Aquestes línies les he escrit al tren que em porta al cas dels artesans de pau a París. Vaig començar a pensar en qüestions com la desobediència civil i les oportunitats que obre l'acció directa, el tractament del conflicte basc en els mitjans de comunicació ‘francesos’… A, i també hem tingut Korrika… El basc, el consens sociopolític, la persecució judicial, la realitat demolingüística… “Ha estat molt d'escrit d'això”, he pensat en el meu interior. En arribar a l'estació de Bordeus encara tenia inspiració.
Pirka-pirka em ve al capdavant la conversa mantinguda amb un vell amic dels meus pares quan arriba la Korrika. Enmig del concert del grup Xutik, un grup de joves del col·lectiu Azterketa Euskaraz va cridar amb orgull, fermesa i veu alta un discurs de dos minuts. I quin plaer veure a un “Gora Euskal Herria askatuta!”, un poble que li respon tan bell “Gora!”. En general, vull a les persones que parlen en boca sense borrissol. Em dona plaer escoltar les persones que s'atreveixen a nomenar la realitat sense trucs. M'agrada, en temps de difuminat del llenguatge polític, perquè és important agafar el fetge i tornar a les bases.
Sabem que maldestre és la realitat. Però per a continuar lluitant cadascun necessita el seu combustible. El meu no és optimisme merla i cec, però ser convençut que anem guanyant pas a pas
I aquests joves que van pujar a la taula des de la valentia, el futur i la determinació. Em va semblar que ens van oferir una càlida comunió, però perquè el nivell d'experiència i reflexió és molt major que jo i li vaig dir a aquesta amiga de la família el meu plaer, em vaig adonar que no vam tenir la mateixa percepció. “El seu discurs és tan prefabricat com la ikastola dels meus temps! És fàcil ser revolucionari en 18 anys, però després què? Com tots ells acabaran com a funcionaris o empleats bancaris de l'administració francesa. I aquí no es nomenen els problemes fonamentals. Qui diu que en el fons de tots els nostres problemes és un problema demogràfic? Som un poble sense futur i que cada dos anys organitza una festa gegant abans abans de l'enterrament…”.
Buidant la gerra de cervesa en els nostres gots, m'equivoco a advertir que “un do era pessimista”. Em va respondre amb un “Pessimista no, realista!”. Més enllà de les fórmules tancades, sé que té una gran part de raó. Els que somiem amb un món més solidari, amb Euskal Herria més lliure, amb una relació més igualitària, amb un planeta més sostenible, amb una societat més equilibrada..., sabem que maldestre és la realitat. Les relacions de força són totalment desequilibrades enfront de sistemes tan ràpids. Però per a continuar lluitant cadascun necessita el seu combustible. El meu no és optimisme merla i cec, però ser convençut que anem guanyant pas a pas. Que cadascun detecti el seu, ja tenim treball!
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
El 19 de novembre és el dia mundial del bany. Encara avui, en el segle XXI, molts treballadors i treballadores, aquí, al País Basc, no tenen dret a usar el bany en les seves jornades laborals. Exemple d'això són molts els treballadors del transport.
Els lavabos són la clau... [+]
En Sociologia de l'Educació existeix una pregunta clàssica: per a què existeix el sistema educatiu en una societat? Les respostes a la pregunta són nombroses i canvien segons l'època. Però entre ells cal destacar que l'escola té com a objectiu principal la creació de futurs... [+]
Sabem que la intel·ligència artificial està representant molts camps en l'ésser humà: confort, velocitat, eficiència... Ens han fet creure que l'esforç humà és un obstacle en les necessitats de velocitat d'aquest món capitalista. Les agressions per a reduir les nostres... [+]
En les últimes setmanes no ha estat possible per als quals treballem en arquitectura que el fenomen climàtic de València no s'hagi traduït en el nostre discurs de treball. Perquè hem de pensar i dissenyar el recorregut de l'aigua en cobertes, clavegueres, places i parcs... [+]
L'autoestima a vegades sembla una cosa íntima. Però si l'autoestima té a veure amb la imatge que un té de si mateix, amb el valor que es dona a si mateix, també hauran de veure les decisions que pugui prendre. Quin valor té algú que no pot decidir? Llavors ens posem a mirar... [+]
Els Sanmartines són molt coneguts en els nostres caserius, ja que és el moment de matar al porc. No obstant això, molta gent no sabrà que abans el dia de Sant Martí marcava la fi de l'any agrícola. I això no era cap ximpleria. De fet, a la fi d'any calia pagar una renda... [+]
Durant tota una setmana hem parlat sobre el llibre Les aventures de Pinotxo de Collodi, a l'aula de la universitat, amb professorat d'Educació Infantil i Primària. La nostra referència principal ha estat la bonica edició que Galtzagorri va publicar en 2011, que incloïa el... [+]
“S'aprèn caminant i cantant”. Aquesta ha estat una de les assignatures d'aquesta setmana en els grups de C2. No es tractava d'aprendre a cantar o a peu, sinó d'utilitzar correctament el futur. L'activitat m'ha donat què pensar i m'he preguntat com aprenem a ensenyar. He sentit a... [+]
La supervivència del basc no és l'únic problema que els bascos juguem en la partida política, però sí, com a element més característic de l'euskaldunización, el que més reflecteix la nostra situació. Mostra molt bé el que no apareix tant en altres àmbits. En primer... [+]
Amb les paraules del poeta Vicent Andrés Estellés, soc un entre tants casos, i no un cas aïllat, rar o extraordinari. Desgraciadament, no. Entre punts, un. En concret, segons el Consell d'Europa, i entre altres institucions de gran trajectòria com Save the Children, jo soc... [+]
El problema de l'habitatge és un problema estructural que ve des de lluny. El que hauria de ser un dret humà no és més que un dret subjectiu. Dic que és un frau perquè, encara que totes les institucions i tots els partits polítics diguin unes paraules boniques, no s'agarren... [+]
La nova Llei d'Educació aprovada en la CAB contra la majoria dels agents de l'escola pública té com a objectiu garantir la gratuïtat de l'ensenyament concertat a través del finançament dels poders públics. En l'Estat espanyol també s'ha... [+]
El 15 de novembre celebrarem a Errenteria-Orereta les tres jornades organitzades pels diferents agents que conformem Euskal Herria Digitala. Es tracta d'un taller d'autodefensa digital feminista i una xerrada sobre la digitalització democràtica.
Els membres de DonesTech... [+]
Portem unes setmanes escoltant en tots els mitjans i xarxes socials les opinions d'Iñigo Errejón sobre les acusacions de violència masclista. Al costat d'això, estan sorgint moltes controvèrsies: com hem de denunciar les dones, com han de ser les nostres relacions sexuals, el... [+]