Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Amnistia

Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

Aquests dies m'està fent bastant rar escoltar contínuament la paraula amnistia.

Com ha ocorregut amb altres qüestions, fa uns deu anys va desaparèixer la reivindicació de l'amnistia al nostre país; d'alguna manera, en l'imaginari de la majoria de la gent es va considerar perduda la possibilitat de l'amnistia, per la qual cosa no s'ha tornat a referir fins ara.

Els meus majors vam conèixer l'amnistia de 1977. El procés polític obert amb la finalitat del franquisme considerava imprescindible l'excarceració dels antifeixistes. A Euskal Herria, la majoria social exigia clarament als carrers l'alliberament de tots els presos polítics bascos, i en les mobilitzacions de llavors es repetia una vegada i una altra el mateix lema: “Presos al carrer, tota l'amnistia”. I es va aconseguir que 18.000 presos polítics sortissin de les presons espanyoles, entre ells els presos polítics bascos, la majoria membres d'ETA.

Però la llei d'amnistia de llavors no va ser aprovada per a atreure el canvi polític en les corts franquistes espanyoles. Els seus objectius eren, d'una banda, desactivar la mobilització social i, per un altre, ocultar les barbàries franquistes. El mateix Xabier Arzalluz ho va explicar així: “La llei d'Amnistia no és una acció de justícia o d'igualtat, sinó una iniciativa política, és un oblit de tots per a oblidar tot”. En aquella època, la majoria no vam ser conscients que aquesta llei imposava la impunitat de les estructures de l'Estat i, sense cap problema, tota la maquinària repressora del Franquisme es va mantenir intacta, amb tota crueltat.

El procés de pau que esperàvem durant anys no es va obrir, i del llenguatge polític va desaparèixer la demanda d'amnistia

Per això, sense passar molt de temps, els presos bascos van tornar a ocupar les presons espanyoles i, una vegada més, als carrers d'Euskal Herria es van sentir crits a favor de l'amnistia.

Malgrat els avatars de la història, la reivindicació va continuar fins a l'any 2010, quan va arribar el final de la lluita armada d'ETA. Però el procés de pau que esperàvem durant anys no es va obrir, i del llenguatge polític va desaparèixer la demanda d'amnistia. Tots els agents van decidir actuar amb pragmatisme, actitud que s'ha mantingut fins avui.

Aquesta vegada el debat sobre l'amnistia està sent molt diferent. Però, igual que l'any 1977, es torna a constatar que aquesta amnistia té altres objectius, a més de resoldre la situació dels represaliats en el “Procés de Catalunya”. Perquè també servirà per a aconseguir alguna cosa més: Per a mantenir el “govern progressista” espanyol en el poder i alhora cobrir la violència policial i judicial exercida per l'Estat a Catalunya i quedar-se impunes, com va ocórrer fa 46 anys.

Han passat tretze anys des que ETA va deixar la lluita armada i el pragmatisme polític s'ha mantingut igual, com l'Estat ha mantingut una legislació excepcional. La majoria dels presos bascos estan ja en les presons d'Euskal Herria i les seves condicions de vida han millorat bastant, però no podem oblidar que s'estan pagant penes de presó de molts anys, fins a l'últim dia de condemna, i que ha quedat clar que no hi ha oblit per a ells.

Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora

ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.


T'interessa pel canal: Iritzia
Estafa a l'habitatge

El problema de l'habitatge és un problema estructural que ve des de lluny. El que hauria de ser un dret humà no és més que un dret subjectiu. Dic que és un frau perquè, encara que totes les institucions i tots els partits polítics diguin unes paraules boniques, no s'agarren... [+]


Gratuïtat en els centres concertats: per què?
Per a què l'ensenyament concertat?

La nova Llei d'Educació aprovada en la CAB contra la majoria dels agents de l'escola pública té com a objectiu garantir la gratuïtat de l'ensenyament concertat a través del finançament dels poders públics. En l'Estat espanyol també s'ha... [+]


2024-11-15 | Gorka Julio
S2 - Recuperar i reinventar xarxes

El 15 de novembre celebrarem a Errenteria-Orereta les tres jornades organitzades pels diferents agents que conformem Euskal Herria Digitala. Es tracta d'un taller d'autodefensa digital feminista i una xerrada sobre la digitalització democràtica.

Els membres de DonesTech... [+]


Què volen les víctimes de la violència masclista?

Portem unes setmanes escoltant en tots els mitjans i xarxes socials les opinions d'Iñigo Errejón sobre les acusacions de violència masclista. Al costat d'això, estan sorgint moltes controvèrsies: com hem de denunciar les dones, com han de ser les nostres relacions sexuals, el... [+]


2024-11-14 | Josu Iraeta
Per voluntat col·lectiva

Hi ha qui diu que les eleccions no serveixen més que per a donar caràcter legal a les decisions polítiques. I no són pocs els que pensen així. Val, però amb això es diuen moltes coses, entre altres coses, que el veritable poder, el poder, està fora d'aquest joc.

Però,... [+]


Tecnologia
Mòbils en educació

Un pare de Bilbao m'ha preguntat sobre el protocol d'educació secundària que s'està elaborant en l'AMPA entorn dels mòbils.

Tal com he llegit en la web del Govern Basc, al gener de 2024 es va parlar en els centres educatius sobre la regulació dels mòbils, que no existirà cap... [+]


Materialisme histèric
Abraçada

A vegades fas una benedicció, i diguis on havies de dir-ho, segur, i quan hagis acabat, vols plorar sanglotant. Quan tot va haver acabat, amb l'afecte de l'equipatge, t'ha fet una abraçada llarg com si t'estigués subjectant.

Pot ser que una vegada t'hagis ficat al llit amb un... [+]


2024-11-13 | Roser Espelt Alba
Maczucato i una política industrial que no molestarà a ningú

Cinc dècades després, sembla que estem deixant enrere el Consens de Washington. La crisi climàtica i, sobretot, la pujada de la Xina han reinventat l'interès pel lideratge i la participació activa que el país hauria de tenir en l'economia. Els antics gestors de l'austeritat,... [+]


Pervivència

Arran de la denúncia contra Iñigo Errejón per violència masclista, sembla que alguns s'han adonat que en partits, sindicats i institucions d'esquerra les dones no estem lliures de rebre violència per part dels homes afiliats. A més, ha quedat clar que en aquestes situacions... [+]


2024-11-13 | Iñaki Barcena
Megaprojecte turístic antidemocràtic

Fa dos anys Urdaibai Guggenheim Stop! Des de la creació de la plataforma popular, Urdaibai no està a la venda! escoltem la tornada pertot arreu. El passat 19 d'octubre ens vam reunir a Guernica milers de persones per a rebutjar aquest projecte i, al meu judici, són tres les... [+]


2024-11-13 | Bea Salaberri
Moltsa fina

Hace dues setmanes, el finançament de les ràdios franceses estava en dubte, ja que el Ministeri de Cultura de França pretenia rebaixar un 35% les subvencions a les associacions locals. En aquella ocasió, hi havia en el mercat de treball unes 200 associacions, entre les quals... [+]


2024-11-13 | Jesús Rodríguez
La gota que faltava per a desbordar-se

25 d'octubre. La Societat Valenciana de Meteorologia ha anunciat que la setmana que ve una gota freda de les altes temperatures podria provocar pluges torrencials a València. Dia a dia, es confirmen les previsions, i el 29 d'octubre, a primera hora del matí, l'Agència Estatal de... [+]


Construint el País Basc del demà

En les últimes dècades he treballat en l'àmbit del basc, tant en l'euskaldunización d'adults en AEK, com en la defensa dels drets lingüístics en l'Observatori, o a favor de la normalització del basc en el Consell d'Euskalgintza. A tot arreu m'ha tocat escoltar terribles per... [+]


2024-11-11 | Patxi Azparren
Procés constituent basc

Com sabem, l'Independentisme Institucional d'Hego Euskal Herria ha iniciat un determinat full de ruta. La signatura d'un nou pacte amb l'Estat espanyol. Aquest camí utilitza algunes variables o premisses principals. Així: El PSOE és un partit d'esquerres, l'Estat espanyol és... [+]


Eguneraketa berriak daude