Acumulació renovable per expropiació
A què ve aquesta urgència d'omplir el nostre país de centrals eòliques i plaques solars? Evidentment, la raó més evident és la necessitat de respondre al canvi climàtic, de substituir els combustibles fòssils per fonts renovables. Efectivament, aquest és l'objectiu tant dels fons europeus com dels altres fons públics que estan sent canalitzats des dels Estats i Comunitats Autònomes. No obstant això, aquests fons acabaran en el mateix sac de sempre, és a dir, en mans dels pocs que formen el dream team de les empreses Acciona, Iberdrola, Siemens Gamesa i energia. Sense massa sorpreses, l'impuls públic sempre ha estat una condició indispensable per al desenvolupament de les renovables, per la qual cosa darrere d'aquesta inversió pública no trobarem un despertar espontani de la consciència ecologista dels governs, ni una fi de democratitzar i descentralitzar el mercat energètic. Aquest impuls no canviarà el mercat energètic, sinó que només augmentarà la llista de privatització de beneficis.
Ser els productors d'energia de sempre és l'opció més lògica, la més realista davant la urgència, per a guiar la producció de renovables. Però darrere s'amaga una veritat incòmoda: que la forma són combustibles fòssils, però que els beneficis privats són l'essència. Prova d'això és que en els llocs on més s'han desenvolupat les renovables, el consum de combustibles fòssils no ha disminuït, mentre que el consum energètic ha augmentat.
Darrere de la inversió pública no trobarem un despertar brusc de la consciència ecologista dels governs, ni una fi de democratitzar i descentralitzar el mercat energètic
El tancament de les empreses més contaminants del País Basc i la proliferació de fonts renovables, sense desenvolupar cadenes productives bàsiques per a satisfer les necessitats de la població, pot servir per a decorar els nombres d'emissions, però la nostra autèntica petjada ecològica anirà creixent de la mateixa manera. Perquè la sang vinguda del capitalisme contemporani és de petroli, la qual cosa permet la distribució de la producció mundial, el nostre consum i el comerç internacional, en definitiva, la globalització. Així, tampoc és novetat el tancament de les indústries més contaminants, són deslocalitzacions motivades per costos ambientals i laborals més baixos.
Aquí la pregunta fonamental: què volem, parar el canvi climàtic o adaptar-se al canvi climàtic? Renunciar a construir un consens per a l'expropiació de les indústries de l'energia, l'alimentació i el transport, i no treballar per una planificació integral que és imprescindible per a una transició ecològica, és renunciar a detenir el canvi climàtic. Es tracta d'obrir portes a nous processos d'acumulació per expropiació, noves deslocalitzacions i noves emissions. Necessitem solucions, i a més com més aviat millor, i encara que continuar fent això de sempre sembla l'opció més pragmàtica, mai serà una solució.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
No vull que la meva filla es disfressi de gitana en els calderers. No vull que els nens gitanos de l'escola de la meva filla gaudeixin de gitanos en els calderers. Perquè ser gitano no és una disfressa. Perquè ser gitano no és una festa que se celebra una vegada a l'any,... [+]
Bidea pausoka egiten da, eta hasiak egina dirudiela ikasi nuen aspaldi xamar. Baina jendeak esaldi hori edukiz betetzen ere ikasi nahi du. Bakarrik ezer gutxi lor genezake, hasi orduko etsi, akaso. Sekulako jendetza biltzeak ere antolaketa zaildu eta ikusi beharrekoa gandutu... [+]
No va actuar correctament, calia prendre mesures, si no, no aprenem. Pel que sembla, no s'adonava de l'impacte del que havia fet, continuava normal, a vegades amb un aspecte més feliç que els que li envoltaven. A més, parla massa alt, això no li agrada a ningú. Com les... [+]
El Departament d'Educació no entén per què els treballadors del públic hem anat a la vaga. Pregunta al sindicat LAB. Aquest sindicat va signar un acord amb el Departament a l'abril de 2023. Dos anys més tard han anomenat a la vaga perquè, al contrari que en anteriors... [+]
Professor d'Història en homenatge a un ex company que acaba de jubilar-se. Bravo i més brau!
Les lleis educatives subratllen la importància de fomentar el pensament crític en l'alumnat. Però el claustre de professors, en un temps un espai de debat d'idees i contrast de... [+]
Mendebaldeko herrialdeetako demokrazia liberalak demokrazia minimalista baten itxura gero eta handiagoa du. Definizioaren muina litzateke hauteskunde bidezko gobernu aldaketak errespetatzen direla. Horren aldaera autoritarioari Levitsky eta Way politologoek autoritarismo... [+]
Mentre escrivia aquesta columna, he hagut de canviar el tema, perquè la meva atenció s'ha vist afectada pels aranzels de Trump. Necessitareu poques explicacions, és nou en tots els llocs, ha imposat als productes xinesos un 10% i als productes canadencs i mexicans un 25%. El... [+]
Euskadi irratian baineraren ordez dutxa jartzeko iragarkiak etxeko komunean obrak ya hastera animatzen duen kuña hori. Obra erraza, inbestitze txikia eta aldaketa handia iragartzen da. Komunetako sanitarioen joerak aldatu dira eta ahoz aho zabaldu da zeinen eroso eta... [+]
Greba ataritan jaso nuen zuen e-maila, posta pertsonalean. Hasieran, beste askok bezala, grebaren aurrean ze aukera ditugun jakinarazteko zela pentsatu nuen. Baina ez, grebaren aurkako mugimendu politiko eta komunikatiboa zen jasotako e-maila.
Aitortuko dizuet ahozabalik utzi... [+]
Aquest cap de setmana he estat pensant en la paraula 'estètica' i en una frase que deia un amic: “Aquest treball és estètic”. He estudiat l'etimologia de la paraula estètica, que sembla que el seu significat era percebre a través dels sentits en l'origen, i més tard es va... [+]
Aurreko egunean, Bilbon, lagun batekin elkartu nintzen Bira tabernan. Tar-tarrean ari ginen oso gustura eta esan nion: “Noski, Giputxia zarenez, kar-kar-kar”. Eta berak nabarmendu zuen ez zela gipuzkoarra. Nik ongi ulertu gabe, jarraitu nuen esaten, “A! ez?... [+]
He tingut molts dubtes, independentment que obrís o no el meló. M'atreviré, maleïda sigui! Vull posar sobre la taula una reflexió que tinc al cap fa temps: no és just que la dona que ha donat a llum tingui la mateixa durada que l'altre progenitor. Més ben dit, el mateix... [+]