Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Funeral rites

PAULA ESTÉVEZ

Since the Paleolithic, our surprise at death has not changed. When representing a funeral ritual, sadness and anguish are always included in the painting, in soft brushes or at high doses, depending on the emotional treatment of this culture, more expressive or moderate. We ritualized death trying to understand it. An unnecessary effort, but one that we continue to do after thousands of years. Understanding death would mean understanding life as a whole and it seems that we can only answer partial and limited questions. That's what science does. As Kant said, we will continue to ask ourselves what we cannot answer, because trying to understand it is part of who we are. The search for meaning to death is perhaps the greatest exponent of the will to understand, condemned to failure.

In some prehistoric burials, such as the Kurdistan Neanderthal site, buried remains are covered by an old pulley, which has led to the thought that flowers could be placed on the corpses. Leaving the deceased without death for the scavengers to kill the body, we consider it a cruelty; what to say of dragging the body tied to a horse, until Achilles devastated Hector's body. Antígona disobeyed the order of the king, who forced one of his brothers to leave the body as trash. Despite endangering his life, he never hesitated to offer him the right funeral pumps.

We must manifest the incomprehension that produces us the death of a loved one participating in a collective liturgy.

Funerals change place, on time, but the deep structure is immovable: you have to do something, stand for a moment and lay off the dead. We condolences and thank him; being rigid formulas, formalized expressions to express the pain, condolences seem contradictory. In many places and for a long time, women have been paid to rain at funerals, which is surprising for the current sensitivity, subordinated to the good expressions of emotions. Weeping men are always women in exchange for money, but the most famous tears in literature, the most masculine ones: Gilgamesh mourns the death of Enkidu, Aquiles la de Patroclo, of his father Jorge Manrique, Miguel Hernández la de Sijera, Lorca la de Sánchez Mejías.

Modern infidelity abandoned the rite and tried to move quickly to something else, only increased anguish. We must express the lack of understanding that the death of a loved one brings us through our participation in a collective liturgy, although this does not prevent suffering in isolation. In a heartbreak, like sonnets, they put order, metric, rhyme in horror. Discontent in proper form and place, because life has to follow, as the topic says. And it will go on. Miguel Hernández, in the beautiful church, said: "I'm going from my heart to my accounts without anyone's heat and comfort; from my broken heart to paying the fine in time so I don't lose the discount. Month underground, life satisfies him mercilessly. Life continues, because death is the only thing that has no remedy. It is not credible what Christians say, "He will be in his father's breath": if so, why don't they like death? But the supposed iconoclasm of those who do not go to condolences to funerals, on the excuse of their mere formality, is not understood either. No consolation: ritual, rhyme, routing of pain.

The final leg migrants who have arrived on the peninsula have just announced on the radio that several bodies were expelled from prison.

Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora

ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.


T'interessa pel canal: Iritzia
La por com a espai comú
La preocupació per la inseguretat ciutadana és cada vegada major en les converses dels nostres barris i ciutats, sobretot entorn dels robatoris i conflictes provocats per joves del Magreb que sobreviuen al carrer. Aquestes situacions, que sembla que han augmentat en els... [+]

4 d'Iruña-Veleia Congrés: il·luminar, no destruir

“Han passat 18 anys des que van aparèixer uns 400 grafits en l'excavació, 16 anys des que fos expulsat del camp d'excavacions de Lurmen sense proves científiques i 4 anys des que es va celebrar el judici sense aclarir el tema, podem dir que continuem investigant i els que van... [+]


Més drets humans i menys extrema dreta

En aquest món frenètic i vertiginós en el qual vivim, els canvis socials que se succeeixen a poc a poc ens semblen a vegades imperceptibles, irrellevants o insignificants. Tanmateix, no és així, i hem de ser conscients d'això per a actuar amb prudència. Exemple d'això és... [+]


Popuerza

Els diumenges de setembre és costum pujar a Ernio, ballar en Zelatun i menjar xoriço morro, o una cosa així. El pitjor temps no fa falta gent. Enguany, quan els meus amics marxaven més primerenc i jo em retardava, pujava només, trobant-me amb les quadrilles que baixaven. La... [+]


2024-10-16 | Edu Zelaieta Anta
Volta completa

En el llibre fronterer de The House on Mango Street, escrit per Sandra Cisneros, el gos d'un personatge té dos noms: un en espanyol i un altre en anglès. És possible que a primera vista pugui resultar estrany, fins i tot per a un llibre, però si un pensa més... [+]


2024-10-16 | Iñaki Murua
On Ángel!

Era impossible endevinar qui era o qui era el lema que llegia, però qui era!

Ángel González Olvera va ser conegut a Mèxic fa 11 anys quan els bertsolaris ens van convidar a unes jornades amb els seus improvisadors. Vivia en un alt del pujol, alimentant-se d'ocells, coloms,... [+]


Ens espera l'Hezitopia

Els utopianos del llibre Utopia de Thomas More estimaven llegir-lo. La bona educació de les lletres els havia portat a començar en la infància i a prosseguir la seva vida adulta sense que ningú els ordenés res, llegint i aprenent i llegint més. Imagineu el temps dedicat a... [+]


El mite del mercat lliure

Com en l'Edat mitjana dominava Déu, en l'època moderna vivim sotmesos al mercat i a les seves rígides lleis. Els grans sous d'alt nivell estan determinats pel mercat, ja que els premis dels CEO d'Iberdrola o BBVA els marquen els mercats del seu sector, encara que s'emporten 300... [+]


Tecnologia
Cessió

En la podksemana La llanterna de diógenes he trobat moltes idees per a continuar pensant en l'entrevista a Miguel Benasayag-eg. Entre elles, les reflexions que fa l'ésser humà sobre les nostres relacions amb la tecnologia.En el
diàleg es compara la influència de les... [+]


Materialisme histèric
Atrapar

La tercera vegada que rebia les mateixes dades que l'estudiant, no recordava més que aquestes frases tan usades, en les quals el no-res havia aixafat la meva intel·ligència: “No som res”, “la vida no té sentit”, “Déu, si és tan innocent com diuen, per què ens fa... [+]


Qui o qui són els responsables d'aquesta massacre?

La responsabilitat és de l'Estat sionista d'Israel, que, amb l'ajuda d'una gran part de la població, soldades, colons, etc., està fent neteja ètnica i genocidi contra els països i pobles de voltant.

Els Estats occidentals també els donen suport, els donen armes i els presten... [+]


“He retirat la denúncia per violació”

Això em va dir l'ex alumne, que va trigar molt a presentar una denúncia que estava en el jutjat mesos i que, per recomanació del psicòleg, havia retirat la denúncia de violació. I jo romania callat, sense poder endevinar què dir-li al jove que encara presentava símptomes... [+]


Què signifiquen les paraules 'mirar', 'entendre' i 'persona'?

No és un senyal d'orgull mirar a les persones que estan davant meu com si no fossin persones? Sí, clar que sí. Però com podem esperar que els altres s'entenguin? Comprendre, observar, mirar. Voler entendre als altres no requereix aquesta actitud orgullosa? Sabent el que és... [+]


Periòdics del genocidi

Diuen que ha passat un any. Mai he comprès l'arrogant costum que tenim els occidentals: encara que el conflicte duri gairebé un segle, adaptem les dates al nostre gust, regalant la importància que vulguem. Ha estat diferent l'última època per als palestins que estan presos en... [+]


Eguneraketa berriak daude