El somni (txuntx)lluny
Quan escric aquesta columna, les vacances escolars estan a punt de començar. No hi ha més que companys i alumnes. Aniràs a algun lloc? Sí, no pots tallar-ho. Si et quedes a casa, et sortirà a la vista la crida de treball: còpies a corregir, cursos a preparar, articles que vols arrodonir, preparació de les assemblees d'associacions que segueixes… Alguns portaran l'ordinador al lloc de vacances per a avançar el treball, per a no perdre temps, pensant que la reincorporació seria massa dura. A més, des de fa uns anys, els alumnes i els burasos consideren normal mantenir una relació fluida amb els professors, sense que s'acceptin interrupcions. I si aconsegueixes acomiadar-te del treball, una vegada arribat al lloc de vacances, què faràs? Si et quedes només amb caminar, organitzar visites, sortir amb la família…, agafaràs el llibre o el text que us va desesperar de tu per a llegir o escriure diverses línies de fite-fite. Al final tornaràs igual cansat, després d'haver gestionat mil coses.
La veritat és que no et quedes de seguida. Però vols parar? Per sort, no. Per què? Potser perquè encara t'atemptes inconscientment al fet que la teva vella veu, no fer res o dedicar-te a un plaer buit és una desídia. Ens deia el meu avi: “Lan sanja, pausa”. És a dir, descansar, no és estar sense treballar, però canviar de ritme de treball. Potser no et sols del treball perquè l'instint de créixer durant segles vincula a la mort amb la por, la set d'inacció del teu interior. Segons el poema Insomnia de la poetessa russa Marina Tsvetaieva, ressonant al filòsof jansenista Blaise Pascal: “No dormir! Fes-ho dur! És veritat! / Si no, és un somni etern! / Si no, és un somni etern!”. Tal vegada t'obstines a treballar perquè aquesta societat boja t'imposa una enorme pressió, perquè no pots perdre el fil, encara que sigui temporalment, no pots quedar-te sense fer res. Dormint.
Si la zona té temps, que no has dormit el que vols? Si no competeix amb el despertador, als matins, a veure si el zoine començarà el dia primer?
Si la zona té temps, que no has dormit el que vols? Si no competeix amb el despertador, als matins, a veure si el zoine començarà el dia primer? & '97; Tant que fer, tan urgents són els deures personals i col·lectius. I té Axular llegida, sap que no es poden deixar per al futur.
El somni: encara és un tema tabú. És el tema que, de manera interessant, aborda el setmanari francès Li un hebdo, de 10 d'abril. En aquest número he après que avui dia el 45% dels de 25 a 45 anys afirma no dormir prou i que els problemes de somni s'han incrementat enormement en tota la societat, en totes les edats, en totes les classes socials. El sociòleg C. Rauch ha demostrat que les dones sofreixen sobretot el mal somni i en un sol dia cometen quatre “dies de treball”: activitat professional, treball domèstic, treball emocional i treball nocturn, en lloc del somni. Per part seva, P. Zawieja analitza en quina mesura és rendible el temps que hauríem de passar dormint al gran capitalisme. Proposa una història psicosociològica clarificadora de l'esgotament, explicant els nous tipus de situacions actuals, com la “unitat informativa”, l'excés de càrrega o la incapacitat de descans.
Ens ha arribat el plaer del somni, un moment especial en el qual cadascú somiem amb la nostra intimitat, que pot ser tan terrible com plaent. Afortunadament, ens poden passar moments de molta glòria, en els quals descansarem pacíficament, com per exemple en muntar el ttip infantil, acompanyat d'una dolça cançó, fins a adormir-se amb ella. Al final.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
No vaig poder tancar el calaix després de l'últim parell de mitjanes que em quedaven, les quals es devoraven mútuament. Així estava, mal tancat, ja durant dues setmanes, el pijama (en la tirada dels pijames, excepte tres regalades, no hi ha pijama; la samarreta “per a... [+]
Un prestigiós arquitecte arriba des de Londres a un petit poble gallec. Es tracta de David Chipperfield, un edifici amb oficines a Berlín, Milà i Xangai, i que compta amb un ampli equip d'edificis. Una arquitectura elegant, refinada, feta per un Sir. La història comença en... [+]
Estàs en el bar, en la barra, demanant. En el taulell altres persones també. En breu et tocarà el torn, però el criat no t'ha preguntat què és el que vols, t'ha saltat i ha atès l'home que ha vingut darrere de tu. Se t'ha quedat la cara estúpida i vols atreure l'atenció del... [+]
M'agradaria escriure a aquesta cosa que porto dins. Es compleixen gairebé cinc anys de la pandèmia, i els que érem joves en aquella època, encara que continuem sent joves, hem començat a orbitar en altres espais. L'habitatge, el projecte de vida, la maternitat, el treball, la... [+]
Recorden? El 90% del Parlament va aprovar l'Acord Educatiu fa dos segles –perdona, dos anys–. La reacció dels congressistes de l'esquerra es va moure entre eufòria i satisfacció moderada. Segons el document aprovat, els centres privats continuarien rebent diners públics,... [+]
Estar és fer. Així ho diu enguany la Fira de Durango, i és cert, almenys en el cas de la pròpia fira i tenint en compte a Euskal Herria. La present edició és ja la 59 edició de l'Azoka, i el fet que cada any se celebri el demostra que la Fira de Durango és una manera de... [+]
A Bilbao vaig treballar durant cinc anys amb col·lectius en risc d'exclusió, entorn de la bretxa digital, sobretot amb les dones. En el camí, em vaig trobar amb violències masclistes i molts altres problemes. De forma molt orgànica, vaig començar a relacionar-me i a... [+]
El Consell d'Euskalgintza està alertant de l'emergència lingüística que estem vivint en les últimes setmanes. Han passat bastants anys des que es va començar a descriure la situació del procés de revitalització del basc en l'encreuament, en la rotonda, en l'inpasse i amb... [+]
L'evolució que ha pres Internet en els últims 15 anys, unit al seu model tecnològic i de negoci, ens fa pensar que és una eina per a incrementar els pitjors aspectes de la humanitat. A tot el món s'han creat agents que no estan satisfets amb aquesta idea. Treballen... [+]
Els últims anys surto poc. Ho he dit moltes vegades, ho sé, però per si de cas. Avui he assistit a una sessió de bertsos. “Li desitjo molt”. Sí, per això he avisat que surto poc, suposo que vostès assisteixen a molts actes culturals, i que tenen més a comparar. Però... [+]
En 2006, Baltasar Garzón, llavors jutge estrella, va sofrir una espècie de revelació i va redactar una pràctica que garantia els drets dels detinguts per terrorisme. El mateix jutge va veure passar per la seva sala a centenars de detinguts incomunicats, molts d'ells amb... [+]
Són un dels més bonics records que tinc en el cor. En aquella època estava fent Filologia Basca i vam anar a una societat d'Arbizu a un concert de Ruper Ordorika. Allí estaven Rikardo Arregi Diaz d'Heredia i Juanjo Olasagarre. No em vaig atrevir a dir-li a Arregi que tenia en... [+]
Recentment, davant la pregunta sobre en què consistia l'emergència climàtica, un científic va donar l'excel·lent resposta: “Miri, l'emergència climàtica és aquesta, cada vegada veus en el teu mòbil més vídeos relacionats amb fenòmens meteorològics extrems, i quan... [+]
Es diu que Simone de Beauvoir va escriure que l'opressor no seria tan fort si no tingués còmplice en les línies de l'oprimit. A mi em sembla molt normal... Què voleu? Quan estàs trepitjat, també és comprensible que vulguis millorar la teva condició, i per a això és molt... [+]