Catalunya està seca. En la mesura en què fa temps que no s'ha vist. Està molt orientat al cel, però la sequera no és totalment natural o sense raons històriques. En gran manera, com tots els moviments a favor de la terra subratllen, és conseqüència del model econòmic. Un model que impulsa sectors que, a més de sobreescalfar l'atmosfera, necessiten més aigua de la que pot aportar el territori, símbol turístic i agroramader intensiu. El mantra boig del creixement continu del capitalisme no fa sinó augmentar el consum d'aquest recurs limitat. Catalunya sobreexplota la seva aigua dolça en un 31% i és, a més, un dels llocs del món que més ha privatitzat la gestió d'aquest dret humà: el 78% de la població és proveïda per empreses privades. Des del cel no arribarà la solució, ni tan sols passejant un ninot de fusta. El problema és molt terrenal. Té nom i cognoms.
Foto: Pagesos de Tarragona demanant al déu dels catòlics que plogui. Anadolu
Text: Axier Lopez
EHGAMek Axel hotelaren irregulartasunei jarritako helegitearen inguruko isiltasun administratiboaren ondoren, hotelaren itxiera eskatzen du eta hainbat eragileekin batera prentsaurrekoa eman dute.