La ciutat de Smara, de 60.000 habitants, es troba al Sàhara Occidental ocupat, des de la "muralla de vergonya" construïda pel Marroc per a controlar el territori i mantenir allunyat el Front Polisario, que és la més llarga del món, amb 2.700 quilòmetres. En la matinada del 29 d'octubre, els habitants de la zona van sofrir quatre explosions amb un mort i tres ferits. En el remolí del genocidi de Gaza a penes hem vist notícies del succeït en els mitjans de comunicació internacionals, i gràcies a llocs web i agències independents que segueixen la situació dels sahrauís sabem el poc que s'ha estès entorn de les explosions.

Segons el portal Ecsaharaui.com no és clar l'autor de l'atac. La font militar assenyala que les petjades dels projectils no es corresponen amb els míssils Grand BM21, d'origen soviètic, que habitualment utilitza els moviments d'alliberament saharià, amb una capacitat d'accés més reduïda.El mitjà Equipi Mitjana rep les paraules del membre d'una ONG que va ser testimoni directe de les explosions i rebutja que anessin drons enviats des d'una base militar al Marroc.

Per part seva, el Front Polisario nega l'autoria de l'atac. En els episodis de guerra que publica diàriament l'agència Sàhara Press Service (SPS), traduïda en àrab, anglès, francès, castellà i rus, no s'esmenta l'atac contra la ciutat de Smara el 29 d'octubre. El mateix dia el Ministeri de Defensa del Sàhara Occidental va informar que havia realitzat operacions contra les bases militars marroquines de Smara i l'aeroport, però "no contra la ciutat".

No obstant això, el Govern marroquí ha acusat al capdavant Polisario de cometre un "atemptat terrorista contra els civils" i d'examinar el lloc que va convidar als membres de la missió de l'ONU a favor del referèndum Minurso res més produir-se l'atac. Sorprèn que el govern d'Aziz Ajanuch, Primer Ministre del Marroc i magnat del petroli, tingui ara aquesta posició, ja que l'ofensiva del Polisario ha callat una vegada i una altra des que en 2020 va ressuscitar el conflicte armat.

Precisament l'endemà, el 30 d'octubre, es va reunir el Consell de Seguretat de l'ONU per a decidir si renovar la missió de Minurs, que va ser confirmada amb tretze vots favorables, i els sahrauís han denunciat que l'atac a Sma ha estat utilitzat pel Marroc per a pressionar.

El president de la República del Sàhara Occidental i secretari general del Front Polisario, Brahim Ghali, ha encarregat a l'ONU "complir amb els seus compromisos i resolucions" i ha fet responsable al Marroc: "És responsable dels terribles crims que ha comès contra el poble sahrauí (segrestos, desaparicions forçoses, detencions arbitràries i judicis sumaris)", ha afirmat en la seva intervenció en la wilaya o campament d'Auserde.

A l'hora de redactar aquest article, la SPS està difonent cada vegada més notícies sobre les operacions militars entorn de la muralla sahariana: els primers dies del mes de novembre va haver-hi més explosions en Smara i altres ciutats; les autoritats de l'APLS (Exèrcit Popular Sahrauí d'Alliberament) han assegurat que, a més dels bombardejos d'artilleria, els materials ataquen directament del sòl i han perdut l'assentament de les tropes en l'exèrcit del Marroc en la Faram2. Però tampoc en la premsa europea.

Per si no fos prou, els presos polítics del Grup Gdeim Izik s'han posat en vaga de fam. En aquest grup es troben persones detingudes en el "Campament de la Dignitat", destruït violentament per la policia en 2010.

De la marxa verda a l'hidrogen verd

És obvi que el conflicte armat ha crescut, però el Marroc vol evitar la paraula "guerra", encara que sigui una guerra asimètrica, encara que per a això ha de recórrer a la censura, la tortura, els assassinats i els bombardejos contra els sahrauís, com en el passat va utilitzar la napalma i el fòsfor blanc. Però quina cerca en aquest desert? Ell mateix ens ha col·locat sobre el deixant: "A tots aquests crims cal sumar la indiscriminada espoliació dels nostres recursos naturals".

La idea del Marroc és reprimir aquesta extensa aresta atlàntica, com Israel vol fer amb gas natural en els territoris ocupats de Palestina. La monarca marroquina Mohamed VI ha parlat amb claredat en el discurs de l'aniversari de la Marxa Verda –aquesta vegada sí, agències com Europa Press li han donat eco–: volen fer prospeccions petrolíferes en la mar i dessalar l'aigua, entre altres coses.

El Govern del Marroc ha realitzat recentment un informe sobre el projecte de llei financera d'energies renovables de 2024, que ens ha arribat gràcies a l'organització Wester Sàhara Resource Watch (WSRS), dedicada a la recerca dels interessos empresarials i governamentals, disponible en la seva pàgina web. Segons l'informe, el 81% dels gegantescos projectes de renovables prevists per Rabat es localitzen en zones de "propietat privada de l'Estat" del Sàhara Occidental, en terres robades als sahrauís.

Es tracta d'infraestructures relacionades principalment amb l'hidrogen verd i les energies eòliques: 371.000 hectàrees a la regió declarada pel Marroc d'Aaiún-Sakia L'Hamra, al nord del Sàhara Occidental, i 800.000 hectàrees a la regió de Dakhla-Oued Eddahab, al sud. Moltes de les empreses que estan darrere són de l'entorn de Mohamed VI.llaurin, però hi ha algunes europees, entre elles la multinacional espanyola Acciona. Això no és d'estranyar: l'empresa francesa Engie, que ja opera en el sector elèctric, i Siemens-Gamesa, d'origen basc, han subministrat a les companyies marroquines amb molins de vent per al Sàhara Occidental.

"el Marroc està cada vegada més connectat econòmicament al Sàhara Occidental i ara és més dependent –diu WSRS– del territori que ocupa il·legalment. Té la intenció d'exportar l'energia generada en aquest territori al Marroc i els excedents als països veïns, inclosa la Unió Europea".

El diplomàtic sahrauí Emboiri Ahmed Omar en el seu nou llibre Breu història del Front Polisario ("Breu Història del Front Polisario", Cataracta, 2023) diu que en 1975 Espanya "va trair" als sahrauís i que una de les raons per a fugir del seu territori protegit va ser que "les empreses espanyoles continuarien tenint beneficis". A Europa, tant a Orient Pròxim com al Sàhara, el corb sempre vel i l'ocupant espoleante.