A què ve aquesta urgència d'omplir el nostre país de centrals eòliques i plaques solars? Evidentment, la raó més evident és la necessitat de respondre al canvi climàtic, de substituir els combustibles fòssils per fonts renovables. Efectivament, aquest és l'objectiu tant dels fons europeus com dels altres fons públics que estan sent canalitzats des dels Estats i Comunitats Autònomes. No obstant això, aquests fons acabaran en el mateix sac de sempre, és a dir, en mans dels pocs que formen el dream team de les empreses Acciona, Iberdrola, Siemens Gamesa i energia. Sense massa sorpreses, l'impuls públic sempre ha estat una condició indispensable per al desenvolupament de les renovables, per la qual cosa darrere d'aquesta inversió pública no trobarem un despertar espontani de la consciència ecologista dels governs, ni una fi de democratitzar i descentralitzar el mercat energètic. Aquest impuls no canviarà el mercat energètic, sinó que només augmentarà la llista de privatització de beneficis.
Ser els productors d'energia de sempre és l'opció més lògica, la més realista davant la urgència, per a guiar la producció de renovables. Però darrere s'amaga una veritat incòmoda: que la forma són combustibles fòssils, però que els beneficis privats són l'essència. Prova d'això és que en els llocs on més s'han desenvolupat les renovables, el consum de combustibles fòssils no ha disminuït, mentre que el consum energètic ha augmentat.
Darrere de la inversió pública no trobarem un despertar brusc de la consciència ecologista dels governs, ni una fi de democratitzar i descentralitzar el mercat energètic
El tancament de les empreses més contaminants del País Basc i la proliferació de fonts renovables, sense desenvolupar cadenes productives bàsiques per a satisfer les necessitats de la població, pot servir per a decorar els nombres d'emissions, però la nostra autèntica petjada ecològica anirà creixent de la mateixa manera. Perquè la sang vinguda del capitalisme contemporani és de petroli, la qual cosa permet la distribució de la producció mundial, el nostre consum i el comerç internacional, en definitiva, la globalització. Així, tampoc és novetat el tancament de les indústries més contaminants, són deslocalitzacions motivades per costos ambientals i laborals més baixos.
Aquí la pregunta fonamental: què volem, parar el canvi climàtic o adaptar-se al canvi climàtic? Renunciar a construir un consens per a l'expropiació de les indústries de l'energia, l'alimentació i el transport, i no treballar per una planificació integral que és imprescindible per a una transició ecològica, és renunciar a detenir el canvi climàtic. Es tracta d'obrir portes a nous processos d'acumulació per expropiació, noves deslocalitzacions i noves emissions. Necessitem solucions, i a més com més aviat millor, i encara que continuar fent això de sempre sembla l'opció més pragmàtica, mai serà una solució.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Enpresa batek Irimo mendian zentral eolikoa eraikitzeko asmoa zuela iragarri zigun aspaldi batean haize kolpe batek. Gehienek ezin zuten sinistu, inondik ere. Are gutxiago Irimo mendiaren orografia eta izaera harritsua ezagutzen dituztenek. "Baina ba al dakizu ze nolako... [+]
Mundu mailako ekonomiak gorakada nabarmena izan zuen COVID-19aren ostean. Orain, baina, gorakada hori agortze-fase batera heldu den zantzuak agerikoak dira, krisi klimatikoak nabarmen baldintzatuta: munduko potentzia nagusien ekonomiaren hazkunde-tasa murrizten ari da,... [+]
Nire lehendabiziko poema liburua argitaratu nuenean errezitaldi bat ematea eskaini zidaten unibertsitate batean. Musikariak dirutan kobratu zuen eta niri Jorge Oteizari buruzko liburu bat eman zidaten, hartu ez nuena, baneukalako etxean. Horixe izan zen onartu ditudan eskaera... [+]
Ekainean jarri du martxan Bilboko Udalak Emisio Gutxiko Eremua, irailera arte isunak jartzen hasiko ez bada ere. Neurri horrek auto zaharren sarrera mugatuko du Bilboko zabalgune burgesera astelehenetik ostiralera. Hasiera batean 2000. urtea baino lehen matrikulaturiko... [+]
Badirudi hamasei urteko semea buruhauste handirik gabe ari zaigula batxilergoaren ondotik jarraituko duen bideari buruzko gogoetak egiten. Batean, batxilergoko gai berezien hautaketari buruz hitz egiten digu, bestean, egin beharko dituen pausu administratiboei buruz, galderarik... [+]
Kapitalismoan lana salgai bat da, beraz, ohiko ekonomialarien pentsamoldea jarraituz, eskaintza eta eskariaren arteko orekak bai prezioa, bai kantitatea erregulatu beharko lituzke. Agerikoa denez, hori ez da errealitatean betetzen. Emango balitz, lan harremanak leherraraziko... [+]
Zutabe hau idazteari uko egin behar nioke, baina berandu da. Hauteskundeak izan dira Frantzian. Non dago Frantzia? Bai, hemen goian, iparraldean; baina, munduan, ez dakit oraintxe non dagoen Frantzia, noren zer den. Eta ez dakit noiztik begiratzen diodan ia soilik... [+]
Badator uda, eta horrekin batera, herri, auzo eta hirietako jai herrikoiak. Jaiak beti izan dira aldarrikapen sozial eta politikoen, auzokideen arteko harremanen eta euforia herrikoiaren aterpe. Gure kaleak hartzen dituzte, eta egun batzuez autogestioaren, desberdinen arteko... [+]