Han vingut a Bilbao per formar part d'un jurat simbòlic. Per què heu participat en això?

Alejandra Burgos: Col·lectiu Feminista en El Desenvolupament, al costat de Mugarik Gabe, portem més d'un any immersos en un procés de protecció integral feminista. Entorn de 2013 participem en un altre jurat d'aquestes característiques, en el cas d'una dona salvadorenca criminalitzada per l'avortament. Enguany hem vist l'oportunitat de donar a conèixer la situació de les dones trans d'El Salvador, perquè creiem que és important complementar les violències que sofreixen, però a El Salvador no podem fer-ho. Per això volem fer-ho aquí, per a fer aquesta aportació a la justícia. Aquest projecte té diverses línies de treball, una d'elles és el suport integral feminista. Som aquí per a aprendre aquesta proposta, i jo, sobretot, he vingut per a ajudar a Karla, que és testimoni.

Karla Guevara: Sempre s'ha dit que les transmujeres no sofrim violència masclista, sinó discriminació o estigma. Però no és així, sofrim la violència congènita. Vivim en un sistema de violència interminable. Aquest sistema patriarcal, més complex encara als països centreamericans, odia tot el femení. La violència que sofreixen les dones cisgénero és soferta per la seva condició de dona; la violència que patim les dones transgressores del sistema patriarcal, perquè ens va atorgar el “privilegi” de ser nomenades homes. Aquesta transgressió és inexcusable en el nostre sistema. No és bullying, és violència institucional. La idea de venir aquí és mostrar i complementar aquestes violències de manera simbòlica.

Ha estat un procés de més d'un any. Com ha estat?

K. Guevara: El procés ha consistit a entrevistar dones transas, analitzar les violències masclistes sofertes per elles i definir un patró comú. Hem entrevistat moltes dones, una d'elles he estat jo. Jo vinc a donar el meu testimoniatge, també dels meus companys.

A. Burgos: Primer vam fer entrevistes individuals i després col·lectives. Molts dels seus membres mai han pensat què seria per a ells la reparació. Estic molt agraït per aquesta oportunitat i perquè Karla ha volgut contar la seva història, perquè no ha estat fàcil. I estic molt contenta de poder començar a pensar què és la reparació.

Què és? En què poden contribuir els judicis simbòlics?

K. Guevara: Les violències masclistes influeixen en diferents àmbits de la vida. Primer cal completar-ho. Quan és responsable de la formació de l'Estat i no l'assegura, els judicis d'aquest tipus són, per exemple, les escultures en nom de les dones assassinades o els carrers designats. És simbòlica però té una gran influència social i comunitària.

A. Burgos: Nosaltres hem fet aquest tipus d'assajos. L'any passat vam fer la iniciativa que denominem Festa de la Justícia Popular per a Manuel. Aquesta dona va ser criminalitzada per l'avortament, un càncer no diagnosticat i va morir sota la tutela de l'Estat. Presentem el cas al Tribunal de Drets Humans de Centreamèrica i va condemnar a l'estat d'El Salvador. Però, així i tot, l'Estat no ha acceptat públicament aquesta injustícia. Per això nosaltres volíem ajudar a la seva família. El reconeixement públic de la culpa de l'Estat ha estat un camí per a la família. En aquest marc volíem participar en el jurat d'aquí per a aconseguir una justícia integradora de les dones d'El Salvador.

Parlen del Govern d'El Salvador. En aquests moments, la situació política és complicada: després de dos anys d'excepció, el president Nayib Bukele ha guanyat per segona vegada les eleccions per majoria absoluta. Com està la situació?

A. Burgos: Els resultats no ens han sorprès, però sí ens han irritat. A El Salvador fa molt temps que no hi ha equilibri democràtic. Va haver-hi alguns avanços en matèria de drets gràcies al treball de molts moviments, però en els últims anys hi ha hagut retards democràtics, que per a les nostres agendes, l'agenda feminista i la LGTBI és dolent. Per això, per a nosaltres és important parlar de la situació: estem aprofitant la visita per a reunir-nos amb moltes institucions i compartir les nostres inquietuds, però també per a fer una convocatòria perquè el moviment internacionalista no deixi enrere El Salvador.

K. Guevara: Les dades maten el relat i hem de desmuntar la narrativa que ha construït el govern. Feministes, comunitat LGTBIQ+ i ecologistes liderem aquesta lluita, tenim el poder de denunciar-la. El resultat de les eleccions és fruit de moltes irregularitats: han canviat el nombre de diputats, han canviat el sistema de recompte de vots, han reduït els municipis de 262 a 44... i això ajuda als principals partits. A més, les irregularitats s'han produït en la campanya: la resta de partits no han tingut finançament, les vies de finançament de les Noves Idees no s'han donat a conèixer, han utilitzat fons públics –s'han repartit canastres plenes de menjar, com es va fer abans de les eleccions de diputats de 2021–.

Però, al marge de tot això, han votat 2,7 milions de persones, tant residents al país com a l'estranger. Això significa que el partit de Bou ha comptat amb el suport del 30% dels salvadorencs, la qual cosa modifica el relat. Hi ha molts vots estrangers a El Salvador, precisament perquè ha fet una campanya molt gran a l'estranger, perquè ha tingut recursos per a això. Bufet s'ha convertit en un producte per a l'exportació, i els que viuen en l'exili creuen que tot està canviant. Però la pobresa extrema d'El Salvador ha augmentat 4 punts, superant el 8%. El creixement econòmic no s'ha materialitzat: l'any passat va ser de l'ordre del 2%, el més baix de Centreamèrica.

Davant la situació excepcional d'eleccions, els defensors dels drets humans han denunciat nombroses agressions.

A. Burgos: La situació d'excepció ha provocat una crisi de drets humans que ha passat de ser violència social a ser estatal. La violència contra les dones i la sexual no són res nou, estan escrites en la memòria de les comunitats des de la Guerra Civil, és tornar al passat. Som tres branques del moviment social amb rostre femení a favor del moviment ecologista, feminista i del LGTBI: no és casualitat que moltes de les agressions de l'estat siguin contra les dones. De fet, la situació d'excepció s'està utilitzant per a amenaçar als membres dels moviments. Almenys 1.176 atacs contra defensors, 39 defensors i disset sindicalistes han estat detinguts. Des de l'Estat existeixen estratègies per a cansar els defensors dels drets humans. Existeixen obstacles i amenaces contra la llibertat de reunió. Això demostra que provocarà una desmobilització en les associacions comunitàries.

El Salvador és internacionalment reconegut per la seva penalització total de l'avortament. Com està la situació en aquest moment?

A. Burgos: L'avortament continua estant totalment castigat. No hi ha un pes contra el poder al país, i per això no s'han posat en marxa propostes legislatives. L'última vegada que intentem introduir una proposició de llei ens esperaven les barricades. En 2018 donem suport a la proposta de defensa de les persones defensores i la van arxivar directament. És difícil pensar que a El Salvador es pot avançar en l'eliminació de les penes de l'avortament quan hi ha un govern amb posicions cada vegada més conservadores i fonamentalistes.

Des de 2013 el moviment feminista internacional va demanar justícia per a Beatriz d'El Salvador, vinculada al dret a l'avortament. Aquest cas es troba actualment en la Cort Interamericana pels Drets Humans i esperem rebre una sentència favorable perquè no torni a repetir-se. Des del Col·lectiu Feminista treballem en això: sensibilitzem per a demostrar que la penalització de l'avortament és absurda. També participem en la campanya a favor de la llibertat [Llibertat per a les 17], disset dones amb penes de presó per avortament de 30 i 40 anys. Avui dia cap està en la presó, i això és conseqüència de la lluita. No és possible continuar prenent decisions sobre els cossos de la vida, les dones i les embarassades amb idees basades en la religió.

A nivell internacional potser no és tan conegut, però van aprovar la llei contra els delictes d'odi i la llei d'identitat de gènere està en procés. Karla, vas formar part d'aquestes dues proposicions de llei. Com és la situació per a la comunitat LGTBI?

K. Guevara: El Salvador és un país masclista i ultraconservador. Aquest Govern és també molt més conservador que l'anterior, perquè la majoria dels quals financen el partit són conservadors. No admetran avanços en aquestes qüestions.

En 2015 van acceptar una sèrie de reformes al codi penal per ser un any molt salvatge: va ser l'any en què Francella Mendez [l'activista trans] va morir. Això va impulsar que el codi penal tipifiqui els delictes d'odi. Amb la proposta de la llei d'identitat de gènere comencem en 2018, però des de 2016 tractàvem de fer incidència, no rebem resposta de cap partit. El partit de l'esquerra, el FMLN, ens va dir clarament que l'avortament i els comptes de la ciutadania LGTBIQ+ no anaven a tocar. Quan aquest partit va perdre un nombre important de diputats va decidir aprovar la proposició de llei. Però fins avui, l'únic moviment que hi ha hagut entorn d'aquesta llei ha estat l'arxiu. Se suspenen totes les propostes legals existents en relació amb les defenses de les dones i de la ciutadania LGTBIQ+.

En aquest moment van quedar arxivades moltes sol·licituds de canvi de gènere. Entre elles la teva.

K. Guevara: Nosaltres comencem pel nostre compte a fer peticions de canvi de nom en els jutjats. Vam fer quatre sol·licituds, primer van ser anul·lades, després van recórrer i van acceptar tres. Perquè, encara que no existeix una llei per a canviar el nom d'El Salvador, hi ha legislació internacional, i també hi ha lleis d'El Salvador. Ens van insistir que no podien posar-ho en marxa perquè no vam oferir proves, vam tornar a recórrer i llavors ho van acceptar. A l'agost de 2022 el jurat em va acceptar els canvis de nom i gènere. Aquests tres anys van ser violents, ens van manar a fer estudis psicològics, fins i tot socials.

L'ordenat pel jutge era un tràmit administratiu per a l'Ajuntament de San Salvador, però també hi havia un canvi de gènere, per la qual cosa l'Ajuntament va dir que no anaven a fer el canvi. Llavors, encara que jo vaig guanyar el meu canvi de nom i de gènere, no puc canviar-ho perquè l'Ajuntament de San Salvador no vol fer-lo per creences religioses i morals. Estic als llimbs jurídic.

Els dos esmenten els fonamentalistes religiosos. Hi ha un augment al país?

K. Guevara: Pot ser. Quan jo vaig guanyar la sentència, la vaig posar en les xarxes socials i es va convertir en viral. Molts grups religiosos van començar a denunciar això: li ho escrivien al president per a denunciar-lo, als funcionaris públics… Com Buitel té tot el poder, va cridar a l'ajuntament i va decidir bloquejar-lo. No hi ha institucionalitat, perquè la fiscalia també està segrestada. Aquests grups tenen un gran impacte en totes les polítiques.

A. Burgos: Jo crec que sí, cada vegada es veuen més expressions religioses fanàtiques. No crec que només es produeixi a El Salvador, jo diria que és mundial: en situació de crisi augmenten les tendències més conservadores. En el nostre cas, les anàlisis indiquen que existeixen aliances neoconservadores entre els grups catòlics i evangèlics contra les nostres agendes. La seva intenció és influir en la política. Quan Bou va agafar el poder va ser beneït per un pastor evangèlic. I és sabut que hi ha aliances amb els sectors evangèlics que fan costat a Bufet. Hi ha una gran instrumentalització de la fe i de les creences religioses populars.

I ara, què espereu en els pròxims cinc anys?

K. Guevara: Mai hem pensat a migrar, i és el que tenim ara al cap. Quan estàs en contra d'un Estat estàs totalment desprotegit, la lluita és molt desequilibrada. No descartem que hi hagi repressió, això pot ocórrer quan l'empipament augmenta. Però, al seu torn, l'economia està feble i la precarietat pot augmentar l'empipament. No creiem que millori, al contrari. Hi ha una concentració de poder que impedeix que els poders de l'Estat siguin funcionals. Llavors, la corrupció puja i davant això no hi ha cap control. Jo veig una situació complexa, sobretot per als agents socials.

A. Burgos: Abans he dit que hi ha moviments neoconservadors, però hi ha un canvi en les generacions i això també es veu als carrers. Continuarem fent el que hem fet fins ara: ajudar als territoris, a les dones, a la joventut, a les comunitats LGTBI... Continuarem documentant les vulneracions de drets humans amb l'esperança de la justícia del futur. Sabem que el poder no és per sempre, i nosaltres continuarem somiant per una societat justa i igualitària. Continuarem creant realitats feministes, encara que sabem que això mai ha estat una lluita fàcil: la comunitat LGTBI i les dones sempre hem estat en situació d'excepció. Els nostres drets no sempre han estat segurs, per això no posem en l'Estat tota la nostra esperança: la col·lectivitat i les xarxes socials comunitàries, aquest és el camí. Definirem els nostres reptes com a societat i com a país i continuarem oferint les nostres veus a favor d'aquesta lluita justa. Silenciar no és una opció, apostar pels qui estan en el poder és ser còmplice.