Com vau començar el procés de vaga?Els
treballadors decidim organitzar-nos al maig i per primera vegada es van celebrar eleccions sindicals. Una vegada organitzat, vam fer el primer comitè d'empresa, i entorn del mes de juliol vam tenir la nostra primera reunió amb l'empresa; a pesar que els afegim les condicions a lluitar, des del principi rebem la negativa. Vam haver d'esperar fins a novembre per a tenir una segona reunió. Tampoc es va aconseguir cap millora i decidim acudir a la vaga de cinc dies.
En quina situació estaven vostès abans d'acudir a la vaga i quins han estat els requeriments a Eroski?Se'ns aplica el
conveni estatal i cobrem el salari mínim interprofessional, sense plus de compensació de nocturnitat, festius o torns. Encara que fem una jornada de vuit hores, ens comptabilitzaven el dia en 7,67 hores, perquè no tenien en compte el descans. Per tant, volíem comptar les vuit hores, ampliar la línia salarial, aplicar el conveni del comerç alimentari de Bizkaia, aplicar mesures efectives de prevenció i salut laboral i debatre temes de prevenció laboral, entre altres. A més, per a acabar amb la flexibilitat unilateral, demanem un calendari anual.
Quins són els treballs concrets que realitzeu en el dia a dia?
El nostre treball és fer produccions per a Eroski, i en Eroski realitzem comandes en supermercats i grans superfícies. En concret, treballem en aliments no peribles d'Eroski i en els convencionals: cigrons, pa de motlle, patates fregides, torró… tot. Es tracta d'un treball de gran activitat física, en el qual hem d'assumir grans càrregues. No descansar en hores de treball és insostenible per a nosaltres.
Tots els treballadors rebeu el mateix tracte?
No, en el magatzem també hi ha socis. En general, el magatzem està organitzat per passadissos: a vegades hi ha sabó, aigua i penso, que és el que fem els treballadors de Cecosa. No obstant això, no s'inclouen els socis. Per tant, a pesar que tant els socis com els treballadors podem treballar de manera artesanal, determinades tasques les realitzem exclusivament nosaltres.
Quant al conveni, també ens apliquen diferents convenis. A nosaltres ens apliquen el Conveni d'Estat que se signa a Madrid, signat entre el 23 i el 26 de desembre, i no ens paguen plusos nocturns. Als socis d'Eroski se'ls aplica un altre conveni, amb els seus propis estatuts i als eventuals se'ls aplica el de Bizkaia.
El seu objectiu ha estat aconseguir les condicions laborals del Conveni Alimentari de Bizkaia, no?
Sí, la part més important d'aquest conveni és que aquí es negocia, a Euskal Herria, i que ELA, com a sindicat, pot participar en la taula negociadora del comerç alimentari de Bizkaia. Però el que s'aplica als treballadors de Cecosa és l'acord dels grans magatzems, per la qual cosa el sindicat no pot intervenir, perquè es negocia a Madrid. Aquest conveni té una jornada anual de 1.770 hores, els salaris són baixos i no cobrem cap plus. La de Bizkaia estableix gairebé 50 hores menys de treball. La bretxa salarial també és important, ja que a Euskal Herria es reconeixen més drets negociables.
Han estat eficaços els piquets i protestes realitzats en cinc dies de vaga?
Sí. En el magatzem d'Elorrio han estat tots els dies piquets per a donar visibilitat a la vaga. Però també hem fet altres activitats: excursions i marxes, i durant la reunió amb l'empresa, ens concentrem a Bilbao. Aquestes accions ens han servit per a treure el conflicte d'Elorrio i reintegrar-lo. En definitiva, una cosa mediàtica.
Quan entraven al treball, hem tingut contacte amb socis que no estaven convocats a la vaga en els piquets: molta gent xiulava com a solidaritat i altres quedaven per a animar. No obstant això, abans de donar a conèixer la situació, diria que la gent no sabia quin era l'estat del magatzem.
Quin ha estat el seguiment general de la vaga?
Diria que la vaga ha tingut una continuïtat del 97%. Ampli seguiment. En total, en el magatzem estem entre 300 i 400 treballadors, dels quals 130 pertanyen a la plantilla de Cecosa. D'aquests 130 treballadors, vuit van renunciar als aturs.
Es mostren a favor de la signatura de l'acord després de les negociacions, que entre altres coses suposa un increment salarial per a 2025 entorn del 22,94%. A més, quins han estat els altres assoliments?
Hem aconseguit comptabilitzar les vuit hores de treball, cobrar un nou plus denominat PNG per un import total de 2.400 euros anuals, pagar festius, reconèixer l'antiguitat i pagar les quantitats derivades d'aquest concepte, pagar un 5% més d'actualitat, una reducció de jornada de 70 hores que permeti gaudir de més dies de vacances o dies de lliure disposició, i finalment, en salut laboral, establir els mitjans mecànics necessaris per a reduir l'esforç físic que suposa l'emmagatzematge. És a dir, comprometre's a aplicar temes de prevenció real. Això és molt important per als treballadors que sofrim jornades llargues i desgast físic important.
Quina és la vostra intenció de cara al futur?
Ara ens toca descansar, però més endavant serà necessari tornar a asseure'ns amb l'empresa perquè encara hi ha desenes de factors de millora. El nostre benestar està en joc. Amb aquesta lluita hem donat un cop sobre la taula. Havíem de començar amb uns mínims i ja els hem aconseguit. Però això no és més que un principi, perquè ens hem organitzat ara. Tenim molta feina per fer, han de renegociar i millorar en 2025, per a rebutjar el conveni que ens apliquen.
Els pressupostos i el tancament dels comptes anuals no són res més en aquests temps, des de l'economia domèstica fins a la majoria dels espais socioeconòmics que compartim. Les grans empreses han començat a extreure calculadores i a posar en marxa grans plans de cara a 2025... [+]
El passat 5 de desembre, el pp va presentar en el Parlament de Navarra una proposició de llei per a desvincular els processos de funcionarització dels llocs de Secretaria i Intervenció de les entitats locals de Navarra. Si això succeís, al voltant de 30 persones... [+]
Avui dia, fa 50 anys, el moviment obrer d'Euskal Herria va escriure un capítol molt important de la seva història. En Hegoalde, uns 200.000 treballadors van realitzar una vaga general en protesta contra el règim franquista, que va durar dos mesos. Aquesta mobilització va... [+]