UEMA, la Mancomunitat de Municipis Euskaldunes, va presentar el mes passat davant els mitjans de comunicació una campanya sota el lema Egin nirekin euskaraz. Han aparegut famílies que no tenen el seu origen a Euskal Herria, juntament amb representants d'UEMA. Diuen que sovint els euskaldunes ens acostem en castellà a aquests nens i els fa mal, perquè molts saben basc. El president d'UEMA ha comparegut al costat dels professors d'escoles dels dos pobles bascos.

Crec que la campanya és molt adequada i necessària, perquè moltes vegades m'he adonat que aquestes conductes estan molt vives entre els bascos, tant als pobles euskaldunes com, més encara, en els més castellanoparlants, als quals se'ls nega la possibilitat d'expressar-se en basca. Però la campanya m'ha semblat encara més interessant, perquè no es limita a les relacions amb els nens, sinó que posa als adults a punt d'anar, i en les nostres relacions amb els adults sí que predomina el castellà. Els nens, malgrat els problemes (i les dificultats que tenen les escoles i la falta de recursos per a euskaldunizarlas) aprenen en basc, sobretot als pobles euskaldunes, i és un plaer escoltar en basc la tapa de la tapa de la tapa. Una altra cosa és la que ocorre amb els adults.

Són mínims els immigrants que han arribat a Euskal Herria en edat primerenca o adulta i han après basca. En l'article titulat “El pedregós camí de les persones migrants per a aprendre basca”, el mitjà de comunicació “El pedregós camí per a aprendre basc” ha donat algunes dades extretes d'una enquesta realitzada per la Fundació Begirune en 2023. Entre elles, el 84% de les persones immigrants enquestades diu no saber res o res en basca, el 10% diu conèixer únicament el nivell bàsic i el 5% diu saber basc bé o bastant bé. L'opinió majoritària és que no es necessita basca per a viure a Euskal Herria, el 65% diu que mai s'usa el basc en el seu entorn.

Aquestes persones han vingut a treballar per necessitats vitals i treballen en les nostres llars, bars, hospitals i altres centres de treball. El Salt -Hordago ha rebut testimoniatges de quatre d'aquestes persones i quatre diuen que se'ls ha donat molt poques oportunitats per a aprendre basca. I diuen que, a més de l'ajuda econòmica, que encara no està garantida, caldria reduir la jornada laboral i possibilitar l'aprenentatge del basc en aquestes hores.

En aquesta conjuntura en la qual es planteja una política lingüística més ambiciosa i un nou acordo soci-polític, una de les mesures a posar en pràctica ha de ser urgent, donar prioritat i facilitats perquè els immigrants que ens arriben constantment no siguin el castellà, sinó el basc, incloent-hi la reducció de jornada i la possibilitat d'aprendre basca dins de l'horari laboral.

Els ocupadors, bé siguin particulars (en les nostres llars tenim principalment cuidadors que no saben basc amb persones majors que sempre han parlat en basca) o bé siguin administracions o empreses privades, hem de posar mitjans i diners perquè els treballadors contractats aprenguin basc.

La responsabilitat ha de ser compartida: els bascos hem d'aprendre a mantenir el basc, d'acord, i tenim treball, però l'aportació de recursos per a aprendre el basc amb dignitat correspon als ocupadors i a l'administració. La tercera cama és la formada pels propis migrants. Els agrairia que en més ocasions demanin als bascos que no canviïn la llengua davant d'ells, perquè ens ajudarien molt.