La producció de drons és una indústria emergent i Turquia s'ha convertit en un dels grans fabricadors i exportadors de drons de guerra. El seu producte estrella és Bayraktar TB2. Un dron que pot enlairar, aterrar i navegar de manera autònoma, però que depèn d'un operador humà per a llançar bombes guiades per làser. És més barat que la resta de models de similars característiques, uns 5 milions de dòlars, però igualment "eficaç". L'empresa Baykar crea i comercialitza. L'amo és Selçuk Bayraktar, el cap turc Recep Tayyip Erdogan.
Els Bayraktar TB2 estan jugant un paper important en alguns conflictes. Avui les veiem a Ucraïna, Líbia han contribuït a destruir els sistemes de defensa aèria russos i el Marroc les ha utilitzat contra les forces del Front Polisario del Sàhara Occidental, entre altres.
L'exèrcit turc va estrenar en 2016 per a lluitar contra els kurds del PKK. Des de llavors la seva presència s'ha estès a tothom i Turquia ho ha convertit en un instrument de la seva política exterior. "Vaig a Àfrica, tothom em parla de drons", va dir Erdogan en el seu gira pel continent a la fi de 2021. Els tres països que va visitar –Togo, Angola i Nigèria– es van unir en pocs mesos a aquest club de països amb drons militars. Només a Àfrica, Turquia ha subministrat drons a més de 10 països.
Etiòpia va ser un dels drons Bayraktar TB2 que va rebre en 2021. Quan els rebels de la regió de Tigray es dirigien cap a la capital, ho van utilitzar amb èxit per a enfrontar-se i reexpedir. "És sorprenent pensar que els drons turcs han establert una diferència entre la caiguda o la supervivència del règim d'una nació africana. Aquests avions sense tripulació arribem al punt on decideixen el destí de les nacions", afirma James Rogers, professor d'estudis de guerra de l'Institut Danès d'Estudis Avançats.
A l'octubre d'aquest mateix any, el president d'Azerbaiyev, Ilham Aliyev, va fer una fotografia seva, guanyadora, al costat d'un camikaze Harop dron, d'Israel, el seu principal aliat. Aquest dron ha estat fonamental perquè els seus exèrcits vencin Armènia en el conflicte de Nagorno Caravakh. Els analistes militars afirmen que la baralla d'aquest dron va accelerar el fracàs dels armenis. Al setembre de 2023 el bombardeig de 24 hores va ser suficient perquè el poderós Azerbaidjan eliminés del mapa a Alt Karabakh, també anomenada República d'Artsakh, i provoqués el major èxode d'Europa en les últimes dècades.
A principis d'enguany l'empresa Baykar ha començat a construir una planta prop de Kíev, amb la intenció de finalitzar les obres a la fi d'any, amb l'objectiu de crear uns 120 drons a l'any. Encara no s'ha aclarit si orientaran la producció a la construcció del model TB2 o TB3 nou i millorat. En l'actualitat, Baykar té contractes amb més de 30 països de tot el món.
Berriki zabaldu da Gazako lurralderako Egiptok egindako hirigintza-antolaketa plana. Marrazki batean jaso dira etorkizuneko kale, eraikin eta iruditeria, oraindik metraila eta lehergailuen usaina darion errealitate baten gain. Hirigintza proposamena, beste bonba jaurtiketa bat... [+]
Tant feministes com ecologistes vam veure l'oportunitat de posar la vida en el centre de la pandèmia de COVID-19. No érem uns idiotes, sabíem que els poderosos i molts ciutadans estarien encantats de tornar a la normalitat de sempre. Especialment, els que van passar un... [+]
A la fi del passat mes de juny vam acabar la primera part del llibre Conversió de la indústria militar a Euskal Herria per a no fabricar més guerres (Adaptació de la indústria armera a Euskal Herria per a no crear més guerres). Sota el títol, s'analitza i investiga per... [+]
Historia errepikatzen dela idatzi zuen Marxek, “lehenik tragedia gisa, gero fartsa moduan”. Armagintzaren eta militarismoaren inguruan errepikapen hutsa ez, espiralean goraka doan buklea ari gara bizitzen, fartsatik asko duena, eta tragedian amaitzeko gero eta aukera... [+]
Intsumituek denbora luzez egindako borroka gogorra eta mingarria izan zen, baina irabazi zuten, eta garaipen hura behin betikoa izango zela uste genuen, atzera bueltarik gabea. Baina badirudi, politikari batzuen ahotik aterata, eskalada militaristari gorazarre egin eta berriz... [+]
Europako Batzordeak aurkeztu duen plana ustezko gerra edo hondamendi baten aurrean “bizirauteko” kit batetik harago doa: hogeita hamar neurri proposatu ditu eskoletan, enpresetan eta herritarren artean militarismoa eta beldurra sustatuko dutenak.
“Ez dugu gerraren aurrean etsi nahi, ez dugulako hilerrietako bakea nahi”, dio manifestuak, eta agintariei irtenbide politiko baten alde lanean jartzeko eskatu diete. Sinatzaileen artean daude Delàs institutua, Gernika Gogoratuz edo Ongi Etorri Errefuxiatuak... [+]
Orain dela 20 bat urte, berrikuntzaren inguruan master bat egin nuen. Bertaraturiko gonbidatu batek esan zigun gizakion historian berrikuntza teknologikoaren eragile handiena gerra izan zela. Gerra, halaber, eragile handia da botere harremanen berrikuntzan.
Berrikuntzaz ari... [+]
Israelek eraso masiboak abiarazi ditu berriro ere Gaza osoan: Khan Younis eta Rafan Gaza hegoaldean, Gaza Hirian iparraldean eta eta Deir el-Balah-n erdialdean. "Familiak seme-alaben gorpuzkiak eskuetan zituztela iristen ziren ospitalera", adierazi du lekuko batek.
Europa mailako ekimen kolektibo batek bakearen, irtenbide diplomatikoen eta armagabetzearen aldeko manifestua idatzi eta sinadura bilketa hasi du. Manifestuak dioenez, intelektualak, herritarrak bezala, “anestesiatuta daude”. Europako agintarien jokamoldea, NATOren... [+]
1986. urtean Espainiako Estatuak NATOn jarraitzearen aurkako botoa eman zuen euskal gizarteak. Denborak ematen duen perspektibak oraindik ez du azaldu zeintzuk izan ziren gizartearen arrazoi sakonak gerra erakundean parte hartzeari uko egiteko.
Felipe Gonzálezen... [+]