Quan escric aquesta columna, les vacances escolars estan a punt de començar. No hi ha més que companys i alumnes. Aniràs a algun lloc? Sí, no pots tallar-ho. Si et quedes a casa, et sortirà a la vista la crida de treball: còpies a corregir, cursos a preparar, articles que vols arrodonir, preparació de les assemblees d'associacions que segueixes… Alguns portaran l'ordinador al lloc de vacances per a avançar el treball, per a no perdre temps, pensant que la reincorporació seria massa dura. A més, des de fa uns anys, els alumnes i els burasos consideren normal mantenir una relació fluida amb els professors, sense que s'acceptin interrupcions. I si aconsegueixes acomiadar-te del treball, una vegada arribat al lloc de vacances, què faràs? Si et quedes només amb caminar, organitzar visites, sortir amb la família…, agafaràs el llibre o el text que us va desesperar de tu per a llegir o escriure diverses línies de fite-fite. Al final tornaràs igual cansat, després d'haver gestionat mil coses.

La veritat és que no et quedes de seguida. Però vols parar? Per sort, no. Per què? Potser perquè encara t'atemptes inconscientment al fet que la teva vella veu, no fer res o dedicar-te a un plaer buit és una desídia. Ens deia el meu avi: “Lan sanja, pausa”. És a dir, descansar, no és estar sense treballar, però canviar de ritme de treball. Potser no et sols del treball perquè l'instint de créixer durant segles vincula a la mort amb la por, la set d'inacció del teu interior. Segons el poema Insomnia de la poetessa russa Marina Tsvetaieva, ressonant al filòsof jansenista Blaise Pascal: “No dormir! Fes-ho dur! És veritat! / Si no, és un somni etern! / Si no, és un somni etern!”. Tal vegada t'obstines a treballar perquè aquesta societat boja t'imposa una enorme pressió, perquè no pots perdre el fil, encara que sigui temporalment, no pots quedar-te sense fer res. Dormint.

Si la zona té temps, que no has dormit el que vols? Si no competeix amb el despertador, als matins, a veure si el zoine començarà el dia primer? & '97; Tant que fer, tan urgents són els deures personals i col·lectius. I té Axular llegida, sap que no es poden deixar per al futur.

El somni: encara és un tema tabú. És el tema que, de manera interessant, aborda el setmanari francès Li un hebdo, de 10 d'abril. En aquest número he après que avui dia el 45% dels de 25 a 45 anys afirma no dormir prou i que els problemes de somni s'han incrementat enormement en tota la societat, en totes les edats, en totes les classes socials. El sociòleg C. Rauch ha demostrat que les dones sofreixen sobretot el mal somni i en un sol dia cometen quatre “dies de treball”: activitat professional, treball domèstic, treball emocional i treball nocturn, en lloc del somni. Per part seva, P. Zawieja analitza en quina mesura és rendible el temps que hauríem de passar dormint al gran capitalisme. Proposa una història psicosociològica clarificadora de l'esgotament, explicant els nous tipus de situacions actuals, com la “unitat informativa”, l'excés de càrrega o la incapacitat de descans.

Ens ha arribat el plaer del somni, un moment especial en el qual cadascú somiem amb la nostra intimitat, que pot ser tan terrible com plaent. Afortunadament, ens poden passar moments de molta glòria, en els quals descansarem pacíficament, com per exemple en muntar el ttip infantil, acompanyat d'una dolça cançó, fins a adormir-se amb ella. Al final.