Amb quin objectiu vau crear el col·lectiu Har-harika?Per a
canviar l'imaginari que hi havia entorn de la costura i fer una xarxa de dones i gèneres dissidents. Vam veure, per exemple, que moltes dones migrades saben cosir, però no tenen possibilitat de treballar o de cosir. Per això, la nostra idea era crear entre tots un espai d'aprenentatge i ajuda.

Com és l'imaginari?
Al principi no em resultava atractiu perquè pensava que seria molt avorrit endinsar-me i parar-se. Però gràcies als meus amics, als punkis i a la gent més nòmada he vist que es pot cosir d'una altra manera, i que no és només cosa de les dones. Per això volem transmetre que podem fer el que volem amb una màquina de cosir.

Llavors, desenvolupen especialment la creativitat?
Sí. No obstant això, és important prendre consciència, parpellejar i fer coses com aquestes, perquè ajuda a la gent.

Com funciona la xarxa?El
primer objectiu era tenir el taller en Zeberio per a sortir una mica de Bilbao. Obrim la llotja que tenim en Arkulanda i allí ens ajuntem per a cosir. Per exemple, com hi ha una persona que ha fet la diplomatura de la costura, hem après a posar cremalleres amb ella. La idea és sol·licitar a l'Ajuntament un local per a la impartició de tallers.

D'on traieu material reciclatge?
La gent ens porta de tot. El que està bé ho lliurem als de la plataforma Benvinguts Refugiats o a la sala d'intercanvi espacial Karmela. La resta l'utilitzem per a transformar-lo. Per exemple, amb les teles d'una empresa d'inflables hem fabricat borses de cinturó acolorides. Era la primera vegada que utilitzava aquest material.

Vostès no utilitzen material d'origen animal. Creus que l'ús del cuir està molt estès en l'artesania?
Sí. El cuir és molt difícil i a més és un especiista. El no ús té facilitats polítiques i personals. L'ús del cuir ha estat molt lligat a les tradicions antigues. Moltes vegades diuen que dura molt, i és veritat, però la tela dels inflables és més fort que la pell i és reciclada. A més, no perjudica a ningú. No obstant això, és difícil de cosir.

Feu la costura punk, autogestionada i transfeminista, hi ha un projecte polític darrere a més de cosir?
La nostra intenció és estendre el projecte a les llars de dones i a les escoles d'apoderament. Ens basem en el transfeminismo, perquè creiem que es creen més coses secundant-se i intercanviant.

Creus que el col·lectiu pot ajudar al poble?
Sí, perquè estem oferint cultura. Encara que hi ha moltes coses en Zeberio, per exemple, les classes de dansa i d'idiomes, no hi ha molt a veure amb l'artesania. Volem crear un servei per al poble, amb tallers setmanals de reparació.

Per a finançar venen borses de cinturons i carteres de pistoles. Està augmentant l'ús de fundes de pistoles?
L'objectiu de la venda és crear un fons per al col·lectiu que permeti comprar una sèrie de coses. Encara que s'utilitzi material reciclatge, sempre cal comprar coses. Com normalment utilitzo les pistoles, i estava sense diners, em vaig haver d'equivocar per a mi. Per a això vaig fer un patró amb la pistola del meu company. Des de llavors van començar a demanar amics. A més, a Euskal Herria no hi ha moltes oportunitats. Es veuen en fires molt concretes. No obstant això, el públic és molt concret.També

us heu allunyat de l'estètica tradicional de les pistoles. Ho han fet voluntàriament?
Hem de ser una mica atrevits. Com ens agraden molt els colors i creguem segons el que tenim, intentem introduir els colors. No obstant això, com la col·lecció Basati era la primera, es va fer animal print [amb patró de pell i pelatge dels animals], perquè tots segueixen aquesta estètica. Vam veure que es venien i comencem a fer més acolorits.

D'aquí va sorgir la col·lecció ACAB?
Sí. Com teníem mocadors de colors, creguem la col·lecció ACAB All Colours Llauri Beautiful. Fa tres anys utilitzem els diners per a pagar unes multes pel COVID-19 i per a fer una caixa de resistència.

El que feu ho obriu a través d'Instagram, és un aparador?
Sí, per això ho vam fer; no tinc cap altra xarxa social. Preferim l'oral, però no arriba tan lluny. No obstant això, fins ara ens hem adaptat molt bé a la generalització oral; al poble s'ha despertat l'interès amb facilitat.

Per què no volen mostrar la cara en les xarxes socials i en els mitjans de comunicació?
Encara que creguem entre els dos, l'objectiu és que més gent vingui i formi part d'un col·lectiu. No volem mostrar el nostre rostre, perquè nosaltres no volem apropiar-nos del polític. A més, volem demostrar que qualsevol pot portar-ho a la pistola, no té per què ser punk, un anarko seriós o una persona moderna.