Pocs creuen que en 2024 s'acabarà la guerra d'Ucraïna, per al que seria necessari un pacte de pau, i l'escenari pot tenir més a veure amb un alto-el-foc o una armistización permanent si els Estats Units així ho desitgen. El geògraf que va establir les bases de la geopolítica anglosaxona John Mackinder (1861-1947) deia que qui governi l'Europa de l'Est s'impera en el cor continental d'Euràsia (Heartland) i qui la controli dominarà l'illa més important del planeta (Euràsia) i, per tant, dirigirà el món. Per això, per als geopolitólogos anglosaxons sempre ha estat important evitar aliances entre potències continentals. Des del seu punt de vista, mentre existeixi una Euràsia fragmentada i conflictiva, les potències anglosaxones marines dominarien.

El britànic Mackinder tenia por a qualsevol tipus de cooperació entre Rússia i Alemanya, per la qual cosa deia que havia d'obstaculitzar-se. Aquesta por, entre altres, Nicholas J. Spykman, George F. En Kenna, Henry A. Kissinger o Zbigniew Brzezinski es va estendre també entre geopolitólogos estatunidencs. Kissinger, per exemple, en considerar que la col·laboració entre la Xina i l'URSS era molt perillosa, va impulsar una aliança amb la Xina per a trencar l'eix Pekin-Moscou.

En aquesta lògica cal entendre la guerra d'Ucraïna dels últims anys, la qual cosa ha permès als EUA aconseguir un dels seus principals objectius: Trencar per a llarg termini qualsevol tipus d'aliança entre Alemanya (Unió Europea) i Rússia. A canvi, la cooperació entre la Xina i Rússia s'ha reforçat i sota el seu lideratge la integració euroasiàtica ha avançat. Per a fer front a aquestes situacions, la teoria desenvolupada pels geopolitólogos nord-americans és que el control de l'Heartland no és tan important si a les potències continentals se'ls impedeix la seva projecció en les costes.

Spykman considera que la zona fonamental no era Heartlanda, sinó les costes que constitueixen el cinturó exterior d'Euràsia (Rimland). El rimland tindria gran importància pel seu pes demogràfic, recursos naturals i desenvolupament industrial. Així, Spykman va canviar la lògica de Mackinder dient que qui controla a Rimlanda governa Euràsia i qui controla Euràsia dirigeix el destí del món. Spykman creia que els Estats Units havien de controlar o desestabilitzar els Estats de Rimland per a imposar-se com a superpotència i així dominar el món. Això explica que històricament l'interès guerrer dels Estats Units estigui en Rimland: Corea, Vietnam, l'Afganistan, l'Iraq, Iugoslàvia, Ucraïna… i Palestina.

Palestina és una secció més, però no qualsevol. En 1986, el senador Joe Biden va explicar en el congrés dels EUA que les subvencions dels EUA a Israel eren molt eficaces perquè Tel Aviv juga un paper molt important en la construcció de l'hegemonia de Washington i va afegir que si Israel no existís, els EUA haurien d'encertar per a defensar els seus interessos a la regió.

Israel és conscient de la seva importància geoestratègica, a més s'ha multiplicat des de l'inici de la decadència dels EUA. En la dècada de 1990, Washington, com a estratègia per a reforçar la seva hegemonia entre els països àrabs, va obligar els israelians a negociar amb els palestins per a fer viable la lògica de tots dos estats. En l'actualitat, Tel Aviv sap que Washington, malgrat les decisions més sagnants per a acabar amb Palestina, haurà d'empassar perquè Israel és imprescindible per a mantenir l'hegemonia internacional.