuberculosi i va ser ingressada en un sanatori. Tenia una botiga de tabacs i la meva mare va treballar un any allí. Així va anar a escola Atharratzat. Des de llavors, la mare tenia una cobdícia en Maule, vídua. El seu difunt marit tenia una de les majors aromes d'espartina en Maule, però va morir jove, i la cobdícia de la seva mare, que era secretària, va cridar per a donar el seu suport. Vivíem tres anys a la casa de la queratina de la teva mare. Després la meva mare va demandar el divorci al meu pare i es va casar amb un altre home.

Quants anys tenia llavors? Deu. Durant quatre anys he vist al meu pare
quinze dies o tres setmanes, no avorto. El seu pare va sortir de la presó i se'n va anar a la Indoxina, compromesa. Allí va estar quatre anys, i quan va estar molt atent, es va dirigir a Liginaga per a veure'ns, però axaita i axama no volien veure'ns, ni l'oncle ni la tia, i llavors vam ser a Astú, a Xuritegi, on va néixer l'axaita. En el llibre [Le matriarcat basque] apareix la foto… Axaita era la cadeta d'Astue [la segona], axama és la prima de la casa de Liginaga [l'hereu]. Axaita es casa a casa d'Axama amb una elegància i presa el nom de la casa d'Axama. Aquí tens matriarcat! El seu oncle Johañe es va traslladar a París a treballar com a guarda republicà i el seu oncle Battista estava en Liginaga.

Es va fer l'oncle Battista a premiar a la casa? Sí. De fet, la cosina era la germana de la meva mare, Magdalena, però va anar a París a treballar i va deixar la casa. D'aquí va passar a ser el seu oncle Battista. Record en ttip, jo tres anys, la meva mare i jo vam ser a Madalena
a París durant un mes, i jo amb la meva mare i el ttantt, em van perdre dins del metre! & '97; No parlava en basc, sinó en basc, i em tenia ttipi, tres anys! En el metre hi havia molts camins, i jo seguia en el camí del meu ttantta, i hi havia un afiche amb un gos gran, i aquí em van tirar, i vaig començar a plorar: aquell gran gos, i jo era la meva mare, i la mare i el tántido no eren aquí! I una dona s'ecló en la meva cançó [cantó, al costat] i em va preguntar no sé què, perquè no comprenia res! I així vaig perdre el basc.

Què vol dir, que va perdre el basc? Ho vaig perdre de veritat! Quan em parava esment a Liginaga, em deia el meu oncle Battistak: “Oh, però
ara parla francès!”. Hola! Passem un mes a París! Crec que dins del metre em va portar un traumatisme i vaig perdre el basc. Després, quan tenia 30 anys, vaig anar a classe nocturna en Maule, però la meva llengua en el ranxo va ser el francès i aculturé. El meu treball era el professor francès. A França hi ha un concurs nacional per a professors, i jo vaig ser a Poitiers. Però allí vaig fer un any. A part de Poitiers, en la cançó Bordeus, també vaig estar treballant en Braud-et-Saint-Louis, on és la central nuclear, mai m'has anat a veure! Ja, ja…

Però alguna vegada es va dirigir a Euskal Herria… Sí, perquè el cap de l'acadèmia de Bordeus [departament d'educació] veia que
el professor tenia el lloc lluny de la seva casa, ajudava a tornar al poble o al seu entorn. D'aquí vaig ser professor francès en Donapaule, Sohütan, Oloroe de Biarno i Nabarrenkox. Vivia en Maule, volia interioritzar el basc i vaig començar a l'escola nocturna de Maule. Vaig estudiar Allande Sokarrosekilan, Junes Casenaverekilan. El professor d'Alabader, Allande! Tenia molt d'humor! Record que en aquell moment va estar arrestat perquè era d'IK. Els de l'escola de nit vam ser a la seva casa, en Etxebar, i el pare d'Alland estava plorant: “Nosaltres els bascos ens sobren en ephanxi!”. Volia dir que el basc no té lloc a França.

Jo creia que era professor universitari. Ha realitzat una tesi doctoral amb matriarcat, dirigida per Txomin Peill. Professor universitari jo? Res! Vaig realitzar la meva
tesi doctoral en matriarcat, sí. Comentava en Txomin Peill dos directoris en la meva tesi. Volia explicar el nostre món, la igualtat, la simetria dels sexes, l'herència, la copropietat… però [Claude] Levi-Strauss vaig prendre l'obra de Levi-Strauss i no em bastava per a explicar el nostre món i, perquè sempre estic molt interessat en la psicoanàlisi, seguia [Jacques] Lacan. Penso que Lacan té un gran coneixement i que també és un psicoanalista, i ell vaig aprofitar per a explicar altres aspectes del meu tema. Per això, a part de Txominez [Peillen], tenia un segon directori, professor de la universitat de Tolosa i psicoanalista en el temps: Marie-Jean Sauret.

El professor francès, d'ofici, vivia en Maule, casat i amb dos fills… i amb tot, va fer la seva tesi doctoral. & '97; Però si he fet la meva tesi tard! Ja tenia 50 anys! De Maule a Baiona per a seguir els cursos de tercer grau. Txomin Peillen, Maite Lafourcade… van ser els meus professors. Fins llavors mai vaig pensar què era l'estructura del nostre món. Llegint les obres de Maite Lafourcad em vaig adonar que la meva axama era una prima casolana a la nostra casa de Liginaga, que va anar a casar-se amb ella. Maite Lafource havia realitzat
una gran recerca, va estudiar més de mil contractes, i ells feien veure que en la nostra societat hi havia una cosa diferent, que a Europa no era això, coseigneurie [propietat comuna dels homes i dones], etcètera. M'interessava molt el nostre món.

El filòsof alemany Heide Goettner-Abendroth
s'apunta al començament del llibre que ha publicat amb matriarcat. Hi ha gent plural i matriarcada, d'elles Goettner-Abendroth. Ell relata que en el món són moltes les fórmules matriarcals, va realitzar enquestes a Àfrica, Àsia, Amèrica i Oceania, i va desmuntar nombrosos dogmes universitaris. Levi-Strauss diu que el tractament diferent dels sexes és la base de la societat, però això no vol dir que la seva dona sigui una dona. Ho demostra Goettner-Abendroth. Al mateix temps, aquest filòsof deia que a Europa fa temps que desapareixia el matriarcat i jo em vaig oblidar de la ploma per a mostrar el matriarcat d'aquí i explicar com va ser possible. Per exemple, la mala importància de la casa. Goihenetxe era de la meva mare, i era de la meva axama, i de la meva axil·la… i tots van ser la cosina! Era pare de mascle d'Etxebarri, de Zabaletxe.

Diu vostè
que la hika, amb toka i amb noka, explica millor la construcció de la identitat sexual i la igualtat entre els sexes… Crec que sí. Hi ha igualtat entre homes i dones, i també entre generacions, i crec que això ha estat fet en el nostre món a través del llenguatge, aquesta constricció l'ha fet. També han existit opinions contràries a l'hika, que eren les formes dels satanes toka-noka. Igual d'aquí també s'oposa al noka, però és veritat que la seva dona ha estat realment derrotada a l'església. El suc elimina purament la identitat sexual i el pulmó construeix. L'home no domina a la seva dona, ni aquesta domina a l'home: perquè igualtat, els sexes es posen al mateix nivell. Hi ha moltes coses aquí, núpcies rituals, premisses i primes, cadetas fora, doti o doti… Moltes coses!