Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Des d'aquí

Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

Des d'aquí, des d'Euskal Herria, res ha succeït com ens compten els altres. Encara que s'obstinin, nosaltres no som francesos ni espanyols. Som bascos per sobre de totes les constitucions estranyes i per sota de totes les batalles. No devem, per tant, canviar el nostre punt de vista i assumir el dels altres. Des d'Euskal Herria hem d'analitzar la nostra història i el passat, mesurar el nostre present i preparar el futur.

Aquesta Espanya, liberal o franquista, d'esquerra o dreta, s'ha dissenyat i construït, radicalment, contra el País Basc en els últims segles. Les elits liberals de la monarquia espanyola van dissenyar a partir del segle XVIII una completa planificació estratègica orientada a imposar a Espanya un únic estat de nació i a eliminar tant a Euskal Herria com a altres nacions peninsulars. Des de 1776, la uniformització de la llengua, convertida en espanyol, ha estat un objectiu declarat. El castellà, per llei i a través de l'educació, ha estat imposat i universalitzat en tots els territoris.

Des de llavors, l'estratègia se centra en una llengua única i un mercat únic. Des de 1778, el reglament de lliure comerç va incidir de manera rigorosa en el sistema econòmic i foral propi dels territoris bascos. Per a aprofundir en aquesta influència i fer realitat el projecte de l'única nació Espanya, necessitaven la primera constitució nacional, i per a això van promulgar la Pepa de 1812, una norma progressista i progressista. La bandera de la independència dels ocupants francesos i la dels sectors reactius de l'antic règim es van alçar amb la intenció de presentar la nova norma de manera atractiva.

Aquest projecte imposat de l'única nació espanyola gasta vuit constitucions i tres guerres contra els bascos en els últims dos segles

Havien de seduir, comprar, assimilar o neutralitzar d'una altra manera tots els obstacles que obstaculitzaven la formació d'una única Estat-nació espanyola, i per a això van encendre la batalla ideològica contra els furs bascos, creient que la pròpia constitució dels bascos era una norma antiquada i reaccionària, el privilegi dels reis castellans (Juan Antonio Llorente dixit). I més enllà del debat ideològic, l'argument de la força militar era molt valuós. Això va ser aprofitat en 1812 i 1813 quan van enviar al capità general Castanyers Aragorri a “convèncer” a les institucions d'Hego Euskal Herria. Aquell heroi espanyol, que va vèncer al propi exèrcit napoleón en la famosa batalla de Bailèn, era d'origen basc, el pare de Portugalete en Bizkaia i la seva mare, nascuda en Ainhoa en Lapurdi. Estella de la mateixa fusta per a rebentar la columna basca. Quantes vegades ens ha passat això!

A principis del segle XIX, per tant, és present el conflicte entre el projecte Espanya com el conjunt dels territoris d'Hego Euskal Herria, en la seva dimensió econòmica, institucional, política, acadèmica i lingüística. Espanya, un estat uniformitzat i centralitzat enfront d'Euskal Herria una nació diferenciada, foral, basca.

Només faltava la dimensió armada d'aquest conflicte, que també va esclatar en les dues guerres crues anomenades Guerres Carlistes, la primera en 1833-1840 i la segona en 1872-1876. Per als bascos, almenys, aquests no van ser conflictes dinàstics ni guerres religioses. Les guerres entre projectes nacionals contradictoris van ser, de ple dret, l'estat-nació espanyol impost i la nació foral basca.

Aquest projecte imposat de l'única nació espanyola ha gastat vuit constitucions i tres guerres contra els bascos en els últims dos segles, i la constitució postbèl·lica de 1978 ha recorregut als mateixos paràmetres que en l'inici de 1812: amb arguments de democràcia i progrés, pretén negar la nacionalitat pròpia dels bascos i seduir o neutralitzar als seus ciutadans. Se'ls ha oblidat que la història, quan es vol repetir, es converteix en farsa.

Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora

ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.


T'interessa pel canal: Iritzia
Meaka-Irimo bizirik!

Enpresa batek Irimo mendian zentral eolikoa eraikitzeko asmoa zuela iragarri zigun aspaldi batean haize kolpe batek. Gehienek ezin zuten sinistu, inondik ere. Are gutxiago Irimo mendiaren orografia eta izaera harritsua ezagutzen dituztenek. "Baina ba al dakizu ze nolako... [+]


2024-07-10 | Roser Espelt Alba
Industria-politikaren egia deserosoa

Mundu mailako ekonomiak gorakada nabarmena izan zuen COVID-19aren ostean. Orain, baina, gorakada hori agortze-fase batera heldu den zantzuak agerikoak dira, krisi klimatikoak nabarmen baldintzatuta: munduko potentzia nagusien ekonomiaren hazkunde-tasa murrizten ari da,... [+]


2024-07-10 | Castillo Suárez
Jogurtak ordainetan

Nire lehendabiziko poema liburua argitaratu nuenean errezitaldi bat ematea eskaini zidaten unibertsitate batean. Musikariak dirutan kobratu zuen eta niri Jorge Oteizari buruzko liburu bat eman zidaten, hartu ez nuena, baneukalako etxean. Horixe izan zen onartu ditudan eskaera... [+]


2024-07-10 | Sukar Horia
Ingreso altuko eremua

Ekainean jarri du martxan Bilboko Udalak Emisio Gutxiko Eremua, irailera arte isunak jartzen hasiko ez bada ere. Neurri horrek auto zaharren sarrera mugatuko du Bilboko zabalgune burgesera astelehenetik ostiralera. Hasiera batean 2000. urtea baino lehen matrikulaturiko... [+]


2024-07-10 | Bea Salaberri
Zer egin nahi duzu geroan?

Badirudi hamasei urteko semea buruhauste handirik gabe ari zaigula batxilergoaren ondotik jarraituko duen bideari buruzko gogoetak egiten. Batean, batxilergoko gai berezien hautaketari buruz hitz egiten digu, bestean, egin beharko dituen pausu administratiboei buruz, galderarik... [+]


Lan merkatuaren oreka liberala

Kapitalismoan lana salgai bat da, beraz, ohiko ekonomialarien pentsamoldea jarraituz, eskaintza eta eskariaren arteko orekak bai prezioa, bai kantitatea erregulatu beharko lituzke. Agerikoa denez, hori ez da errealitatean betetzen. Emango balitz, lan harremanak leherraraziko... [+]


Materialismo histerikoa
Eutsi beldurrei

Zutabe hau idazteari uko egin behar nioke, baina berandu da. Hauteskundeak izan dira Frantzian. Non dago Frantzia? Bai, hemen goian, iparraldean; baina, munduan, ez dakit oraintxe non dagoen Frantzia, noren zer den. Eta ez dakit noiztik begiratzen diodan ia soilik... [+]


Bilbao BBK Live-k ‘life’-a xurgatzen dit!

Badator uda, eta horrekin batera, herri, auzo eta hirietako jai herrikoiak. Jaiak beti izan dira aldarrikapen sozial eta politikoen, auzokideen arteko harremanen eta euforia herrikoiaren aterpe. Gure kaleak hartzen dituzte, eta egun batzuez autogestioaren, desberdinen arteko... [+]


Eguneraketa berriak daude