No és opressió? Llavors, assimilació
En una reunió amb els seus companys de treball per a coordinar projectes relacionats amb la coeducació, un professor va comptar el succés quan un nen injuria machistamente a una companya de classe, va actuar correctament perquè li va sorgir el dubte i va generar una interessant reflexió entre nosaltres.
La mestra va contar que es va enfrontar a l'alumne amb un discurs feminista contundent, manifestant que no ho acceptava i ho acceptava amb fermesa, però amb afecte, i que ara el preocupa si va actuar correctament, perquè des de llavors ell no ha percebut aquest tipus de conductes, però que sap que no és real el canvi d'actitud de l'alumne, perquè només ha deixat de fer-ho davant ell, com li han comptat. Més que extirpar aquestes conductes de l'alumne, el que va aconseguir no va anar simplement enviar-li fora dels seus ulls, sinó tancar la porta a una possible intervenció. No va ser millor si no fos tan rigorós.
Jo ho tinc clar. No han de mostrar-se càlids amb els signes d'opressió estructurals, ja que necessiten saber que són ratlles vermelles. L'establiment clar d'un límit no impedeix, a més, l'elecció d'altres elaboracions educatives del tema, però si té sentit i som coherents, és necessari establir el límit amb rigor i fermesa. No obstant això, cal tenir en compte que la nostra capacitat d'influència com a educadors també és limitada, ja que sovint ens frustrem amb l'escàs fruit que aporta el nostre treball.
El que passa és que quan algun alumne em feia en castellà jo també el faig, sense cap intenció d'agradar-me, exigint a mi que em facin en basca, no sols en castellà, sinó també en orgull, o perquè a vegades alguns ho fan en contra del basc. Alguns comentaris posteriors em van donar llavors què pensar. Que no es poden comparar les dues qüestions, que la de la llengua no és de la mateixa manera, que aquí no hi ha violència, i bla-bla-bla. De sempre.
El castellà ja no es considera símptoma d'opressió, perquè tots sabem parlar del castellà (per què?) i perquè hem arribat a creure que en una llengua no pot haver-hi enemistat
El feminisme ha desenvolupat una ideologia completa que ofereix una guia per a les dones per a denominar el problema, comprendre-ho, situar-lo, saber afrontar-lo, identificar les menors esquitxades d'opressió i empoderar-ho. I s'agraeix perquè una ideologia no suposa per si mateixa un alliberament, però és un punt de partida i de suport imprescindible en el treball d'emancipació psicològica.
Però, què passa amb els oprimits bascos? La ideologia hegemònica sobre el conflicte que patim ha deixat fos el recompte de l'opressió, amb les conseqüències que això comporta. El que més destaca és la qüestió lingüística, perquè és la principal característica dels bascos, i per tant ens dona la mesura del pols popular. Doncs bé, en el diagnòstic erroni que es fa, i en les solucions ingènues que se li proposen, és molt preocupant la greu involució ideològica d'aquest país.
El castellà ja no es considera símptoma d'opressió, perquè tots sabem parlar del castellà (per què?) i perquè, abduïts per la ideologia que les llengües sempre són bones, hem arribat a creure que no pot haver-hi enemistat en una llengua. Però aquells que no veuen aquí la dominació sinó la diversitat cultural, com expliquen que aquesta diversitat sigui tan espanyola en aquest costat d'Euskal Herria, i tan francesa en l'altre?
No sentir l'opressió és un salt qualitatiu en el procés d'assimilació, conseqüència que l'espanyol (la qualitat) o el francès (la qualitat) s'estan assimilant, d'aquesta manera, tan dolça. Els deixem aconseguir-ho tan fàcil?
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Des que ens van traslladar a Euskal Herria des de les presons de l'Estat espanyol, en la presó de Zaballa hem trobat moltes mancances en l'àmbit de la comunicació. Disposem de menys i més curts presencials, hem hagut de realitzar les visites del locutori en condicions... [+]
El 26 d'agost em vaig despertar com si fos un dilluns normal, em vaig aixecar del llit i, amb els braços desorbitats, em desperezé. Però quan vaig arribar al passadís, vaig saber que allò no era un d'aquests dilluns monòtons i descoratjats de sempre. Vaig trobar als meus... [+]
Com recordareu, la passada primavera membres de la Plataforma Aules de l'Experiència Euskaraz Ere Bai vam donar un missatge perquè la ciutadania pugui realitzar també en basca els cursos que organitza l'Aula de l'Experiència de la Universitat del País Basc.
El missatge es va... [+]
Kursk és una regió històrica de Rússia. Vivia en pau fins al 6 d'agost, quan l'exèrcit ucraïnès va entrar a la ciutat. Van entrar uns quinze mil homes. Centenars de tancs, vehicles blindats, peces d'artilleria, radars de defensa aèria… les armes més modernes que... [+]
Hi ha diverses persones a estudiar, entre elles Elon Musk. La idea de llibertat que tenen sembla venir de la necessitat de controlar tot, de tenir tot el poder, perquè sent tot el poder és més fàcil crear negocis, no hi ha discussió; els models hegemònics creixen amb... [+]
Tinc pocs amics amb sentiment europeu, no sé si l'europeidad arriba a ser una identitat. Però quan viatgem a Europa, pot sorgir una amistat, perquè les principals direccions de territorialitat que succeeixen a Europa i a Europa són compartides, on es decideix la distribució... [+]
S'han completat, s'han posat els mitjans per a això i amb bastant rapidesa. Quin alleujament quan tot va callar! Però la balança ha estat gran i darrere dels seus ulls s'ha acumulat un terror més, perquè en algun moment han pensat que potser no tornarien mai, o no del tot... [+]
Els baserritarras tenen vacances? Pregunten a l'escola. Els alumnes han respost que no. Llavors, treballant tots els dies, us agradaria ser baserritarra en el futur? I si ningú vol ser baserritarra, qui farà menjar per a nosaltres? La pregunta es va quedar en l'aire.
Per a la... [+]
Els estudiants assiris i babilonis no coneixien l'art d'alçar la mà. Va caldre passar segles, i potser alguns mil·lennis, perquè un estudiant d'una escola egípcia, que volia preguntar-li alguna cosa, intentés aixecar la mà: el mestre que donava una explicació, i l'estudiant,... [+]
En aquestes èpoques hiper acceleren i en aquests líquids les respostes contundents ens ofereixen anses. És fàcil en temps de crisi agarrar-se a una premissa així i aixecar la bandera. Necessites respostes ràpides per a entendre tot el que ocorre a la teva al voltant, el... [+]
Estimada senyora:
Què tal va l'estiu? Espero. En aquesta ocasió, aniré al gra, amb el seu permís.
Com ja saps, entrant en la lògica competitiva pròpia dels mercats ultres-liberals, els centres educatius han de posar en marxa tot tipus de "projectes". Has de saber que molts... [+]
Se sol dir que l'època estival és un parèntesi en política. Potser qui té una visió purament institucional de la política ho pensi així, però l'estiu d'enguany que encara està a punt d'acabar ens ha donat què analitzar.
En la comunitat autònoma d'Araba, Bizkaia i... [+]
No són el Nadal, no obstant això, aviat hi haurà adorns en les grans botigues per a anunciar-ho, o almenys així ho diuen. En els aparadors “Zorionak! Les reivindicacions com “Gabon ederra passa!” estaran exposades a tot arreu. No obstant això, les felicitacions poden... [+]
El 17 de maig cinc euskaltzales d'Ipar i Hego Euskal Herria van realitzar una acció coincidint amb la convocatòria realitzada pels alumnes del liceu Bernat Etxepare per a mobilitzar-se en favor del basc. En la paret de la Sotsprefectura de Baiona es va escriure un missatge... [+]