Amb motiu del 8 de març he llegit diferents notícies i opinions. La nostra societat està treballant molt en el camí cap a la igualtat, i encara que és una lluita acceptada públicament pel feminisme en el camí cap a la igualtat, en descendir als microcosmos socials, encara hi ha qui no entén la necessitat del feminisme per a aconseguir la igualtat.
Des del feminisme tenim moltes formes d'expressió per a transformar el nostre món, com són les concepcions mundials que tenim en aquesta societat. Dins d'aquesta diversitat, hi ha persones que entenen la igualtat només vinculada a la igualtat d'oportunitats en el món productiu: la mateixa opció laboral, el mateix salari, el mateix poder de decisió en el món productiu. En aquest camí m'agrada molt una frase de Mary Beard: “És molt difícil que les dones entrin en una estructura codificada per als homes, cal canviar l'estructura”. Per això, moltes dones i homes feministes estan treballant perquè més dones puguin caminar en ciència i tecnologia o crear fons d'inversió per a dones emprenedores.
Però la divisió sexual del treball que realitzem en la industrialització, el treball productiu i reproductiu, no es pot resoldre integrant exclusivament a les dones en el treball productiu. Cal donar una bona resposta a la cura. Hem de treballar la idea de la igualtat en la cura. En aquesta elaboració, alguns veuen com a solució convertir la vigilància en un negoci. I en aquesta evolució, amb l'objectiu d'augmentar la rendibilitat del negoci de la vigilància, pretenen automatitzar la vigilància a través de les diferents tecnologies.
L'existència d'uns certs serveis de cura té molts beneficis, però l'allunyament total de les persones de la cura produeix danys socials. Perquè la cura no és només treball, la cura és una relació, i les relacions basades en la cooperació ens han convertit en una relació (Protpotkin). Per això soc desconfiat de les tecnologies relacionades amb la cura. Abans que la vigilància es converteixi en un circuit tancat, els homes i les dones encara tenim l'oportunitat d'hackear el mateix.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Enpresa batek Irimo mendian zentral eolikoa eraikitzeko asmoa zuela iragarri zigun aspaldi batean haize kolpe batek. Gehienek ezin zuten sinistu, inondik ere. Are gutxiago Irimo mendiaren orografia eta izaera harritsua ezagutzen dituztenek. "Baina ba al dakizu ze nolako... [+]
Mundu mailako ekonomiak gorakada nabarmena izan zuen COVID-19aren ostean. Orain, baina, gorakada hori agortze-fase batera heldu den zantzuak agerikoak dira, krisi klimatikoak nabarmen baldintzatuta: munduko potentzia nagusien ekonomiaren hazkunde-tasa murrizten ari da,... [+]
Nire lehendabiziko poema liburua argitaratu nuenean errezitaldi bat ematea eskaini zidaten unibertsitate batean. Musikariak dirutan kobratu zuen eta niri Jorge Oteizari buruzko liburu bat eman zidaten, hartu ez nuena, baneukalako etxean. Horixe izan zen onartu ditudan eskaera... [+]
Ekainean jarri du martxan Bilboko Udalak Emisio Gutxiko Eremua, irailera arte isunak jartzen hasiko ez bada ere. Neurri horrek auto zaharren sarrera mugatuko du Bilboko zabalgune burgesera astelehenetik ostiralera. Hasiera batean 2000. urtea baino lehen matrikulaturiko... [+]
Badirudi hamasei urteko semea buruhauste handirik gabe ari zaigula batxilergoaren ondotik jarraituko duen bideari buruzko gogoetak egiten. Batean, batxilergoko gai berezien hautaketari buruz hitz egiten digu, bestean, egin beharko dituen pausu administratiboei buruz, galderarik... [+]
Kapitalismoan lana salgai bat da, beraz, ohiko ekonomialarien pentsamoldea jarraituz, eskaintza eta eskariaren arteko orekak bai prezioa, bai kantitatea erregulatu beharko lituzke. Agerikoa denez, hori ez da errealitatean betetzen. Emango balitz, lan harremanak leherraraziko... [+]
Zutabe hau idazteari uko egin behar nioke, baina berandu da. Hauteskundeak izan dira Frantzian. Non dago Frantzia? Bai, hemen goian, iparraldean; baina, munduan, ez dakit oraintxe non dagoen Frantzia, noren zer den. Eta ez dakit noiztik begiratzen diodan ia soilik... [+]
Badator uda, eta horrekin batera, herri, auzo eta hirietako jai herrikoiak. Jaiak beti izan dira aldarrikapen sozial eta politikoen, auzokideen arteko harremanen eta euforia herrikoiaren aterpe. Gure kaleak hartzen dituzte, eta egun batzuez autogestioaren, desberdinen arteko... [+]