Una petita i lliure
El lingüista català Carme Junyent va morir el mes de setembre passat. Hem seguit aquí amb atenció el que deia sobre política lingüística, esperant que alguna vegada ens atrevim a aplicar algunes de les seves propostes. Actuava sense rebaves. En aquesta revista s'han recollit nombrosos exemples: ARGIA ha entrevistat tres vegades en els últims deu anys. Per a l'última, l'any 2020, se li va dedicar íntegrament el monogràfic LARRUN.
No és just portar la seva obra pròspera a un sol llibre, però vull parlar aquí d'un treball apallado per Junyente en 2021: Som dons, som linguististes, moltes i diem prou. Va unir a 70 lingüistes catalans parlants, dones, que mostraven una actitud crítica cap al llenguatge inclusiu. Només conec el català per damunt: un curs de joventut en la facultat, intensiu gràcies al procésa, després… No sé quin moviment hi ha en aquesta comunitat de parlants amb un llenguatge inclusiu, i em costa imaginar que és tan asfixiant, fins que es posi a escriure sobre aquesta 70 lingüistes catalans parlants. I no de qualsevol manera, ho han provat bastant.
Em temo que molts vascófilos no tindrien en Junyent una visió bastant experta en basca. I és que el basc és el nostre únic territori lliure
Viu amb sorpresa perquè em costa imaginar a 70 autors bascos qüestionant el llenguatge inclusiu. Però viu sobretot un punt d'enveja, què volen que diguin, amb només llegir l'entrada del llibre, escrita per Junyente. Jo no he viscut així el tema, però sí que m'agradaria llegir aquests punts de vista també en basc, escrits pels bascos. Serà qüestió de grandària, com moltes altres coses. Nosaltres som un milió, ells uns deu milions. Però tant importa la grandària?
Em temo que molts vascófilos no tindrien aquesta visió prou experta en basca. I és que el basc és el nostre únic territori lliure. Una, petita i lliure. Dit d'una altra manera, un llenguatge net i sense façana. Per descomptat, aquesta “façana” entesa d'una manera molt àmplia. Desgraciadament, o no, el que podria ser una limitació per a la difusió del basc, potser és també una fortalesa per a la supervivència del basc, una via de fortificació. Per a uns pocs, aquesta associació pot fer atractiu el basc, en la mesura en què alguns el relacionen amb valors determinats, encara que per a uns altres aquest codi serà incòmode o estrany.
ARGIA ens ha deixat Junyente abans de poder entrevistar-nos sobre aquest llibre coral, i haurem de conformar-nos amb les publicacions que hem tingut fins ara, així com amb totes les altres que ens ha deixat aquí. No és poc.
Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora
ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.
Andoni Urrestarazu Landazabal va néixer en la localitat d'Araia el 16 de juliol de 1902 i va morir a Vitòria el 21 de novembre de 1993. Ja s'han complert 31 anys i crec que és el moment de reconèixer el seu nom i ser, ja que no es coneix bé el llegat que va deixar. Umandi va... [+]
L'escriptura d'autobiografia és, segons diuen, l'eina més eficaç per al desenvolupament personal, la més alliberadora. Tirar de les coses del passat i recordar-les, sembla que ajuda a deslligar els nusos del present. Sí, ajuda a entendre el present i a dibuixar un futur que... [+]
He fet un repàs des de l'anunci de la pandèmia fins a la tragèdia de València i he conclòs que la nefasta gestió institucional que té la mentida i el forupe com a tallafocs és constant de la classe governant.
No tenim un governant substitut vàlid mentre aquest sistema... [+]
El 19 de novembre és el dia mundial del bany. Encara avui, en el segle XXI, molts treballadors i treballadores, aquí, al País Basc, no tenen dret a usar el bany en les seves jornades laborals. Exemple d'això són molts els treballadors del transport.
Els lavabos són la clau... [+]
Sabem que la intel·ligència artificial està representant molts camps en l'ésser humà: confort, velocitat, eficiència... Ens han fet creure que l'esforç humà és un obstacle en les necessitats de velocitat d'aquest món capitalista. Les agressions per a reduir les nostres... [+]
En les últimes setmanes no ha estat possible per als quals treballem en arquitectura que el fenomen climàtic de València no s'hagi traduït en el nostre discurs de treball. Perquè hem de pensar i dissenyar el recorregut de l'aigua en cobertes, clavegueres, places i parcs... [+]
L'autoestima a vegades sembla una cosa íntima. Però si l'autoestima té a veure amb la imatge que un té de si mateix, amb el valor que es dona a si mateix, també hauran de veure les decisions que pugui prendre. Quin valor té algú que no pot decidir? Llavors ens posem a mirar... [+]
Els Sanmartines són molt coneguts en els nostres caserius, ja que és el moment de matar al porc. No obstant això, molta gent no sabrà que abans el dia de Sant Martí marcava la fi de l'any agrícola. I això no era cap ximpleria. De fet, a la fi d'any calia pagar una renda... [+]
Durant tota una setmana hem parlat sobre el llibre Les aventures de Pinotxo de Collodi, a l'aula de la universitat, amb professorat d'Educació Infantil i Primària. La nostra referència principal ha estat la bonica edició que Galtzagorri va publicar en 2011, que incloïa el... [+]
“S'aprèn caminant i cantant”. Aquesta ha estat una de les assignatures d'aquesta setmana en els grups de C2. No es tractava d'aprendre a cantar o a peu, sinó d'utilitzar correctament el futur. L'activitat m'ha donat què pensar i m'he preguntat com aprenem a ensenyar. He sentit a... [+]
La supervivència del basc no és l'únic problema que els bascos juguem en la partida política, però sí, com a element més característic de l'euskaldunización, el que més reflecteix la nostra situació. Mostra molt bé el que no apareix tant en altres àmbits. En primer... [+]
En Sociologia de l'Educació existeix una pregunta clàssica: per a què existeix el sistema educatiu en una societat? Les respostes a la pregunta són nombroses i canvien segons l'època. Però entre ells cal destacar que l'escola té com a objectiu principal la creació de futurs... [+]
Amb les paraules del poeta Vicent Andrés Estellés, soc un entre tants casos, i no un cas aïllat, rar o extraordinari. Desgraciadament, no. Entre punts, un. En concret, segons el Consell d'Europa, i entre altres institucions de gran trajectòria com Save the Children, jo soc... [+]
El problema de l'habitatge és un problema estructural que ve des de lluny. El que hauria de ser un dret humà no és més que un dret subjectiu. Dic que és un frau perquè, encara que totes les institucions i tots els partits polítics diguin unes paraules boniques, no s'agarren... [+]