Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Microplàstics en el patrimoni arqueològic

Yorkeko Wellington Roweko arrasto erromatarrak 1986 eta 1989 urte bitartean induskatu zituzten. Orain, orduan hartutako lagin batzuk erabili dituzte mikroplastikoei buruzko ikerlan bat egiteko. York Archeological Trust
Yorkeko Wellington Roweko arrasto erromatarrak 1986 eta 1989 urte bitartean induskatu zituzten. Orain, orduan hartutako lagin batzuk erabili dituzte mikroplastikoei buruzko ikerlan bat egiteko. York Archeological Trust

York (Anglaterra), d. C. Segle II. A la ciutat romana d'Eboracum es van construir diverses estructures i cases. Entre altres, van construir un edifici de pedra en l'actual Wellington Row i van col·locar un arc en la muralla que travessava l'Hotel Queen’s. Tots dos jaciments van ser excavats en la segona meitat de la dècada de 1980, la qual cosa permet conservar mostres de terra de fins a set metres de profunditat recollides fa gairebé quatre dècades. Recentment, experts universitaris de York han utilitzat aquestes mostres per a comparar-les amb les actuals i han publicat en la revista Science of the Total Environment una preocupant conclusió: en les noves mostres s'han trobat 16 tipus de microplàstics que no existien en la dècada de 1980.

La recerca pilot és la primera que s'ha dut a terme per a la detecció de microplàstics en el patrimoni arqueològic, però la troballa de microplàstics en els jaciments de York a set metres de profunditat indica una situació similar en la resta de jaciments arqueològics. Segons l'arqueòleg John Schofield, l'arribada tan profunda d'aquestes partícules “posa en perill la conservació dels objectes que formen part del nostre patrimoni històric”.

En les últimes dècades, els arqueòlegs han optat per mantenir in situ molts objectes i estructures dels jaciments. Els objectes s'han conservat durant centenars o milers d'anys en un context determinat, a una temperatura determinada, envoltats de determinats elements químics

Encara que està pendent d'analitzar l'impacte concret dels microplàstics sobre els objectes i estructures dels jaciments, David Jennings, en paraules del cap del projecte, “els microplàstics tenen la capacitat de modificar la composició química de la terra i dels sediments, la qual cosa pot provocar, per exemple, la putrefacció de les petjades orgàniques”.

En les últimes dècades, els arqueòlegs han optat per mantenir in situ molts objectes i estructures dels jaciments. Els objectes s'han conservat durant centenars o milers d'anys en un context determinat, a una temperatura determinada, envoltats de determinats elements químics… La modificació brusca d'aquestes condicions ha determinat que els objectes no es moguin perquè danyen la conservació del patrimoni. Les restes que es conserven in situ també han estat afectats per altres problemes previs als microplàstics: altres contaminacions, turismes massius, etc., i s'han hagut de prendre mesures contra ells. Però detenir els microplàstics és una altra cosa.

En paraules de Jennings, “és possible que a partir d'ara la protecció del patrimoni arqueològic in situ no sigui la millor opció i calgui canviar dràsticament els criteris de protecció del patrimoni”. Els microplàstics també estan alterant el patrimoni arqueològic.


T'interessa pel canal: Arkeologia
Violència, endogàmia i verola en Treviño

Treviño, segle VI. Un grup d'eremitas va començar a viure en les coves de Les Gobas i van excavar noves coves en el congost del riu Laño, ocupat des de la prehistòria. En el segle següent, la comunitat va començar a utilitzar una de les coves com a necròpolis. En el segle... [+]


2024-08-23 | Kontxita Beitia
Rosca

El passat 1 d'agost, una desena de persones de la família vam estar en Aranguren. Dos joves d'Aranzadi van donar a conèixer de primera mà les excavacions i treballs que s'estan duent a terme en Irulegi. Aquesta visita és molt recomanable, ja que recull la dimensió del treball... [+]


2024-07-24 | ARGIA
S'han trobat més restes romanes amb imatges aèries, aquesta vegada en Arkaia
En la zona termal dels romans d'Arkaia s'ha localitzat una gran infraestructura hidràulica vinculada al riu Sant Tomàs, i un edifici subterrani de 3.000 metres quadrats, amb restes que podrien pertànyer a una granja d'aquella època.

Caçadora-Recollidora de Bilbao

En el desert de Coahuila (Mèxic), en el paratge denominat dunes de Bilbao, s'han trobat restes d'un esquelet humà. Després de ser estudiats pels arqueòlegs, conclouen que tenen entre 95 i 1250 anys i que estan relacionats amb la cultura de Candelaria.

La troballa ha estat una... [+]


Troben restes d'un circ romà per a 5.000 persones en Iruña-Veleia
Al costat del jaciment arqueològic alabès s'amaga una estructura de 280 metres de longitud i 72 metres d'amplària sota els camps de cultiu. L'empresa Arkikus ha realitzat la troballa utilitzant tècniques especials de cartografia amb drons, que han estat realitzades per... [+]

Males pràctiques o política arqueològica?

La ciutat romana de Santakriz és un impressionant jaciment arqueològic situat en Eslava, prop de Sangüesa. Pel que sembla, allí va estar un poble fortificat de l'Edat de Ferro, i després es van instal·lar els romans en el mateix lloc. Juan Castrillo, propi sacerdot d'Eslava,... [+]


Cementiri dels nens petits d'Auxerre

Aquest hivern els arqueòlegs de l'INRAP (Institut Nacional de Recerques Arqueològiques Preventives) han trobat una necròpoli especial en el centre històric d'Auxerre (Estat francès), un cementiri d'època romana per a bebès nounats o nens nascuts morts. -Ah, bé! La... [+]


Exposició en Ablitas d'un dels mosaics romans més importants trobats a Euskal Herria
El gran mosaic romà descobert en 2017 en el jaciment del Villar ha estat restaurat i exposat a la casa de cultura d'Ablitas. La vila o granja del segle IV ocupa una superfície de 40.000 metres quadrats i es creu que està íntegrament, encara que només s'ha excavat un petit... [+]

Un altar dedicat al déu vascó Larrahe és descobert en Larumbe
És una peça de pedra del segle I i un altre testimoniatge escrit del Vascó.La troballa ha estat realitzat per investigadors de la Societat de Ciències Aranzadi en el jaciment del mont Arriaundi.

Troben fòssils d'un neandertal arcaic en el Polvorí de Karrantza
S'han trobat 18 restes d'un neandertal en la galeria inferior situada en la cova del Polvorí en Karrantza, anomenada Primer Osina. Consideren que tots ells són d'un sol individu i, basant-se en les seves característiques morfològiques, són els neandertals més arcaics, explica... [+]

La intervenció oncològica més antiga

Fa dos anys, l'arqueòleg català Edgard Camarós, dos cranis humans i Càncer? va trobar una targeta de motius dins d'una caixa de cartó en la Universitat de Cambridge. Els cranis venien de Giga, d'Egipte i recentment ha publicat en la revista Frontiers in Medicine, el seu equip... [+]


Descobreixen restes d'un altre poblat vascó a Navarra i denuncien que les obres del TAV poden destruir-les
En la localitat de Muru Artederreta, en el pujol de Murugain, s'ha descobert la paret d'un poblat de l'Edat del Ferro, mentre prenien mostres per a les obres del TAV. La comunitat de veïns denuncia que la construcció de la boca d'un túnel per al ferrocarril destruiria part de la... [+]

Piragües neolítiques sofisticades

Entre 1992 i 2006, en les aigües del llac Bracciano de Roma, es va excavar el jaciment de La Marmotta del Neolític primerenc. Recentment han publicat en la revista Plos One un estudi sobre els cinc piragües allí trobats. S'estima que els vaixells tenen entre 7.000-7.500... [+]


Muralla de 10.000 anys

En el golf de Mecklenburgo, en aigües del Bàltic, els arqueòlegs van identificar en 2021 una estructura de pedra de gairebé un quilòmetre. Ara un equip d'investigadors interdisciplinaris ha publicat un estudi sobre la muralla en la revista PNAS.

L'estructura té uns 10.000... [+]


La mà d'Irulegi, quines novetats porta la revista ‘Antiquity’?
Un grup d'experts ha publicat en la revista científica internacional un article que explica la recerca més “completa” sobre la peça de bronze exposada al poble fortificat de l'Edat del Ferro d'Irulegi. Incorpora novetats que fins ara no sabíem.

Eguneraketa berriak daude