Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Cunyada de Van Gogh i mare del fenomen

Jo Van Gogh-Bonger idazten, Johan Henri Gustaaf Cohen Gosschalk, 1910.
Jo Van Gogh-Bonger idazten, Johan Henri Gustaaf Cohen Gosschalk, 1910. Argazkia: Van Gogh museoa
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

Bussum (Holanda), 15 de novembre de 1891. Johanna Bonger (1862-1925) va escriure en el seu diari: “Durant any i mig vaig ser la dona més feliç de la terra. Va ser un somni llarg i meravellós, el més bell que pogués somiar. I després va venir aquest terrible sofriment”. Va escriure aquestes paraules pensant en el seu marit, Theo Van Gogh, mort a l'inici de l'any.

El germà petit de Vincent Van Gogh va deixar a París un apartament i gairebé tota la seva obra, morint mig any abans de Vincent Theo. A pesar que els seus afins li van aconsellar derrocar les males obres d'art de Vincent, la vídua va prendre al seu fill nounat i a l'obra del cunyat i va tornar als Països Baixos.

Va estudiar minuciosament les cartes i escrits de Vincent, imprescindibles per a entendre la seva naturalesa i, en conseqüència, la seva obra. El públic havia de conèixer a la persona Van Gogh per a poder apreciar a l'artista.

A més, Johanna volia que l'obra de Van Gogh arribés a tots els ciutadans, perquè el cunyat també volia que fos així. “El resultat més gratificant del meu treball seria que els meus humils emprats pengessin els meus gravats a les seves habitacions o en els seus llocs de treball”, va escriure Vincent una vegada a Theo.

Així, a la casa de Bussue rebia visites de comerciants i crítics d'art, i si aquests no s'acostaven, Johanna es dirigia a ells amb el seu fill en una mà i amb alguna obra del cunyat en l'altra.

I a poc a poc la seva estratègia es va fer camí: venia aquí alguna obra, aconseguia introduir dues o tres obres en una exposició… A poc a poc va anar ampliant el coneixement de la persona que estava darrere de la brutal expressivitat d'aquests treballs, i el fenomen Van Gogh va començar a créixer.

El propi Johanna Bonger es va fer càrrec de l'exposició –o gairebé tot, ja que les invitacions van ser realitzades pel fill adolescent Vincent–, amb 484 peces exposades. Des de llavors no ha tornat a veure tantes obres de Van Gogh alhora

En 1905 va aconseguir l'impensable una dotzena d'anys abans: Exposició monogràfica sobre Vincent Van Gogh en el principal aparador de l'art modern d'Amsterdam, el Museu Stedelijk. El propi Johanna es va fer càrrec de l'exposició –o gairebé íntegrament, ja que les invitacions van ser realitzades pel fill adolescent Vincent–, amb 484 peces exposades. Des de llavors, Van Gogh no ha tornat a veure tantes obres alhora.

L'exposició va triplicar el valor monetari de l'obra de Van Gogh i va consolidar el seu prestigi. I, tant Vincent com Johanna, l'expansió no es va limitar a les elits.

Fa uns deu anys, l'investigador del Museu Van Gogh d'Amsterdam, Hans Luijten, va aconseguir permís de la seva família per a llegir el diari de Johanna. I en 2022 va publicar un llibre titulat Alles voor Vincent ("Tot per Vincent"). Gràcies a això, es dona a conèixer el treball realitzat per Johanna Bonger.

Johanna va començar a escriure en el diari als 17 anys, i les seves primeres paraules van ser: “Seria terrible dir al final de la meva vida que realment no he viscut per a res, no he aconseguit molt”.


T'interessa pel canal: Denboraren makina
Benetako ninjek ez dute misteriorik

Japonia, XV. mendea. Espioitzan eta hilketa ezkutuetan espezializatutako eliteko talde militarra sortu zen. Edo horixe uste du behintzat Stephen Turnbull historialari britainiarrak. Beste aditu batzuen ustez, askoz lehenago sortu ziren ninjak, duela 2.300-2.500 urte inguru. Eta... [+]


Estatua perfumatuak

Eskultura grekoerromatarrek bere garaian zuten itxurak ez du zerikusirik gaurkoarekin. Erabilitako materiala ez zuten bistan uzten. Orain badakigu kolore biziz margotzen zituztela eta jantziak eta apaingarriak ere eransten zizkietela. Bada, Cecilie Brøns Harvard... [+]


Egutegia zilarrezkoa ilargian

Chão de Lamas-eko zilarrezko objektu sorta 1913an topatu zuten Coimbran (Portugal). Objektu horien artean zeltiar jatorriko zilarrezko bi ilargi zeuden. Bi ilargiak apaingarri hutsak zirela uste izan dute orain arte. Baina, berriki, adituek ilargietan egin zituzten motibo... [+]


Boteretsuegia emakumea izateko

Hertfordshire (Ingalaterra), 1543. Henrike VIII.a erregearen eta Ana Bolenaren alaba Elisabet hil omen zen Hatfield jauregian, 10 urte besterik ez zituela, sukarrak jota hainbat aste eman ondoren. Kat Ashley eta Thomas Parry zaintzaileek, izututa, irtenbide bitxia topatu omen... [+]


Tutankamon eta gero, Tutmosis II.a

Luxorren, Erregeen Haranetik gertu, hilobi garrantzitsu baten sarrera eta pasabide nagusia aurkitu zituzten 2022an. Orain, alabastrozko objektu batean  Tutmosis II.aren kartutxoa topatu dute (irudian). Horrek esan nahi du hilobi hori XVIII. dinastiako faraoiarena... [+]


Trumpek miresten badu...

AEB, 1900eko azaroaren 6a. William McKinley (1843-1901) bigarrenez aukeratu zuten AEBetako presidente. Berriki, Donald Trump ere bigarrenez presidente aukeratu ondoren, McKinleyrekiko miresmen garbia agertu du.

Horregatik, AEBetako mendirik altuenari ofizialki berriro... [+]


Urruñako emakumeak, matxino eta biktima

Urruña, 1750eko martxoaren 1a. Herriko hainbat emakumek kaleak hartu zituzten Frantziako Gobernuak ezarritako tabakoaren gaineko zergaren aurka protesta egiteko. Gobernuak matxinada itzaltzeko armada bidaltzea erabaki zuen, zehazki, Arloneko destakamentu bat. Militarrek... [+]


Canibalisme per a sobreviure

En la cova de Maszycka, a Polònia, es van descobrir restes de fa 18.000 anys a la fi del segle XIX. Però recentment han estudiat els ossos humans utilitzant les noves tecnologies i han trobat clars indicis de canibalisme.

No és la primera vegada que un estudi arriba a... [+]


Aliatuen errekorrak

Porzheim (Alemania), 1945eko otsailaren 23a. Iluntzeko zortziak jotzear zirela, hegazkin aliatuak hiria bonbardatzen hasi ziren bonba su-eragileekin. Erasoak sarraski izugarria eragin zuen denbora gutxian. Baina Pforzheimen gertatutakoa itzalean geratu zen, egun batzuk lehenago,... [+]


Estafador o rebel?

la Judea, segle II d. C. En un ambient confús de la província romana, es va celebrar un judici contra Gadalias i Saulos, acusats de frau i elusió fiscal. La notícia del judici va ser recollida en un papir de 133 línies en llengua grega (a la foto). Creient que es tractava... [+]


Guia d'ocells antics

Un grup d'investigadors polonesos ha analitzat la Casa dels Ocells del jaciment sevillà d'Itàlica i el mosaic del sòl de l'edifici ha conclòs que és la col·lecció d'ocells més petita de l'època romana.

A la casa dels ocells hi ha 33 ocells representats amb gran detall en... [+]


Vasagårdeko eguzki-harriak

Danimarkako Vasagård aztarnategian 600dik gora harri grabatu aurkitu dituzte arkeologoek. Datazioen emaitzen arabera, duela 4.900 urtekoak dira, eta garai hartan Alaskan sumendi baten erupzio bortitza gertatu zela ere jakina da. Erupzio horren ondorioek Europa iparraldeko... [+]


Cremades profundes de Napalma

Naixement 7 de febrer de 1965. La força aèria estatunidenca va usar per primera vegada el napalma contra la població civil. No era la primera vegada que s'utilitzava gasolina gelatinosa. Van començar a llançar-se amb bombes en la Segona Guerra Mundial i, a Vietnam, la van... [+]


Furoshiki, arte jasangarria

Japonia, VIII. mendea. Nara Aro betean furoshiki terminoa erabiltzen hasi ziren, baina Edo Arora arte (XVII-XIX. mendeak) ez zen hedatu. Furoshiki objektuak ohialetan biltzeko artea da, baina bere etimologiak garbi uzten du bere jatorria: furo hitzak bainua esan nahi du eta... [+]


Yersinia pestis Egipton

Duela 3.300 urteko egiptoar momia batean Yersinia pestis-en arrastoak topatu berri dituzte, hau da, VI. mendean Justinianoren izurria eta XIV. mendean Izurri Beltza eragin zuen bakterioarenak.

Adituek orain arte uste zuten garai hartan izurria soilik Eurasian hedatu zela,... [+]


Eguneraketa berriak daude