En un interval cada vegada més estret entre campanyes electorals, convé recordar que hem entrat en els anys decisius del segle XXI. Per posar un sol exemple, els científics estan terroritzats per la contínua superació dels rècords de temperatura dels oceans i ja no saben com explicar la gravetat de la situació. Segons l'Organització de les Nacions Unides, és urgent reduir a la meitat les nostres emissions de CO₂ per a 2030, però s'acumulen onze pessimistes per cada indicador positiu. Això quan hi ha dades, perquè, sorprenentment, les últimes dades oficials de la nostra zona són de 2021. Com si ocultar informació eliminés el problema.
Només cinc anys i mig per a arribar al 2030, però (gairebé) tot per fer. Els principals vectors de descarbonització estan identificats, però no aconseguim seguir bones rodes. A títol il·lustratiu, el Regne Unit ha reduït les seves emissions de CO₂ en un 52% des de 1990. Nosaltres, entorn del 10%. El 60% de l'electricitat generada a Alemanya prové ja de fonts renovables. En la CAPV només l'11%. A Europa del Nord s'està realitzant una substitució massiva de calderes de gas per sistemes de bombes de calor. En el nostre cas, gairebé cap petjada. En mobilitat elèctrica estem en un dels últims vagons d'un estat que és l'últim bufo d'Europa. Mitjà perdut, bloquejat en discussions bizantines, escoltant a l'esquena les riallades dels qui pretenen perpetuar el sistema fòssil. Això és una ganga, diuen.
El discurs de la transició “no hi ha pressa” ha fet que encara no hi hagi una planificació mínima per a ordenar les renovables
Els que diuen que prendran el govern en la pròxima legislatura han tingut un missatge confús. Sembla que la transició ha de realitzar-se sense ansietat i sense presses, sense posar en perill la indústria i els seus llocs de treball. Posen de manifest que no han entès res. Perquè la millor manera de posar en perill els llocs de treball industrials és fer-ho amb lentitud. O algú creu que els productes produïts per la nostra indústria es podran vendre una vegada a Europa quan els principals països europeus produeixen productes equivalents però descarbonizados?
Si no es caracteritza la situació, crec que es produeixen forts cops. Sigui per la confusió climàtica, sigui per les conseqüències socioeconòmiques de la falta d'adaptació del teixit productiu o per la malaltia de dependència d'energies fòssils en l'exterior. Estem multiplicant els deures, sí, i desmuntar el discurs “no hi ha pressa” és un dels primers. Això ha provocat, entre altres coses, que encara no existeixi un pla mínim d'ordenació de les renovables. Per tant, hi ha on empènyer, sense atramilarse en posicions que retardaran la transició.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Antzokiko argiak piztu dira. Diskretuki, pasabideetan nabil: emanaldi eskolarra hastear dago. Gazteak korrika doaz beraien eserlekuetara, bizi-bizi eta alai. Ateraldiak askapenaren zaporea du, baina askatasun sentsazio hori gaztelaniaz edo frantsesez mintzo da. Goiz honetan,... [+]
He buscat la paraula en Wikipedia i ho he entès així: la burocràcia és una metodologia per a racionalitzar la realitat, per a reduir-la a conceptes que facin més comprensible la realitat. El seu objectiu és, per tant, comprendre i controlar la pròpia realitat.
Una de les... [+]
Berriki zabaldu da Gazako lurralderako Egiptok egindako hirigintza-antolaketa plana. Marrazki batean jaso dira etorkizuneko kale, eraikin eta iruditeria, oraindik metraila eta lehergailuen usaina darion errealitate baten gain. Hirigintza proposamena, beste bonba jaurtiketa bat... [+]
Tant feministes com ecologistes vam veure l'oportunitat de posar la vida en el centre de la pandèmia de COVID-19. No érem uns idiotes, sabíem que els poderosos i molts ciutadans estarien encantats de tornar a la normalitat de sempre. Especialment, els que van passar un... [+]
L'últim informe de l'Institut Basc d'Estadística, Eustat, destaca que ha augmentat la sensació d'inseguretat ciutadana. En Gurea, en Trapagaran, Seguretat ja, alguns veïns han cridat a manifestar-se contra els delinqüents.
Dos han estat les raons que han portat a aquesta... [+]
Badira etxebizitzak saltzeko atarietara harpidetuta daudenak, etxe bat erosi nahiko luketelako. Tarteka etxeak ikusteko hitzorduak ere egiten dituzte, eta seguru nago saltzaileak badakiela pertsona horiek ez dutela etxea erosiko, ez bisitan etxeari aurkitzen dizkioten baina... [+]
Arthur Clark va escriure en 1953 la novel·la distòpica La fi de la infància: una descripció d'una societat que ha deixat de jugar. I no és el moment de jugar especialment la infància? El moment de jugar, de sorprendre, de veure i de fer preguntes vives. El moment de deixar... [+]
L'escriptor Juan Bautista Bilbao Batxi treballava en un vaixell i enviava les cròniques dels seus viatges al diari Euzkadi. Gràcies a això, comptem amb interessants cròniques de principis del segle XX a tot el món, en basc. Al juny de 1915 va fer una petita parada a... [+]
Des de la lingüística o la glotofobia i, per descomptat, des de l'odi contra el basc, hem vist moltes vegades el nostre basc convertit en l'odre de tots els pals. L'últim, el president de Kutxabank, Anton Arriola, ha estat l'encarregat de makilakar i agitar la nostra llengua.El... [+]
Que no busquin aquest enllaç des d'Ezkio ni des d'Altsasu, i molt menys travessant el riu Ebre per Castejón. La connexió, o més ben dit, les connexions entre la I basca i el TAV navarrès, ja són una realitat. Aquests vincles en plural són els que haurien de preocupar-nos i... [+]
No surtis amb soroll, no et confrontis, no et victimitzis... i obeeixis. Com a subjectes oprimits, en aquest cas com a bascos, parlem, en quantes ocasions hem hagut d'escoltar? Irònicament, fa dos anys, en la Trobada Euskaltzale Independentiston Topaketak, Amets Arzallus va dir:... [+]
Aurten "Israel Premier Tech" txirrindularitza talde israeldarra ez da Lizarraldeko Miguel Indurain Sari Nagusia lasterketara etorriko. Berri ona da hori Palestinaren askapenaren alde gaudenontzat eta munstro sionistarekin harreman oro etetea nahi dugunontzat, izan... [+]
Intsumituek denbora luzez egindako borroka gogorra eta mingarria izan zen, baina irabazi zuten, eta garaipen hura behin betikoa izango zela uste genuen, atzera bueltarik gabea. Baina badirudi, politikari batzuen ahotik aterata, eskalada militaristari gorazarre egin eta berriz... [+]
Zenbait estatistikak berretsi dute begiak hondar urteotan ikusten ari zirena: gimnasioak (eta estetika-zentroak eta nolako-edo-halako-terapia eskaintzen duten negozioak) nabarmen ugaldu dira gurean. EITBk plazaratutako datu bat emateko: EAEn 2010-2019 urteen bitartean, zazpi... [+]