Vaig començar fa un parell d'anys la recerca personal sobre el tema de la solitud, quan, malgrat estar envoltat de gent, em va prendre les vísceres pels sentiments de solitud. La situació va ser difícil de manejar: emocions incòmodes com la por, el no sentir-se volgut o el dubte permanent. Només quan aquesta sensació es va reduir vaig poder iniciar una recerca sobre el tema. Des de llavors he continuat llegint materials que tracten la solitud com a tema, i els dos articles que vaig escriure en ARGIA sobre la solitud serien ara diferents.
Un dels llibres que ha canviat aquesta mirada és el següent: The empty room d'Emily Whit. A memoir (Habitació buida. Una memòria). Crec que és un llibre bàsic, un material que es troba entre l'autobiografia i l'assaig. L'autor que sent la solitud posa paraules i reflexions al que li ocorre, partint de la seva pròpia experiència i reunits amb les conclusions extretes de les lectures. Intercala el relat personal amb els testimoniatges d'altres persones i amb la lectura sociològica, alhora que trobem dades i teories sobre el tema, avanços de les recerques i conclusions. El llibre és el resultat d'aquest còctel.
De lege Hemel (Cel pur. Una filosofia de la solitud), el llibre de Marjan Bouwmeester és molt diferent, és compacte i utilitza un altre tipus de referència. No es llegeix d'una manera tan ràpida, però m'ha donat alguna pista per a curar aquesta recerca que vaig iniciar. Al començament del llibre fa una interessant anotació: al·ludeix a la distinció que fa l'anglès per a denominar solitud, solitude i loneliness. En la pàgina 20 diu: “En paraules del filòsof Paul Tillich expressa la glòria que només hi ha paraules solitude, mentre que loneliness expressa el dolor d'estar sol”.
Loria d'estar només
Fins ara hem parlat de loneliness en aquests articles. Però també parlarem de solitude i de la solitud triada. Avui començaré amb un personatge literari que serà fàcilment reconegut per tots. A veure qui és el que inventeu: és descarat, caòtic, imaginatiu i valent. Inconformista, rebel i amic dels seus amics. Té moltes monedes d'or i és econòmicament independent. La seva força és enorme i viu en la companyia de dos animals, la companyia del mico i el cavall, sense pares. Té una cara plena de pigues, és pèl-roja i usa vestits de colors. Per descomptat, em refereixo al famós Pipi Galtzaluze.
Encara que no és triat, i sobretot parla de melancolia sobre l'absència del seu pare, la solitud és per a ell una solitud: gloriosa, plena d'emoció i de possibilitats. Em diran que té amics i que els animals els fan una bona companyia. I sí, així és. Però Pipi és conscient de la seva solitud i la utilitza per a fer la seva vida. Per això és capaç de ser el que els altres no esperen, diferent i poderós.
A aquest fil venen els dos llibres següents: Antxine Mendizabal “Dona Despietada” i “Ulls en l'horitzó” de Miren Agur Meabe. Sobre el primer vaig escriure amb més detall en la crítica de llibres del número 2700 d'ARGIA, però el protagonista d'aquest llibre que barreja poesia i il·lustració se submergeix en un viatge interior. Viatja només per a connectar amb el seu interior i construir així la seva personalitat lluny de les imposicions socials. Per al protagonista la solitud és una elecció que li proporciona l'espai i el temps necessari per a sentir-se ple.
Sobre la segona, què dir. El llibre escrit per Miren Agur Meabe i il·lustrat per Ane Pikaza és un tresor. En aquest cas també es barreja poesia i imatge oferint una lectura sensorial completa. Coneixerem a l'únic personatge: el protagonista. El personatge parteix d'una situació coneguda a una realitat desconeguda i ha de fer bastants passos sense voler, a més només. Encara que els primers episodis són més foscos, és el relat d'un camí a la recerca de llum. Meabe fa un ús admirable del llenguatge, i amb jocs de paraules, tons de poemes o elecció de paraules ens mostra de manera intuïtiva el camí cap a l'horitzó. Les figures de la múrria també ofereixen un mapa interior amb colors i simbologia. La solitud és l'excusa perfecta per a buscar dins en aquest llibre.
En el llibre Journal of a
solitude (Diari d'una solitud) de May Sarton trobarem paraules d'algú que ha triat la Solitud per a reflexionar sobre diverses cites. El principi diu: “Començaré aquí. Plou. Des de la finestra veig auró, algunes de les fulles s'han groguenc, i sento parlar sol Punch, lloro. La pluja s'acumula suaument en la finestra. Fa temps, per primera vegada aquí estic sola per a començar la vida 'real'. Això és sorprenent: ni amics, ni amors ardents, són la meva vida real si no tinc temps per a explorar el que està passant o el que ha passat. La vida seria molt seca, sense aquestes pauses que ens alimenten i ens embogeixen, però només quan soc aquí sola soc capaç d'assaborir la vida en el seu conjunt, i la casa i jo iniciem les converses”.
Mostra clarament que la solitud constitueix la seva vida. L'aïllament li dona temps i espai per a donar sentit a la seva vida, l'oportunitat de mirar i reflexionar sobre els conflictes interns, d'estar amb si mateix.
Quan vaig pensar en una sèrie d'articles sobre la solitud vaig tenir clar que aquest seria l'últim. Primer vaig sentir la necessitat de mostrar els aspectes dolorosos de la solitud i individualisme, intentant allunyar-se de la naïf. I perquè per a mi tenia sentit seguir l'ordre en la meva experiència relacionada amb la solitud. Però volia donar cabuda a la solitud que hem anomenat solitud i a les solituds triades. Perquè, com hem vist, la literatura també recull aquesta experiència i perquè gaudir de la solitud pot ser bell pel que he après en aquest camí.
En el diari Berria del 4 de gener, Maixa Utrera Puelles va rebre l'opinió i la mirada de diversos experts. Els experts parlen dels perills d'idealitzar la solitud. Però també diuen que és necessària una pràctica per a conèixer-nos i fer canvis: “Aritzeta s'ha centrat en la introspecció i en la cerca del jo: ‘Si vols aprendre a estar només has d'identificar i estimar els tresors i foscors que tens dins. I, paradoxalment, la teva capacitat per a estar amb els altres i ser feliç augmentarà’”.
Comencem, doncs, el 2024 en la bella companyia: la dels altres, o la de nosaltres mateixos.
Ulls en l'horitzó
Escriptor: Il·lustradora Mirin Agur
Meabe: Ane Pikaza
Elkar, 2020
-------------------------------------------------------
Mirin Agur Meabe ha publicat diversos textos i llibres. Ha treballat amb tots els gèneres literaris: literatura infantil i... [+]
Són un dels més bonics records que tinc en el cor. En aquella època estava fent Filologia Basca i vam anar a una societat d'Arbizu a un concert de Ruper Ordorika. Allí estaven Rikardo Arregi Diaz d'Heredia i Juanjo Olasagarre. No em vaig atrevir a dir-li a Arregi que tenia en... [+]
Barrengaizto
Beatrice Salvioni (Traducció:
engany Fernando Rey)
Txalaparta, 2024
------------------------------------------------
Fernando Rey ha triat el títol de Barrizto per a traduir La malnata de Beatrice Salvioni. Rei diu que ha intentat ser la veu de l'escriptor,... [+]
Andoni Urrestarazu Landazabal va néixer en la localitat d'Araia el 16 de juliol de 1902 i va morir a Vitòria el 21 de novembre de 1993. Ja s'han complert 31 anys i crec que és el moment de reconèixer el seu nom i ser, ja que no es coneix bé el llegat que va deixar. Umandi va... [+]
Anava a escriure amb fatiga una columna, però m'ha semblat un ridícul fingir que als 19 anys s'ha esfondrat: rendit, cansat, decebut, com si aquest món m'hagués negat. Em va semblar més ridícul encara somiar amb els petits panets que ens queden, perdre'm en l'elecció d'una... [+]
PELLOKERIAK
Ruben Ruiz
Ilustraciones: Joseba Beramendi, exprai.
Elkar, 2022
-----------------------------------------------
Rubén Ruiz ens ofereix una nova obra de relats breus. No són microrelats, perquè els relats, encara que es poden llegir de manera independent, tenen... [+]
Memet
Noemie Marsily i Isabella Cieli
A fi de centos, 2022
--------------------------------------------------
Obrim la cremallera del càmping de color vermell i mirem per la porteta juntament amb Lucy. Amb aquesta portada rep al lector el còmic Memet. Guions de poques... [+]