El gest d'Arthur James Balfour va tenir una influència especial, ja que en aquella època Palestina era protectora britànica. Abans es va reunir amb el científic Balfour Chai Weizmann, i alguns creuen que en aquesta reunió es va sembrar la llavor de la declaració.
Durant la Primera Guerra Mundial es va imposar un nou tipus de pólvora: la cordita. Tenia més potència, era més precisa i no produïa fum. Però l'acetona era un dels components de la cordita, i els mètodes de producció obsolets permetien malbaratar molta fusta i molts esforços en l'acetona. Per això, Winston Churchill, llavors ministre de les municions britàniques, va recórrer al jove químic jueu Chaim Weizmann, que havia inventat el mètode per a obtenir acetona mitjançant la fermentació del blat de moro.
Però en l'economia de la guerra l'escassetat de blat de moro era cada vegada més greu i els submarinistes alemanys amenaçaven constantment el subministrament de blat de moro procedent dels Estats Units. Llavors, Weizmann va aplicar el seu mètode a un producte autòcton fàcilment accessible: les castanyes.
Winston Churchill va acudir al jove químic jueu Chaim Weizmann, que havia inventat el mètode d'obtenció d'acetona per fermentació de blat de moro
El treball de recollida de castanyes va ser encarregat als nens de l'escola; dit d'una altra manera, els nens van ser explotats per a garantir el subministrament de castanyes. Però la recollida de castanyes funcionava millor que el transport i les tones de castanyes acumulades en els vagons de tren van començar a podrir-se. Aquestes queixes van arribar al Parlament i als qui estaven enriquint el treball infantil. Però Churchill els va silenciar immediatament perquè l'objectiu justificava els mitjans i l'objectiu era fer qualsevol cosa que permetés guanyar la guerra.
El treball de Weizmann va ser fonamental per a la producció d'acetona i, per tant, de cordita. Com a mostra d'agraïment, el secretari Balfour es va reunir amb el científic i li va dir que podia demanar el que volia en paga de la seva ajuda. Weizmann li va demanar que creés un estat jueu.
No hi ha proves d'aquesta reunió i, per descomptat, molts altres factors van influir en la creació de l'Estat d'Israel. Però aquesta història és una mostra de l'interès i l'actitud de les potències occidentals cap a l'Estat d'Israel.
“Ens ha arribat el moment de propostes valentes, integrals i nobles (…) perquè Euskal Herria torni a entrar entre les revoltes del món”, va afirmar l'amiga Hartu López Arana en el seu article d'opinió “Per una agressió eficaç” publicat al juliol de 2018 en la... [+]
el Japó, 6 i 9 d'agost de 1945 els Estats Units va llançar una bomba atòmica causant desenes de milers de morts a Hiroshima i Nagasaki; encara que no hi ha xifres precises, els càlculs més prudents indiquen que almenys 210.000 persones van morir a la fi d'aquest any. Però a... [+]
La teoria de l'hivern nuclear Paul J. Va ser el resultat d'una recerca publicada en 1982 per Crutzen i John Birks. Segons aquest estudi, "les explosions nuclears i els incendis subsegüents alliberarien l'atmosfera grans quantitats de sutge, pols i cendra, causant un refredament... [+]
En aquest diumenge plujós, vivim amb responsabilitat la sort de les persones que viuen en desassossec davant els diversos conflictes que existeixen en el món. Des de lluny, sembla que no podem alliberar-nos de les mans de molts governants que actuen cap al poder. Molts éssers... [+]
La següent infografia està basada en l'informe número 55 del Centre de Recerca per la Pau Delàs de Catalunya, publicat a l'octubre de 2022. En l'informe, Xavier Bohigas, Pere Brunet, Teresa de Fortuny, Anna Montull García i Pere Ortega van analitzar a fons els vincles entre... [+]
Quan era nen, era costum a casa aparcar el que estàvem fent a les vuit de la tarda, muntar la televisió i veure el noticiari d'ETB1. Al principi sentia una gran irritació per aquests canvis injustos en la cadena de la nit, i els preguntava als meus pares com era possible que,... [+]
En la tardor de 1415 va esclatar la batalla d'Agrincourt entre Anglaterra i França, una de les guerres més decisives de la Guerra dels Cent Anys. Per a això, quan Enric V, rei d'Anglaterra e senyor d'Irlanda, va decidir enviar aquest estiu el seu exèrcit a França, els soldats... [+]
En la dècada dels vuitanta els joves bascos cantàvem “si vis pacem, per a bellum”. Si vols la pau, prepara't per a la guerra, cridàvem en llatí, sense comprendre molt bé el significat de la frase.
En aquella època, el conflicte basc estava a la voràgine i el món... [+]
El genocidi és una paraula desgraciadament de moda. Segons la definició de Rafael Lemkin en 1946, el genocidi es defineix com “les accions encaminades a destruir totalment o parcialment un grup nacional, ètnic, racial o religiós”. Aquestes accions poden consistir a... [+]