Entre les possibilitats que es poden desenvolupar en les zones terrestres per a eliminar el carboni de l'atmosfera, es troben principalment dues: una relacionada amb la captura i emmagatzematge de bioenergia, coneguda internacionalment per l'acrònim anglès BECCS. Amb aquest sistema creixen primer una planta de gran biomassa, després es crema per a produir electricitat en centrals tèrmiques i es captura la major part del CO₂ que emet aquesta combustió per al seu emmagatzematge subterrani. Si aquesta captura "geològica" és permanent, en definitiva s'aconsegueix eliminar el CO₂ de l'atmosfera, al mateix temps que es produeix electricitat. La segona opció principal per a l'eliminació del carboni és la plantació o trasplantament en selves, coneguda com a acrònim A/R, si la fusta no es crema després sense trasplantament.
En l'últim informe del tercer grup de treball de la IPPC (Panell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic) s'ha analitzat la quantitat de COnutrientes que podrien ser eliminats de l'atmosfera amb els sistemes BECCS i A/R: 11,3 amb el primer i 10 Gt (mil milions de tones) a l'any de CO₂. Són xifres molt significatives tenint en compte que l'any 2023 en el món es van emetre 37,4 Gt de COmetal. És a dir, aconseguiríem el 57% d'aquestes emissions, o cosa que és el mateix: si aconseguíssim reduir un 43% les emissions obtindríem el famós objectiu "net zero". Això sobre la base de potencials o quantitats màximes. Els valors mitjans serien 5,9 i 3,9 Gt per als sistemes BECCS i A/R.
No obstant això, aquest objectiu no s'aconseguiria sense cap perjudici, i l'IPCC no els ha analitzat en concret. De fet, alguns d'aquests danys laterals serien gegants i hauríem de repensar les intencions d'utilitzar tècniques CDR per a eliminar el diòxid de carboni. Així ho diu el recentment publicat Sustainability limits needed for CO2 removal en la revista Science.
Preu de captura de tots els vessaments
Els autors d'aquest treball afirmen que en els possibles itineraris climàtics analitzats per l'IPCC, els projectes BECCS i A/R tindrien implicacions significatives en activitats humanes i seguretat alimentària. No obstant això, l'IPCC no ha estudiat en profunditat aquests itineraris des del punt de vista dels impactes ambientals, sinó únicament des del punt de vista tècnic i econòmic.
Així, fins ara no es considerava obstacle l'ús de 29 milions de quilòmetres quadrats de terra d'una altra manera, com el cultiu de plantes per a la bioenergia o el recobriment amb plantacions arbòries. Aquesta superfície és gairebé la setena de la superfície de la Unió Europea, la qual cosa podria comprometre la seguretat alimentària de 300 milions de persones. Els problemes de sostenibilitat, que poden donar lloc a un nou ús de les zones rurals o a pèrdues de biodiversitat, serien evidents si els sistemes BECCS i A/R aconseguissin capturar 1,3 i 3,8 Gt anuals respectivament, és a dir, amb molt menys del que suposaria un impacte significatiu en l'efecte d'hivernacle, ja produiria danys.
Per a les grans empreses és fàcil arribar a quantitats que compensen l'ús de combustibles fòssils a través de plantacions, que després s'utilitzen per a fer publicitat
Segons el document de premsa publicat amb l'estudi, aquest nivell de CDR, que l'IPCC considera factible a un preu acceptable, genera riscos per als cultius, les activitats humanes i la biodiversitat, ja que en el nostre planeta no existeixen terres suficients per a capturar el CO₂ en aquesta mesura. Els autors creuen que els criteris per a establir límits als projectes CDR haurien de ser la biodiversitat, l'ús d'aigua dolça i la seguretat alimentària.
Abordar seriosament el problema, posposar
Fins al moment, en les estratègies climàtiques de diferents estats s'han destacat les tècniques CDR i, sobretot, els projectes de plantació d'arbres, pel seu baix cost i rapidesa de desenvolupament. Kate Dooley, de la Universitat de Melbourne, coautora de l'article de Science, afirma que les grans empreses prediuen especialment aquestes plantacions a gran escala, ja que amb elles és fàcil arribar a quantitats que compensen l'ús de combustibles fòssils i després l'utilitzen per a fer publicitat.
Però utilitzar el CDR per a compensar l'ús de combustibles fòssils constants, segons Dooley, no pot ser legítim. Així, les estratègies climàtiques dels governs haurien d'estar ben distribuïdes i clarament exposades en dos àmbits: d'una banda, els objectius de reducció d'emissions i per un altre, els de captura de CO₂. A més, aquest últim hauria de ser el menys sostingut possible, mentre que el principal objectiu hauria de ser protegir i reconstruir els ecosistemes naturals.
Alexandra Depreze, una de les principals autores de l'article, de l'Institut de Desenvolupament Sostenible IDDRI de París, ha subratllat que molts governs i indústries impulsen grans projectes CDR amb l'excusa de posposar esforços per a reduir ràpidament les emissions. Però això pot articular-nos sense reculada en un escalfament global per sobre del límit de 1,5 graus, al mateix temps que augmentaria la pèrdua de biodiversitat, posant en dubte els objectius dels cims de Kunming-Mont-real, sense els quals ens allunyem del compliment dels objectius.
Els autors han donat tres consells per a evitar aquesta situació. Un, establir alts estàndards de “honestedat” en el mercat CDR perquè només s'utilitzin per a abocaments residuals no evitables. Dos, obligar als Estats al fet que no sols diferenciïn els objectius de reducció d'emissions i de CDRs, sinó que maximitzin la reducció d'emissions, minimitzin l'ús de CDR, expliquin què s'utilitzen per a compensar aquestes tècniques i pensin que els projectes CDR causin el menor mal possible a les zones rurals. I tres, fer compatibles les governança del clima i la biodiversitat, finançar la protecció de les selves i prioritzar la regeneració de les selves enfront de les plantacions. Per a aconseguir tot això, consideren que els projectes CDR requeririen indicadors per a mesurar els seus impactes socials i ambientals.
Fins ara no es va considerar com a obstacle el transvasament de 29 milions de km² per a la cria de plantes per a la bioenergia o per al cobriment amb plantacions arbòries
Quant a les compensacions, l'oceanògraf de la Universitat de Hawaii, David Ho, resumeix el problema que no necessitarem més CDR si no deixem d'utilitzar combustibles fòssils de forma relativament ràpida, el que passa és que si no deixem d'utilitzar combustibles fòssils de forma relativament ràpida, acabem amb la civilització. CDR és banal si no reduïm dràsticament la dependència de combustibles fòssils. Les tècniques CDR han d'utilitzar-se per a compensar únicament els abocaments residuals, no els abocaments de luxe.
Si no s'aborda el problema amb temps i serietat, quants trilions de diners caldrà gastar al mig segle per a intentar reconstruir el clima i la solidesa dels ecosistemes que gaudíem gratuïtament en el segle XX?
El desastre provocat per la gota freda a València ens ha deixat imatges dramàtiques, tant per les conseqüències immediates que ha tingut, com perquè ens ha avançat el futur que ens espera: que aquest tipus de fenòmens climàtics extrems seran cada vegada més nombrosos i... [+]
L'actualització del Pla Energètic de Navarra passa desapercebuda. El Govern de Navarra el va fer públic i, finalitzat el termini de presentació d'al·legacions, cap responsable del Govern ens ha explicat en què consisteixen les seves propostes a la ciutadania.
En la lectura... [+]
En les últimes setmanes no ha estat possible per als quals treballem en arquitectura que el fenomen climàtic de València no s'hagi traduït en el nostre discurs de treball. Perquè hem de pensar i dissenyar el recorregut de l'aigua en cobertes, clavegueres, places i parcs... [+]
192 milioi sagar 2024. urtean. Segundoero sei sagarretik gora saltzen du Britainia Handiko Tesco supermerkatu kate han ezagunak; ia 27.000 tona. Zenbaki ikusgarriak dira baina are harrigarrigoak dira bertokoak, Ingalaterrako sagarrak direla jakinda.