Hastings (Anglaterra), 1066. L'exèrcit del duc de Normandia I, de Gil, va conquistar les tropes del rei Harold II i va conquistar el tron. El conqueridor I de Gil va ser rei fins a 1087.

En aquest regnat posterior a la conquesta normana, la rebel·lió va organitzar la revolta, l'administració eficaç i el sistema feudal va ser rigorós. La Corona va proclamar la propietat de les terres de les Illes Britàniques i el rei va dividir les terres entre lleials nobles normands.

El periodista de recerca Kevin Cahill ha publicat recentment un estudi sobre la propietat de les terres britàniques, Who Owns Britain, propietari de Nor dona Gran Bretanya. I diu que menys de l'1% de la població britànica és propietària de gairebé el 70% de les terres del Regne Unit i Irlanda. Concretament, el 66% de les terres estan en mans de 160.000 famílies, o cosa que és el mateix, el 0,3% de la població és propietària de dos terços de Gran Bretanya. I Cahill descobreix que la majoria d'aquestes famílies són hereves dels nobles de l'exèrcit del Conqueridor de Gil.

Els governs, els sistemes econòmics i polítics han canviat constantment en milers d'anys, però els béns han romàs en mans d'uns pocs, és a dir, els nous sistemes només han reforçat la vella divisió desequilibrada. I, com dic, la majoria dels terratinents continuen pertanyent a l'aristocràcia, però a més l'Església d'Anglaterra, la casa reial i algunes grans empreses estan entre els principals terratinents. A més, Cahill es troba amb diversos obstacles durant la recerca i destaca la falta de transparència en la propietat dels terrenys. Encara queden algunes propietats fora del Registre Oficial de Terrenys.

Cahille diu que aquest tema va més enllà del mer interès històric, no és només un problema ètic i té conseqüències polítiques, econòmiques i socials. És a dir, que la divisió que fa mil anys va fer el rei Gil afecta a molts problemes actuals: la crisi dels habitatges, el medi ambient, la desigualtat social…