‘La xarxa ultra’
Quatre mesos després de la meva última col·laboració amb ARGIA, per mitjà d'aquest text he reprès els meus articles d'opinió, però us explicaré per què he abandonat aquesta temporada les pàgines d'aquesta entranyable revista.
El 20 de febrer es va estrenar el documental La xarxa ultra (xarxa Ultra), un projecte audiovisual per al programa Sense Ficció de TV3 (televisió pública catalana). Teníem l'encàrrec de representar un fenomen tan preocupant com desconegut per a la majoria de la societat: com s'introdueix la ultradreta en les vides dels joves a través de les xarxes socials.
Segons la macroenquesta realitzada pel Centri d'Estudis d'Opinió (CEO) de Catalunya, el 9% dels joves de la generació Z (entre 15 i 25 anys aproximadament) es troba entre 8-10 de l'escala ideològica, és a dir, en l'extrem dret. La majoria són homes i encara que el número sembli anecdòtic, cal tenir en compte que el percentatge és gairebé el doble que el de la generació anterior.
Aquesta dada marca una nova tendència i assenyala que un percentatge important dels joves és per a les opcions ultraràpides. Aquesta tendència ja condiciona el quadre polític-institucional de les organitzacions en molts llocs del món i sembla que no ha tocat sostre. Està de moda tenir façana? Per què alguns joves veuen la ultradreta com a antisistema?
Les respostes són múltiples, però en l'Estat espanyol destaca l'impuls i prestigi que han tingut determinats continguts creatius i les plataformes de generació de notícies falses. Més encara tenint en compte que totes les recerques confirmen que les xarxes socials són els canals d'informació més utilitzats per les noves generacions i no els mitjans convencionals.
Les anomenades façanes negres s'alimenten de les polèmiques que sorgeixen en portals com l'Estat d'Alarma de Javier Negro per a estendre els discursos d'odi amb total impunitat
Les denominades façanes, com Infovlogger o Llibertat i el que Sorgeixi, s'alimenten de les polèmiques que sorgeixen en portals com l'Estat d'Alarma de Javier Negre, per a intoxicar el debat polític i difondre amb impunitat els discursos d'odi. Les plataformes juguen un paper molt important, ja que en lloc de castigar les opinions misògines, homòfobes o racistes, els algorismes fomenten continguts conflictius i, per tant, aconsegueixen mantenir als usuaris en la xarxa i monetarizar les publicacions.
En el cim d'aquesta complexa xarxa trobem aspectes com el Vox i el PP. Contractant publicitat institucional i dotant-los de partides pressupostàries pròpies, financen a aquests nous famosos d'Internet per a desviar l'atenció i traslladar l'agenda mediàtica al seu favor.
Hi havia una condició per a fer el documental: que els protagonistes parlessin. Per això entrevistem molts adolescents d'extrema dreta i als tres fundadors abans esmentats. Era un gran repte, com donar veu sense promoure ni justificar els seus discursos? No us faré spoiler, però fins ara el públic i la crítica han lloat l'esforç.
La nostra principal conclusió és que, tenint en compte que ha tingut molts espectadors, hem aconseguit posar de manifest una de les estratègies que ens estan utilitzant per a guanyar el partit. Ja no era viable ignorar el fenomen per a evitar el seu creixement. Us convido a veure el documental, a treure les vostres pròpies conclusions i a actuar en conseqüència, perquè entre els nostres joves no floreixi la llavor de l'odi. Encara som a temps.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
El 25 de novembre, Dia Internacional contra la Violència Masclista, la Secretaria Feminista del sindicat Steilas ha publicat un cartell: El nostre cos és un camp de batalla, i tots els centres educatius d'Hego Euskal Herria l'han rebut. Volem denunciar la violència que... [+]
Vivim en un context en el qual els discursos d'odi antifeministes i racistes a nivell mundial estan augmentant greument. Les narratives d'extrema dreta s'insereixen a tot el món tant per les
xarxes socials com per les agendes polítiques. El racisme i l'antifeminisme s'han... [+]
Moltes vegades, després de mirar les boires des de la meva casa, m'ha ocorregut no agafar paraigua, encara que sàpiga que acabaré de xopar. Per què serà? Tal vegada no li ve de gust agafar el paraigua? Potser amb l'esperança que no em mulli? Malgrat tot, la conclusió ha... [+]
Record que amb 16 anys, l'Ertzaintza em va identificar per primera vegada en una concentració a favor del basc davant els jutjats de Bergara. Crèiem que a Euskal Herria era legítim el clam per l'euskaldunización dels tribunals, però també llavors faltaria algun permís,... [+]
El desastre provocat per la gota freda a València ens ha deixat imatges dramàtiques, tant per les conseqüències immediates que ha tingut, com perquè ens ha avançat el futur que ens espera: que aquest tipus de fenòmens climàtics extrems seran cada vegada més nombrosos i... [+]
L'actualització del Pla Energètic de Navarra passa desapercebuda. El Govern de Navarra el va fer públic i, finalitzat el termini de presentació d'al·legacions, cap responsable del Govern ens ha explicat en què consisteixen les seves propostes a la ciutadania.
En la lectura... [+]
Des de la desaparició de la Unió Soviètica, la russofòbia ha anat creixent. El concepte de seguretat del Consell de Seguretat de l'ONU de 2002 és molt clar i indica que la seguretat i estabilitat del planeta han de dependre dels Estats que no tenen intenció de desafiar als... [+]
Andoni Urrestarazu Landazabal va néixer en la localitat d'Araia el 16 de juliol de 1902 i va morir a Vitòria el 21 de novembre de 1993. Ja s'han complert 31 anys i crec que és el moment de reconèixer el seu nom i ser, ja que no es coneix bé el llegat que va deixar. Umandi va... [+]
L'escriptura d'autobiografia és, segons diuen, l'eina més eficaç per al desenvolupament personal, la més alliberadora. Tirar de les coses del passat i recordar-les, sembla que ajuda a deslligar els nusos del present. Sí, ajuda a entendre el present i a dibuixar un futur que... [+]
He fet un repàs des de l'anunci de la pandèmia fins a la tragèdia de València i he conclòs que la nefasta gestió institucional que té la mentida i el forupe com a tallafocs és constant de la classe governant.
No tenim un governant substitut vàlid mentre aquest sistema... [+]
El 19 de novembre és el dia mundial del bany. Encara avui, en el segle XXI, molts treballadors i treballadores, aquí, al País Basc, no tenen dret a usar el bany en les seves jornades laborals. Exemple d'això són molts els treballadors del transport.
Els lavabos són la clau... [+]
“S'aprèn caminant i cantant”. Aquesta ha estat una de les assignatures d'aquesta setmana en els grups de C2. No es tractava d'aprendre a cantar o a peu, sinó d'utilitzar correctament el futur. L'activitat m'ha donat què pensar i m'he preguntat com aprenem a ensenyar. He sentit a... [+]
Sabem que la intel·ligència artificial està representant molts camps en l'ésser humà: confort, velocitat, eficiència... Ens han fet creure que l'esforç humà és un obstacle en les necessitats de velocitat d'aquest món capitalista. Les agressions per a reduir les nostres... [+]
En les últimes setmanes no ha estat possible per als quals treballem en arquitectura que el fenomen climàtic de València no s'hagi traduït en el nostre discurs de treball. Perquè hem de pensar i dissenyar el recorregut de l'aigua en cobertes, clavegueres, places i parcs... [+]
L'autoestima a vegades sembla una cosa íntima. Però si l'autoestima té a veure amb la imatge que un té de si mateix, amb el valor que es dona a si mateix, també hauran de veure les decisions que pugui prendre. Quin valor té algú que no pot decidir? Llavors ens posem a mirar... [+]