En primer lloc, voldria demanar-li que es presenti.
Soc Christine i… És difícil d'explicar d'on soc. Ara viu a l'entorn de Berlín, en un projecte de convivència. I he participat durant molt de temps en un col·lectiu cinematogràfic anomenat LasOtras. En aquest sentit, haig de dir que no som cineastes de primera línia, som activistes. Jo he estat activista feminista des de principis de la dècada de 1970. En gran manera, fem pel·lícules per a fomentar el moviment.

Sí, just el següent que volia preguntar-li sobre el grup LasOtras. Com sorgeix? Quines pel·lícules heu fet fins ara? Amb quin objectiu?
Creem el grup cap a 1996. En aquella època va esclatar a França la lluita dels sans papiers. Sabíem que el portaveu del moviment va estudiar a Alemanya, i per tant es desembolicava en alemany. No es podia venir a Alemanya perquè no tenia paper, però ens semblava important portar a nosaltres els d'aquest moviment. Creem un equip i vam anar a ell, i vam fer la nostra primera pel·lícula. Es diu Wir sind schon (Ja som aquí) i es pot veure i descarregar en la nostra web. I després continuem anant a manifestacions i actes, a gravar. Però, d'altra banda, sempre ens han demanat coses: “Podeu fer una pel·lícula d'això o una altra?”. I nosaltres ho fem.Has vingut a Euskal Herria a presentar un documental sobre el grup

Giri Zora. Com sorgeix la idea de fer aquesta pel·lícula? Com he dit, durant molt de temps vaig estar actiu en el moviment de Dones Lesbianes en la República Federal d'Alemanya, i per a mi era important continuar transmetent aquest coneixement després que
el moviment es reduís. En les primeres intervencions sobre aquest moviment es parlava sobretot de projectes, però no es parlava del moviment radical de les Dones Lesbianes, que va existir en aquella època, encara que va ser el punt de partida de tots els projectes posteriors. Al final es va treure l'oportunitat de fer una pel·lícula sobre el grup Giri Zora, però no sols sobre aquest grup, sinó també sobre la relació amb un moviment més ampli.

Quina relació hi havia entre Rote Zora i el moviment de Dones Lesbianes?
Almenys en la meva experiència, hi havia una relació política molt estreta. Van ser temes importants, tant per a uns com per a uns altres, l'avortament, la violència contra les dones, la guerra, les tècniques de genètica i reproducció... Uns van organitzar manifestacions entorn d'elles i altres van cometre atacs i van escriure textos.

Per a nosaltres eren molt importants els textos de Rote Zora, perquè eren fruit de recerques profundes i representaven posicions polítiques clares. Llegíem i discutíem els textos. I això ens donava força.

Quines eren les reivindicacions del moviment de Dones Lesbianes en aquella època?
No fèiem reivindicacions, és a dir, no demanàvem a l'Estat. No ens fiàvem d'això, però lluitàvem pels nostres drets: per a tenir l'oportunitat d'avortar, pels drets sobre el nostre cos, per a ser amos de nosaltres mateixos, i també contra la violència contra les dones, i en relació amb això en solidaritat amb la lluita contra el colonialisme, per l'internacionalisme, per a millorar les condicions laborals de les dones d'altres països, etc. Però no exigíem res, ho fèiem, lluitàvem pels nostres drets.

En arribar a la pel·lícula heu recollit els testimoniatges d'alguns dels protagonistes de l'època. Escoltem la veu dels membres de Rote Zora, però no veiem les seves cares.
En principi volíem entrevistar els membres de Rote Zora. Preparem les preguntes i les enviem dient que volíem fer una pel·lícula amb ells. Ens van enviar una llarga resposta, que els contestava a gust a les nostres preguntes, però que no volien que apareguessin en el vídeo i que tampoc volien que els vegem.

Per què no?D'una banda
, ens van dir que la seva lluita va ser sempre col·lectiva, que avui dia no podien parlar tots alhora, i no volien que s'individualitzés la lluita, és a dir, que només un parlés en nom del grup. D'altra banda, els membres del grup no són coneguts, no sabem qui són i, si ho diguessin avui dia, temien que això suposés conseqüències per a ells o per a uns altres. Per exemple, la policia podria utilitzar les xarxes o contactes que tenien per a reconstruir. I un altre deia que no volia aparèixer, perquè potser en algun moment voldria tornar a la militància.

Com va sorgir Giri Zora? Amb quin objectiu? El
primer ataqui va ser contra la Cambra Federal de Metges, que pretenia mantenir costi el que costi el paràgraf 218 de la llei de l'avortament. I la lluita per canviar aquest paràgraf va ser un dels punts de partida del moviment de dones i lesbianes. Va ser en 1977. Aquest any es va organitzar per primera vegada la nit de Walpurgis sota el lema: Les dones recuperen la nit. Nosaltres ho vam aprendre, si sortim al carrer després de les vuit de la nit i sense l'ajuda dels homes, si ens manen que la nostra culpa era nostra. Se'ns va equivocar fer front a aquesta prohibició i sortir junts al carrer. I Giri Zora va atacar aquesta nit a la Cambra de Metges perquè, d'una banda, aportessin en la manifestació i, per un altre, expressessin la seva opinió al fil de la Llei de l'Avortament.

Posteriorment es van realitzar altres dues campanyes destacades, una en l'àmbit de la recerca genètica.
Sí. El camp de la tecnologia dels gens mostra l'obsessió patriarcal per la viabilitat existent, és a dir, com el poder patriarcal vol apropiar-se, desmuntar-lo, utilitzar-lo i tornar a muntar-lo segons les seves necessitats. Això és molt evident en l'enginyeria genètica. I Giri Zora, bàsicament, estava en contra d'aquesta política patriarcal.

També té relació directa amb la història d'Alemanya, no?
Clar. Aquest estudi de la genètica humana també està relacionat amb l'eugenèsia, qui ha de viure, qui no, qui té lloc aquí i qui no. Giri Zora va entrar en un centre de Münster [Centre Assessor de Genètica Humana] i van trobar arxius, documentació de l'època nazi. Va quedar clar, per tant, que existia una relació amb aquesta època, almenys en el pensament, encara que després fos ideològicament. Va haver-hi molt de moviment entorn d'aquest tema. I els membres de Rote Zora conclouen en la pel·lícula que a Alemanya, en comparació amb altres països, la línia de l'enginyeria genètica s'ha desenvolupat més lentament pels continus atacs i crítiques contra ella. Jo també estic d'acord amb això.

Una altra campanya destacable de Rote Zora, contra Adler.
Adler és una empresa tèxtil alemanya. Els seus tallers a Corea del Sud es van enfrontar a grans conflictes, protestes dels treballadors i una repressió brutal. Les seves dones van demanar ajuda a Alemanya i es van realitzar diverses campanyes, entre elles des de l'església. Posteriorment, Giri Zora va sofrir una sèrie d'atacs i finalment el cap de l'empresa va acceptar complir els requisits de les treballadores coreanes. Va ser una gran victòria internacional.

L'època també era així, no? Igual que Giri Zora, hi havia més grups d'acció dins i fora d'Alemanya. Era una època, en general,
molt polititzada, amb forts enfrontaments al carrer. Teníem l'esperança que podíem derrocar el sistema. Tots parlaven de la revolució, segurament sense saber què era exactament la revolució, però teníem la sensació que el sistema podia canviar radicalment, crec que era un punt important. I hi havia grups mixtos forts, entre ells grups armats: RAF, Grup 2 de juny… Així com les Cèl·lules Revolucionàries, RZ en alemany. Giri Zora també formava part d'ella. Els sentiments eren al carrer, i aquest ambient es va imposar molt en aquella època.

Després va canviar.
Totalment. Per diverses raons. D'una banda, l'enorme repressió exercida contra els moviments, per un altre, la capacitat del sistema per a integrar la resistència en el seu interior i, finalment, l'arribada del neoliberalisme, amb unes condicions totalment diferents, que van provocar el fracàs de molts moviments, fins i tot a nivell internacional. I crec que aquesta expectativa de canvi radical del sistema va desaparèixer.

Un dels objectius d'una pel·lícula sobre Rote Zora podria ser aprendre de les lluites de l'època, esperant que avui puguem aportar?
Crec que sí. No es tracta de dir “mira quines coses fantàstiques es feien en el passat”, sinó d'aprendre de l'hora. Sempre diem que la història és una referència important per a aprendre dels errors, però potser també pot servir per a prendre força. I en moltes presentacions m'ha semblat que avui la gent està buscant el que pot fer. És clar que no podem seguir així, cal canviar una mica d'arrel. I tenim coneixement d'això. Va haver-hi una sèrie de lluites que van contribuir a l'èxit del moviment i que podrien tornar a donar força.

Quin acolliment ha tingut la pel·lícula a Alemanya i internacional?
Estupend, estem sorpresos. Tots ens han dit que els dona força i valor. Nosaltres no pensàvem que tornaria a tantes llengües, això no ho hem impulsat nosaltres, ens ho han proposat des de fora, com en aquest cas. D'altra banda, crec que és important que els textos de Rote Zora també hagin estat traduïts en altres països. Hi ha interès pel grup, però no sols pel grup, sinó per les seves idees. Com creuar els límits? Com lluitar amb tot el que tens al teu abast pels teus drets i per la vida de les persones?

A Euskal Herria heu realitzat diverses presentacions. Com han anat? Ha estat
molt interessant. En Otxandio, per exemple, van venir dues joves dones, i ens van preguntar, entre altres coses, quin tipus de protecció tenia Giri Zora de la societat, és a dir, si havien fet la primera acció i van rebre el suport després d'ella, o si el suport i les accions havien anat plegats. Crec que darrere d'aquesta pregunta hi havia un pensament així: «Potser ara no hi ha un reconeixement explícit a aquesta mena d'accions, però si ho féssim, potser la gent ens donaria suport?».

Quina és la situació actual del moviment feminista a Alemanya?
Bona pregunta. El feminisme està de moda. Les empreses que fan negoci explotant a dones d'altres països també treuen robes on es reivindica el poder de les dones, el feminisme, etc. El ministre alemany d'Afers exteriors és feminista i tothom vol ser feminista. No obstant això, la violència contra les dones i els feminicidis no cessen. Em sembla que el moviment feminista està molt fragmentat. Hi ha moltes activistes en el moviment ecologista, en l'antifeixista, en l'antiracista, en el fil de les cures… Però desgraciadament falta una força unitària.

Reprenent el que vostè ha dit de l'estat d'ànim de la dècada de 1970, avui no creiem que puguem derrocar el sistema?
O ho derroquem nosaltres o ens ho derroquem. No podem oblidar en quina mesura s'ha danyat el medi ambient, és evident. No seguirà així un dia més, o el que està passant ara amb la digitalització i aquest nou accés a la vida. Volen reabsorbir tot el que és un ésser viu. Amb aquest transhumanismo, o amb aquest sistema de màquina humana, no podem moure'ns sense deixar rastre d'aquest moviment. Crec que tenim molt poca consciència de fins a quin punt poden controlar la nostra resistència. Les coses canvien constantment en aquest sentit. Abans estàvem en contacte a nivell internacional, sense Internet ni telèfon, però encara així ens reuníem i discutíem les coses. Això s'ha oblidat. Com podem reviure? És urgent.

* * * * *

BREU HISTÒRIA DEL ROTE DEUTOR

Giri Zora va ser una guerrilla urbana de dones feministes autònomes formades en la República Federal d'Alemanya. En total, quaranta-cinc van ser els atacs contra infraestructures de forces de seguretat, empreses, jutjats i fàbriques. Posaven explosius contra el patriarcat, l'imperialisme i el militarisme, i mai havien ferit a ningú. Es va crear dins de l'organització marxista autònoma armada Revolutionäre Zellen (Cèl·lules Revolucionàries) dels anys 1970. A partir de 1986 va continuar el camí en solitari. Per a saber més: Giri Zora. Guerrilla urbana feminista en el cor de la bèstia, 1974-1995 (Katakrak, 2023; traductor: David Lindemann).