Retorn de l'austeritat
El 17 de gener el Parlament Europeu va aprovar la reforma del Pacte d'Estabilitat. Les normes renovades reforcen el rigor pressupostari i obren de nou les portes al model d'austeritat que vam conèixer en la dècada passada. El nou Concert no equival al dur ajust de 2010, però suposa el retorn de l'ortodòxia de la Unió Econòmica i Monetària. És sabut que aquest Tractat de Maastricht estableix els sostres de dèficit públic i deute públic en un 3% i un 60% del Producte Interior Brut, respectivament. En particular, s'exigirà als Estats membres el compliment ferm de l'ordre de compliment del límit del dèficit.
Donada la gran dimensió del deute públic de molts Estats, no és possible descendir al límit del 60%, fins i tot a mitjà termini. Per a sis estats el deute públic se situa per sobre del 100% del PIB i altres tres superen el 70%. El fort ajust de la dècada anterior ha provocat que el deute hagi estat engreixada sobretot pels estats del sud d'Europa (Grècia, Itàlia, Estat francès, Portugal i Estat espanyol). D'altra banda, en l'actualitat, són onze els països que superen el límit del dèficit. Aquesta nova ordre d'ajust de comptes públics pot suposar una reducció pressupostària de 100 mil milions d'euros entre els Estats membres de la Unió Europea, segons la Federació Europea de Sindicats. L'austeritat reformada del pressupost públic portarà amb si una reculada en les condicions de vida de la majoria i en la cohesió social a curt termini.
El retorn de l'austeritat després de l'excepció de la pandèmia recol·loca a la Unió Europea en els eixos del model neoliberal tradicional
El retorn de l'austeritat després de l'excepció de la pandèmia recol·loca a la Unió Europea en els eixos del model neoliberal tradicional. Amb el pretext de la lluita contra la inflació, el Banc Central Europeu ha adoptat en els dos últims anys augments immoderats del tipus d'interès. El resultat d'aquest augment no ha estat una humiliació de la inflació, sinó una multiplicació dels beneficis bancaris. Doncs bé, aquest comportament ha estat el primer pas cap a una política econòmica rigorosa. Una vegada i una altra, Alemanya, atrapada en la cultura de l'austeritat i en la desconfiança cap als seus socis del sud, ha estat el principal agent de retorn a la vella estratègia. És evident que l'experiència traumàtica de la gran recessió de la dècada passada i els mecanismes de flexibilitat que recull el nou pacte suposaran una certa respiració.
No obstant això, després de l'impuls dels fons Next Generation, es va detectar una certa dinàmica de cooperació entre els Estats membres que no sembla que tingui continuïtat. Una vegada i una altra és la competència entre Estats la que està dominant. Si a aquesta competència se li suma el retorn de l'ortodòxia neoliberal, les desestabilidades i desigualtats territorials i socials habituals a la Unió Europea no es faran més que augmentar. El camí cap a la transició ecològica tampoc serà fàcil si les prioritats s'inclinen cap a l'àmbit fiscal. A més dels problemes de construcció institucional, si tenim en compte la poderosa capacitat de pressió de les grans empreses i lobbies sobre les institucions europees, com la prolongació de l'ús del glifosato i altres plaguicides, és evident que continuarem encadenant un espai econòmic obsolet i injust. Una reforma profunda i justa del sistema tributari a curt i mitjà termini és imprescindible per a evitar reculades en la protecció social, la redistribució de la renda i la transició ecològica.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
No vaig poder tancar el calaix després de l'últim parell de mitjanes que em quedaven, les quals es devoraven mútuament. Així estava, mal tancat, ja durant dues setmanes, el pijama (en la tirada dels pijames, excepte tres regalades, no hi ha pijama; la samarreta “per a... [+]
Un prestigiós arquitecte arriba des de Londres a un petit poble gallec. Es tracta de David Chipperfield, un edifici amb oficines a Berlín, Milà i Xangai, i que compta amb un ampli equip d'edificis. Una arquitectura elegant, refinada, feta per un Sir. La història comença en... [+]
Estàs en el bar, en la barra, demanant. En el taulell altres persones també. En breu et tocarà el torn, però el criat no t'ha preguntat què és el que vols, t'ha saltat i ha atès l'home que ha vingut darrere de tu. Se t'ha quedat la cara estúpida i vols atreure l'atenció del... [+]
M'agradaria escriure a aquesta cosa que porto dins. Es compleixen gairebé cinc anys de la pandèmia, i els que érem joves en aquella època, encara que continuem sent joves, hem començat a orbitar en altres espais. L'habitatge, el projecte de vida, la maternitat, el treball, la... [+]
Recorden? El 90% del Parlament va aprovar l'Acord Educatiu fa dos segles –perdona, dos anys–. La reacció dels congressistes de l'esquerra es va moure entre eufòria i satisfacció moderada. Segons el document aprovat, els centres privats continuarien rebent diners públics,... [+]
Estar és fer. Així ho diu enguany la Fira de Durango, i és cert, almenys en el cas de la pròpia fira i tenint en compte a Euskal Herria. La present edició és ja la 59 edició de l'Azoka, i el fet que cada any se celebri el demostra que la Fira de Durango és una manera de... [+]
A Bilbao vaig treballar durant cinc anys amb col·lectius en risc d'exclusió, entorn de la bretxa digital, sobretot amb les dones. En el camí, em vaig trobar amb violències masclistes i molts altres problemes. De forma molt orgànica, vaig començar a relacionar-me i a... [+]
El Consell d'Euskalgintza està alertant de l'emergència lingüística que estem vivint en les últimes setmanes. Han passat bastants anys des que es va començar a descriure la situació del procés de revitalització del basc en l'encreuament, en la rotonda, en l'inpasse i amb... [+]
L'evolució que ha pres Internet en els últims 15 anys, unit al seu model tecnològic i de negoci, ens fa pensar que és una eina per a incrementar els pitjors aspectes de la humanitat. A tot el món s'han creat agents que no estan satisfets amb aquesta idea. Treballen... [+]
Els últims anys surto poc. Ho he dit moltes vegades, ho sé, però per si de cas. Avui he assistit a una sessió de bertsos. “Li desitjo molt”. Sí, per això he avisat que surto poc, suposo que vostès assisteixen a molts actes culturals, i que tenen més a comparar. Però... [+]
En 2006, Baltasar Garzón, llavors jutge estrella, va sofrir una espècie de revelació i va redactar una pràctica que garantia els drets dels detinguts per terrorisme. El mateix jutge va veure passar per la seva sala a centenars de detinguts incomunicats, molts d'ells amb... [+]
Són un dels més bonics records que tinc en el cor. En aquella època estava fent Filologia Basca i vam anar a una societat d'Arbizu a un concert de Ruper Ordorika. Allí estaven Rikardo Arregi Diaz d'Heredia i Juanjo Olasagarre. No em vaig atrevir a dir-li a Arregi que tenia en... [+]
Recentment, davant la pregunta sobre en què consistia l'emergència climàtica, un científic va donar l'excel·lent resposta: “Miri, l'emergència climàtica és aquesta, cada vegada veus en el teu mòbil més vídeos relacionats amb fenòmens meteorològics extrems, i quan... [+]
Es diu que Simone de Beauvoir va escriure que l'opressor no seria tan fort si no tingués còmplice en les línies de l'oprimit. A mi em sembla molt normal... Què voleu? Quan estàs trepitjat, també és comprensible que vulguis millorar la teva condició, i per a això és molt... [+]