Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

“Jo no m'avergonyeix dir que soc irundarra”

  • El 30 de juny de 2023, Antxon Jauregi Vidal afirma que ha estat el “dia més feliç de la seva vida”. L'irunés té 19 anys i ha complert un somni d'infància en les festes patronals, desfilant a la cantina en la Parenceria Paritària, amb el llavi vermell, la faldilla llarga, les botes blanques altes, etc. que el protocol exigeix. Jauregi ha aconseguit ser part de la transformació de les tradicions, com cadascun vulgui, on vulgui, lliure participació en “festes de qualsevol poble”.
"Agian kasualitatea izan da, baina niri ez dit inork ezezkorik eman kantinera ateratzeko. Aurkeztu naizen lehen urtea izan da eta oztopoak ordez, laguntza handia jaso dut". Argazkia: Dani Blanco / CC BY-SA
Eta kito

Goi-mailako ileapaintzaile zikloa ikasten ari da Antxon Zarautzen. Ile luzea du eta hura laztantzen ari dela erantzun ditu galderak. Ahoan bilorik gabe, aske eta libre. Estereotipo, arau eta inposaketetatik libre bizi den mutil batekin egin dut topo. Antxon ez da lotsatzen gizona dela esaten, zakila duela esaten behin eta berriz, eta hala izan eta sentituz janzten dituela belarritako handiak, makillatzen dituela begiak eta margotzen dituela ezpainak. Ez dakit urrats horiek ematen inoiz sufritu ote duen ala ez, baina pertsona indartsu batekin egin dut topo. Nahiko nuke bera bezain libre eta dotore bizi, inposaketa eta presio sozialetik at.

En Antxo, quedi clar que vostè és un home cis.
Sí, jo soc un home. Tinc penis i em sento home. Comparteixo el gènere que se m'ha aplicat biològicament en néixer. No es pot entendre malament, és qüestió de llibertat. Em maquillo lliurement de ser el meu home. Perquè m'agrada. He repetit aquest missatge una vegada i una altra en els últims mesos. No tinc cap dubte que he donat un missatge, he parlat amb claredat des del principi, i no obstant això han dit de tot en el meu entorn des que em van nomenar cantinera de la companyia del barri de San Miguel el 12 de maig.

Han passat uns mesos, com estàs?
Estic bé, molt content. Continuo rebent missatges, la majoria optimistes. Ho vaig passar molt bé i mai oblidaré aquell dia. Va ser el dia més feliç de la meva vida. Quan era petita, sortia al balcó i li deia a la meva mare que volia ser cantinera de major. Tenia aquesta il·lusió des que era nen. En aquella època, a més, els locals acudíem a la parenceria tradicional. Fins aproximadament 11 anys no vaig ser conscient del conflicte. Als 13 anys volia sortir. Tot el meu grup d'amics era partidari de la parenceria igualitària i jo també em vaig posicionar de seguida en favor de la participació de les dones en les festes. A casa em van protegir. Abans de ser cantinero sortia tocant el xiulet. Després de la pandèmia, l'any 2022, torcedí el turmell i no vaig poder treure'l. Per tant, aquest ha estat el meu any.

Va pensar molt a fer el pas des d'octubre?
No, ho tenia molt clar. Quan vaig veure la possibilitat de complir el meu somni de la infància no vaig dubtar. San Miguel és una companyia de recent creació en la parenceria igualitària. Abans de nomenar-la, vaig tenir l'oportunitat de parlar amb el capità local. Em vaig sentir a gust amb ell i els de casa també em protegien. No creien gairebé, però per deixar-ho en pau o em va dir que sí. El 12 de maig la companyia em va donar la notícia que estava prenent alguna cosa amb els meus amics amb un ram de flors gegant. Li vaig fer una videotelefonada a la meva mare immediatament i em va preguntar si era una broma. Va ser un moment molt especial.

No sols a casa, sinó també al poble i en la premsa.
Sí, no sé quantes entrevistes he donat en total. A més de la premsa local, ha vingut a mi l'exterior i jo he dit a tots que sí. Per a la Parenceria i per a Irun em semblava oportú donar-li la màxima repercussió. A més, era una manera de deixar clar que soc jo i com em sento, que soc un home cis.

Hi ha qui no ha entès…
És perquè qui no ha entès no vol. Han sortit onze titulars dient que soc home, si no és així, hauria demanat sens dubte esmenes. Han dit de tot en el meu entorn. Que soc transsexual, que no soc suficient home per a vestir-me com a home i desfilar… Què vull. Sé que a vegades pot ser rar per a alguns. Estic acostumat a rebre mirades. Però aquesta vegada ha estat diferent. Han estat molts els que no em van atrevir a acostar-se, però m'han mirat amb optimisme, com amb alegria i ànim. I moltes més, m'han vingut i m'han felicitat directament.

Fotografia: Dani Blanco / CC BY-SA



T'adones que has obert la porta a varis? Sigui per a sortir a cantinera o per a viure lliure i lliurement.
Jo no m'adono d'això. Si és així, m'alegro moltíssim. A casa m'han ensenyat a estimar-me i a ser el que soc. Per tant, mai m'he sentit pres o condicionat per a vestir-me i maquillar-me com vulguem. A més, potser hagi estat una casualitat, però a mi ningú m'ha negat a sortir a cantinera. Ha estat el primer any que he presentat i he rebut molta ajuda en lloc d'obstacles. Hi ha molts dels meus majors contra la parenceria igualitària, i no ho entenc. Em fa vergonya i pena. Adopten una postura dominant a la seva casa sense pensar dues vegades. Puc entendre que és difícil que un ancià canviï la seva concepció, però el cas dels nostres majors és inacceptable.

Diuen que és una cosa que només els vilatans poden entendre.
Potser no ho sé. És molt difícil enfrontar a algú que no és d'aquí. Sent especialment partidari de la parenceria igualitària, el conflicte el produeixen els altres, no nosaltres. Haurien d'avergonyir-se de la seva actitud, de la imatge que donen. Jo no m'avergonyeix dir que soc irundarra, alguns no poden dir el mateix, el nom de la ciutat s'està embrutant durant dues dècades.

L'any 2024 què?
Sortiré desfilant. Jo ho vull amb el xiulet, però enguany els locals han sortit amb l'escopeta per primera vegada. Han comprat tot l'equipament, així que si volen sortiré amb ells. Amics i familiars, l'objectiu és passar-lo bé, i també serà una manera d'agrair el que han fet enguany per mi desfilar amb ells.


ASTEKARIA
2023ko azaroaren 19a
Més llegits
Utilitzant Matomo
Azoka
Últimes
Totes les víctimes del PAI

Les víctimes creades pel PAI no són només docents funcionarizados gràcies al procés d'estabilització provocat per la Llei del PAI, sinó molt més. A alguns se'ls ha donat una certa visibilitat mediàtica a conseqüència del recurs interposat per Steilas, però la majoria... [+]


Per un servei públic ferroviari de qualitat per a la Ribera

En les últimes setmanes estem llegint "proposades" per a la recuperació de la línia ferroviària Castejón-Soria i el manteniment de l'estació de tren de Tudela en la seva ubicació actual, o per a la construcció d'una nova estació d'alta velocitat fora del nucli urbà amb... [+]


No anem a la guerra. No a la guerra, no al nostre nom!

Any de la Guerra, any de la mentida!

Així ho diu la frase i així ho corrobora la realitat.

Davant la situació de guerra en el món i a Europa, el seu constant repunt i les possibles conseqüències que això ha tingut i tindrà a Euskal Herria, el mes de desembre passat... [+]


Regeneració de la platja de Laga

La restauració de les característiques naturals de la platja de Laga es va iniciar fa tres dècades i continua sense interrupció en la restauració escalonada a contrarellotge.

Laga (Bizkaia) és un espai excepcional, molt significatiu des del punt de vista natural i social... [+]


135 presos polítics i 66 surten al carrer amb algun permís
Aquest dissabte se celebra a Bilbao la manifestació anual a favor dels presos i preses polítiques basques. Cada vegada hi ha menys presos, però quan en 2011 ETA va interrompre la seva activitat armada, pocs haguessin imaginat que, quinze anys després, desenes de presos... [+]

S'ha aconseguit. Ho heu aconseguit! Ho hem aconseguit. Felicitats i gràcies

Després de tants anys de lluita per això, 34 anys, precisament, estem molt contents per la decisió que es va prendre fa uns dies, el 28 de desembre, dia de l'Innocent, a Pamplona, en l'assemblea que va organitzar la Federació Internacional de Pilota Basca. Perquè bé, d'ara... [+]


Maixabel Lassa diu que des dels aparells d'Estat es va voler matar a Juan Mari Jauregi i a ell
El seu marit, Juan Mari Jauregi, vivia llavors en el Palau de La Cimera de Donostia-Sant Sebastià, quan el primer era el Governador Civil de Guipúscoa, a mitjan anys noranta. Jauregi va ser assassinat per ETA a Tolosa l'any 2000.

Noizko berrikusi ANren prozesuak eta epaiak

Jar gaitezen 2025erako proposamen politiko gisa, Espainiako Auzitegi Kolonialaren (AN) epai guztiak berrikusten hasteko eta makila bakoitzak bere belari eusteko.

Unionismoarekin lerrokatutako alderdi, sindikatu eta gizarte-erakunde gehienek, eta ez bakarrik horrela... [+]


El Parlament rebutja la participació de la monarquia espanyola en els Premis Príncep de Viana de Navarra
El PSN, EH Bildu, Geroa Bai i Zurekin Nafarroa s'han unit perquè els Borbons es quedin fora del Gran Premi de Cultura de Navarra. Els reis d'Espanya no estan convidats a aquest gran acte des de 2015, quan Uxue Barkos va ser presidenta de la Generalitat de Catalunya.

2025-01-10 | Gedar
Portes giratòries: Gotzone Sagardui serà la directora d'una clínica privada a Vitòria-Gasteiz
L'exconseller de Sanitat del Govern Basc ha estat fitxat per la clínica Vithas San José, després d'any i mig del seu cessament en el càrrec públic.

Reducció de núvols en detriment del canvi climàtic
Els núvols estan disminuint, la qual cosa té un impacte significatiu en el canvi climàtic, segons conclou un grup d'investigadors de la nasa. L'anàlisi de les dades del satèl·lit Terra revela que en els últims 20 anys s'ha produït una disminució gradual però constant de... [+]

L'Ararteko creu que l'operació desenvolupada en l'edifici de les Agustines de Martutene es va realitzar per a identificar als interns
El 14 de març de l'any passat es va produir una gran operació policial en l'edifici ocupat dels Agustins de Martutene, de la mà de la Policia Municipal, l'Ertzaintza i la Policia Nacional: Un total de 56 persones van ser tretes de l'edifici i 29 van ser traslladades a la... [+]

2025-01-10 | Sustatu
Apple inventa extractes de notícies sense preocupar-se
Ampliació del magatzem de disbarats amb Intel·ligència Artificial. Les creades pels usuaris corrents poden ser en gran manera insensates, però les pròpies gegants d'Internet estan repetint aquestes situacions i això sembla més greu, ja que poden tenir un impacte global. Un... [+]

Infermeres indígenes reivindiquen un servei de salut equitatiu per als pobles oprimits
Garbiñe Elizegi, de Baztan, és infermera. Al desembre ha participat en la reunió de Recerca sobre Infermeria Indígena per a l'Equitat en la Salut que s'ha celebrat a Nova Zelanda. Presenta la seva tesi: Repassant les experiències de les dones basques i dels gèneres no... [+]

Eguneraketa berriak daude