Les protestes dels pagesos que es van estenent a nivell europeu en les últimes setmanes han posat de manifest la profunda crisi del sector primari. Si no es pot treure una lectura conjunta de les reivindicacions de l'un o l'altre sindicat o de les reivindicacions dels grups asindicales, podem endinsar-nos en una conclusió clara que serveixi per a tots: El model d'agricultura productivista, que va arrencar l'endemà de la Segona Guerra Mundial, s'ha emportat fins a l'extrem i té els seus límits paral·lels. Si bé aquesta constatació compta amb el vistiplau de totes les parts, sempre deixant a un costat les de mala fe, la qüestió es complica quan es parla de les causes de la crisi i de les solucions a donar.
En un moment en el qual els sindicats FNSEA i JA del País Basc Nord i de l'Estat francès han donat el mandat d'acabar amb els bloquejos i protesten als pagesos d'Hego Euskal Herria i de l'Estat espanyol, està quedant clar que la Política Agrícola Comuna (PAC) i el mercat que no garanteix una renda digna als pagesos estan en les causes de la crisi. A la vista de les respostes del Govern francès i de la Comissió Europea en general a la queixa, s'ha aclarit el que es posa en la taula de negociació: es tracta de tallar el camí a una transició ecològica incompatible amb l'agroindústria.
“Que tenim el Pacte Verd d'Europa en la base de la queixa dels pagesos de diferents pobles? És possible. El Pacte Verd Europeu és la causa de les dificultats dels agricultors? Això no”
Pierre-Marie Aubert
Els sindicats FNSEA i JA, impulsors de l'agroindústria, i amb el poder polític al seu favor, han sortit satisfets de les negociacions: Per a 2030 han aconseguit suspendre el Pla Ecophyto per a França, l'objectiu del qual era reduir l'ús de pesticides en un 50%. També han aconseguit que l'Agència Independent de la Biodiversitat, encarregada de vetllar pel respecte a les normes mediambientals, estigui en mans de l'Estat. De la mateixa manera, els lobbies agroindustrials se sotmeten a les reivindicacions dels grups asindiales de Whatsapp en l'Estat espanyol, l'eliminació de l'Agenda 2030 pel desenvolupament sostenible, la mitigació de les condicions de la PAC a favor del medi ambient, inclosa l'obligació d'abandonar el 4% de la superfície.
País Basc, Grècia, Holanda, Alemanya, Estat espanyol i francès, Itàlia... El moviment és europeu i des d'Europa hi ha respostes en la mateixa adreça: el 6 de febrer el president de la Comissió Europea Ursula von der Leyen ha suspès la mesura de reduir l'ús de pesticides en un 50% per a 2030 i l'obligació d'abandonar el 4% del terreny en guaret és esmentada ràpidament a Brussel·les.
France Culture en France, Allemagne, Pays -Bas: haro sud le Pacti Vert Européen (França, Alemanya, Holanda: Pierre-Marie Aubert, investigador de l'Institut de Relacions Internacionals i Desenvolupament Sostenible (IDDRI), afirma en el seu programa de ràdio: "Tenim el Green Deal (Pacte Verd) com a denominador comú de l'empipament [dels pagesos de diferents pobles]? És possible. El Green Deal és la causa de les dificultats dels pagesos? Això no". Maleruski, així ens ha presentat la crisi i estan rebent respostes concordes. En el fons, no tenim més que fer lobbies a favor de l'agroindústria. I no és nou. Després de la decisió europea d'autoritzar el glifosato hi ha una producció tòxica de Lobby el 10 de desembre de l'any passat, en el reportatge ens referíem al mateix tema i llavors no hi havia tall de carretera de tractors.
No obstant això, en aquest període, els grups de pressió han absorbit el malestar i la desesperació dels pagesos, i en això consisteix el joc brut dels poderosos que els mitjans de comunicació ens mantenen amagats. Amb la finalitat de no ser excessivament obvi, s'estan aconseguint una sèrie de mesures per a millorar la situació econòmica de les granges, entre les quals es troben el llast de la concessió de subvencions PAC i la garantia d'ajudes econòmiques extraordinàries immediates.
Conscients d'aquesta deambulació, aviat es van vincular al moviment pagès uns 50 grups ecologistes de l'Estat francès: "Perquè refutem el que diuen els discursos autoritaris que pretenen enriquir encara més, estimulant la propaganda del Govern i la covardia entre nosaltres: continuarem sent els seus aliats, perquè és un assumpte vital". En el mateix to, també lluiten Confederation Paysanne, ELB i EHNE Bizkaia, posant a l'agroindústria millor i obrint la porta de l'agroecologia.
Aigües i terres contaminades per pesticides; terres empobrides per la monocultura; preus injustos de fixació financera; pèrdua de la sobirania dels pagesos; afebliment de la biodiversitat; desaparició de les típiques granges (cinc milions de granges europees han desaparegut en els últims vint anys i altres sis milions per a 2040); situació precària de múltiples agricultors; incontrolada mercaderia mundial de plaguicides. Aquestes són les principals limitacions del sistema agroindustrial. Tot això, a més, en un context de crisi climàtica: el 23% de les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle del món procedeixen del cultiu industrial i, al mateix temps, els agricultors són les primeres víctimes de fenòmens meteorològics extrems. En això estem.
Investigant les
dues direccions del cultiu, l'statu
quo i la
transició ecològica, l'informe
del FSEC té una
clara conclusió:Guanyaríem entre
5 i 10 bilions de dòlars amb la transició sistèmica.
En l'article publicat en la web AOC Crise agricole: la politique de la rustine en punt mort (Crisi de cultiu: la política del petachuelo en el port maligne), l'investigador Alexis Gonin ens explica amb detall que estem en una cruïlla, o seguim amb aquesta tendència productivista, portant-la fins a l'extrem, o dirigim un canvi sistemàtic radical, amb una revisió completa dels sistemes de cultiu i alimentació. D'acord amb el que diu, la PAC ha sabut situar-se sempre en funció dels reptes marcats pel context (la sobirania alimentària d'Europa, primer, situant a Europa en el mercat mundial) i ha de reubicar-se en l'actualitat: "Fent realitat l'ecologia extrema del cultiu, la nova PAC hauria de posar en el centre la salut dels consumidors, dels treballadors i del medi ambient".
En Bizkitarte, la "modernització ecològica del cultiu" desenvolupada en els últims anys no respon als reptes actuals. "Oximorona inmaterializable és el del productivisme verd com a capitalisme verd", afirma Gonin. A més, augmenta la inquietud dels agricultors: "Podem destacar el rebuig de les normes en la queixa dels agricultors. Aquestes normes són prototips de la política de modernització del cultiu. Ens posen de manifest la contradicció del model: es vol seguir amb el productivisme, però corregits els albokaltes més perjudicials, sobretot els ecològics. Han estat escrits per buròcrates de Brussel·les o París per a respondre a les necessitats ecologistes urgents. En aquesta complexa cadena administrativa estan els pagesos i han de complir cada vegada més normes cada vegada més precises i tècniques".
Els potolos sindicats es comporten com si fossin prioritaris per a mitigar la inestabilitat de l'acumulació de normes, però en la negociació estan orientats a interessos propis: l'eliminació de normes ecològiques.
Durant quatre anys, l'organització Food System Economics Commission (Comitè Econòmic del Sistema Alimentari) ha publicat un informe científic elaborat per milers d'agricultors. Aquest informe, redactat per prop de 60 investigadors independents a nivell mundial, parla amb claredat: el model actual de cultiu dedueix anualment uns costos ambientals de 3 bilions de dòlars i altres 11 bilions de dòlars en salut. Investigant totes dues direccions, statu quo o transició ecològica, tenen una clara conclusió: Guanyaríem entre 5 i 10 bilions de dòlars amb la transició sistèmica. El canvi global vol dir que ho fem a nivell local i mundial: canviem els hàbits de cuinar –més carn, consum de testimoni i més beneficis ecològics– i s'articulen polítiques alimentàries i culturals decidides per a promoure l'agricultura sostenible –la imposició de grans usuaris de pesticides i la reorientació d'aquests diners cap a les finques típiques i els consumidors més precaris i la clara promoció de l'agroecologia–.
"El cost d'aquesta transformació, amb un rang anual del 0,2-0,4% del PIB mundial, és baix en comparació amb els bilions de dòlars que deduiria. Els sistemes alimentaris són instruments interessants per a fer front a les urgències climàtiques, naturals i sanitàries, millorant el nivell de vida de milions de persones", assegura l'investigador Herman Lotze Campin. Si es nega la voluntat de donar un remei permanent i honest als pagesos, en aquest informe els decisores tindrien pistes interessants. El problema és que, de moment, miren al benestar dels agroindustrials.
Gaur egun, Gazan su-etena dago, eta ez dakigu noiz arte iraungo duen; bitartean, sarraskiak, anexioek, kolonizazioak eta era guztietako giza eskubideen urraketek bere horretan diraute gainerako lurralde okupatuetan. Jarraian irakurriko dituzunak ez dira kasu isolatuak,... [+]
Datorren astean Departamenduko Laborantza Ganbarako hauteskundeak ospatuko dira Ipar Euskal Herrian. Frantzia mailako FDSEA eta CR sindikatuez gain, ELB Euskal Herriko Laborarien Batasuna aurkezten da, "euskal laborarien defentsa" bermatzeko.
Departamenduko Laborantza Ganbarako hauteskundeen kanpaina abiatu da. Urtarrilaren 14an bozetara aurkezten diren hiru sindikatuen ordezkariekin bi oreneko eztabaida sakona antolatu zuten Euskal Hedabideek, osoki euskaraz.