FITXA
Quina: Òpera Segrest de Serrallo (Die Entführung dem Serail) de Mozart organitzada per l'ABAO.
De: L'Orquestra Simfònica d'Euskadi i els Cors de l'Òpera de Bilbao.
On: Palacio Euskalduna de Bilbao.
Quan: 20 de gener.

------------------------------------------------------

L'emperador austríac Josep II va insistir en un projecte cultural anomenat Nationalsingspiel, i va crear una companyia per a interpretar obres en alemany, perquè en aquella època predominava l'òpera italiana.

El projecte no va tenir una trajectòria molt llarga, però va crear treballs magistrals com el que vam poder veure i escoltar en l'Euskalduna de la mà de l'ABAO.

El segrest de Serrallo és el primer Singspiel de Mozart. Aquest gènere consistia a alternar fragments cantats i fragments orals. En les representacions actuals, a vegades, molts textos orals s'esborren. No obstant això, en la proposta de l'ABAO vam poder gaudir de tota l'obra.

És una obra àgil i sovint còmica, que no té una exploració profunda del personatge o sentiments foscos oposats en les posteriors operacions de Mozart. Igual que altres obres contemporànies, aquesta òpera té el gust per l'exotisme de l'Imperi otomà, que va deixar de ser una amenaça militar per a l'imperi austro-hongarès.

Des d'un punt de vista purament musical, es tracta d'una obra plena d'entusiastes i vistoses àries.

En passar a analitzar el que vam veure i escoltem en l'Euskalduna, la representació no va complir les previsions. No va ser una funció rodona per diverses raons. L'escenografia va ser una mica escassa. Probablement era una bona idea, recrear un entorn naïf. No obstant això, la senzillesa i, tal vegada, la ineficàcia de la direcció escènica van fer que els espectacles en general no es convencin.

Quant a les veus, va ser una gran pena que el tenor Moises Marin tingués un greu problema de gola. Segurament no havia de participar en l'estrena, perquè va tenir grans dificultats per a afrontar un rol que no era fàcil. Precisament aquest cantant va ser substituït per un altre tenor en posteriors representacions.

Tothom esperava amb entusiasme l'actuació de Jessica Pratt, que sempre ha tingut unes actuacions memorables a Bilbao. La interpretació de Constanz va ser forta i timbrada, i va realitzar amb eficàcia coloracions i rapidesa. Però li van faltar altres vegades la màgia i la lluentor. La soprano Leonor Bonilla, en el rol de Blond, i Mikeldi Atxalandabaso, en el rol de Pedrillo, van demostrar una gran professionalitat, bones veus per als seus rols.