Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

El somni (txuntx)lluny

PAULA ESTÉVEZ
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

Quan escric aquesta columna, les vacances escolars estan a punt de començar. No hi ha més que companys i alumnes. Aniràs a algun lloc? Sí, no pots tallar-ho. Si et quedes a casa, et sortirà a la vista la crida de treball: còpies a corregir, cursos a preparar, articles que vols arrodonir, preparació de les assemblees d'associacions que segueixes… Alguns portaran l'ordinador al lloc de vacances per a avançar el treball, per a no perdre temps, pensant que la reincorporació seria massa dura. A més, des de fa uns anys, els alumnes i els burasos consideren normal mantenir una relació fluida amb els professors, sense que s'acceptin interrupcions. I si aconsegueixes acomiadar-te del treball, una vegada arribat al lloc de vacances, què faràs? Si et quedes només amb caminar, organitzar visites, sortir amb la família…, agafaràs el llibre o el text que us va desesperar de tu per a llegir o escriure diverses línies de fite-fite. Al final tornaràs igual cansat, després d'haver gestionat mil coses.

La veritat és que no et quedes de seguida. Però vols parar? Per sort, no. Per què? Potser perquè encara t'atemptes inconscientment al fet que la teva vella veu, no fer res o dedicar-te a un plaer buit és una desídia. Ens deia el meu avi: “Lan sanja, pausa”. És a dir, descansar, no és estar sense treballar, però canviar de ritme de treball. Potser no et sols del treball perquè l'instint de créixer durant segles vincula a la mort amb la por, la set d'inacció del teu interior. Segons el poema Insomnia de la poetessa russa Marina Tsvetaieva, ressonant al filòsof jansenista Blaise Pascal: “No dormir! Fes-ho dur! És veritat! / Si no, és un somni etern! / Si no, és un somni etern!”. Tal vegada t'obstines a treballar perquè aquesta societat boja t'imposa una enorme pressió, perquè no pots perdre el fil, encara que sigui temporalment, no pots quedar-te sense fer res. Dormint.

Si la zona té temps, que no has dormit el que vols? Si no competeix amb el despertador, als matins, a veure si el zoine començarà el dia primer?

Si la zona té temps, que no has dormit el que vols? Si no competeix amb el despertador, als matins, a veure si el zoine començarà el dia primer? & '97; Tant que fer, tan urgents són els deures personals i col·lectius. I té Axular llegida, sap que no es poden deixar per al futur.

El somni: encara és un tema tabú. És el tema que, de manera interessant, aborda el setmanari francès Li un hebdo, de 10 d'abril. En aquest número he après que avui dia el 45% dels de 25 a 45 anys afirma no dormir prou i que els problemes de somni s'han incrementat enormement en tota la societat, en totes les edats, en totes les classes socials. El sociòleg C. Rauch ha demostrat que les dones sofreixen sobretot el mal somni i en un sol dia cometen quatre “dies de treball”: activitat professional, treball domèstic, treball emocional i treball nocturn, en lloc del somni. Per part seva, P. Zawieja analitza en quina mesura és rendible el temps que hauríem de passar dormint al gran capitalisme. Proposa una història psicosociològica clarificadora de l'esgotament, explicant els nous tipus de situacions actuals, com la “unitat informativa”, l'excés de càrrega o la incapacitat de descans.

Ens ha arribat el plaer del somni, un moment especial en el qual cadascú somiem amb la nostra intimitat, que pot ser tan terrible com plaent. Afortunadament, ens poden passar moments de molta glòria, en els quals descansarem pacíficament, com per exemple en muntar el ttip infantil, acompanyat d'una dolça cançó, fins a adormir-se amb ella. Al final.

Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora

ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.


T'interessa pel canal: Iritzia
Meaka-Irimo bizirik!

Enpresa batek Irimo mendian zentral eolikoa eraikitzeko asmoa zuela iragarri zigun aspaldi batean haize kolpe batek. Gehienek ezin zuten sinistu, inondik ere. Are gutxiago Irimo mendiaren orografia eta izaera harritsua ezagutzen dituztenek. "Baina ba al dakizu ze nolako... [+]


2024-07-10 | Roser Espelt Alba
Industria-politikaren egia deserosoa

Mundu mailako ekonomiak gorakada nabarmena izan zuen COVID-19aren ostean. Orain, baina, gorakada hori agortze-fase batera heldu den zantzuak agerikoak dira, krisi klimatikoak nabarmen baldintzatuta: munduko potentzia nagusien ekonomiaren hazkunde-tasa murrizten ari da,... [+]


2024-07-10 | Castillo Suárez
Jogurtak ordainetan

Nire lehendabiziko poema liburua argitaratu nuenean errezitaldi bat ematea eskaini zidaten unibertsitate batean. Musikariak dirutan kobratu zuen eta niri Jorge Oteizari buruzko liburu bat eman zidaten, hartu ez nuena, baneukalako etxean. Horixe izan zen onartu ditudan eskaera... [+]


2024-07-10 | Sukar Horia
Ingreso altuko eremua

Ekainean jarri du martxan Bilboko Udalak Emisio Gutxiko Eremua, irailera arte isunak jartzen hasiko ez bada ere. Neurri horrek auto zaharren sarrera mugatuko du Bilboko zabalgune burgesera astelehenetik ostiralera. Hasiera batean 2000. urtea baino lehen matrikulaturiko... [+]


2024-07-10 | Bea Salaberri
Zer egin nahi duzu geroan?

Badirudi hamasei urteko semea buruhauste handirik gabe ari zaigula batxilergoaren ondotik jarraituko duen bideari buruzko gogoetak egiten. Batean, batxilergoko gai berezien hautaketari buruz hitz egiten digu, bestean, egin beharko dituen pausu administratiboei buruz, galderarik... [+]


Lan merkatuaren oreka liberala

Kapitalismoan lana salgai bat da, beraz, ohiko ekonomialarien pentsamoldea jarraituz, eskaintza eta eskariaren arteko orekak bai prezioa, bai kantitatea erregulatu beharko lituzke. Agerikoa denez, hori ez da errealitatean betetzen. Emango balitz, lan harremanak leherraraziko... [+]


Materialismo histerikoa
Eutsi beldurrei

Zutabe hau idazteari uko egin behar nioke, baina berandu da. Hauteskundeak izan dira Frantzian. Non dago Frantzia? Bai, hemen goian, iparraldean; baina, munduan, ez dakit oraintxe non dagoen Frantzia, noren zer den. Eta ez dakit noiztik begiratzen diodan ia soilik... [+]


Bilbao BBK Live-k ‘life’-a xurgatzen dit!

Badator uda, eta horrekin batera, herri, auzo eta hirietako jai herrikoiak. Jaiak beti izan dira aldarrikapen sozial eta politikoen, auzokideen arteko harremanen eta euforia herrikoiaren aterpe. Gure kaleak hartzen dituzte, eta egun batzuez autogestioaren, desberdinen arteko... [+]


Eguneraketa berriak daude