Les pluges de la tempesta Daniel, que va colpejar Líbia, van trencar un vell pantà i milers de persones van morir al setembre. Encara que aquest desastre ha desaparegut molt aviat de les principals notícies, la càrrega dels supervivents no ha desaparegut de la mateixa manera. A més de superar el trauma, les dones es troben en una situació d'especial gravetat que els impedeix atendre les seves necessitats sanitàries. L'expert líbano Hajar Darwish en salut sexual femenina destaca que sovint les organitzacions humanitàries estan formades per homes i que els homes prenen les decisions: les primeres coses que s'han pensat són l'alimentació, la vestimenta i la medicació, mentre que el material per a cobrir les necessitats especials de les dones apareix molt més baix en la llista, moltes vegades inadequat, qui les prepara no sap sovint què és ser menstruals...Darwish també diu que en el nord d'Àfrica la compra de productes per a menstruacions és difícil en condicions normals, com si fos vergonyosa o gairebé il·legal, la qual cosa dificulta la identificació de les necessitats i la resposta adequada, augmentant els riscos d'infecció. El deficient servei higiènic o metge per a dones embarassades i nounades també pot augmentar la mortalitat. Una solució pot ser l'organització de programes específics de suport a les dones, creant grups de dones amb referències culturals adequades a cada regió. Això suposaria canviar l'estàndard "universal" basat en l'home blanc.

La immobilitat provoca la mort

En el número 2840 d'ARGIA, els bangladesh ens mostren les possibilitats i limitacions d'adaptació a l'Enfonsament, ja que les famílies encapçalades per una mare de Bangladesh, a la qual al·ludíem en l'article, són més pobres que les encapçalades per un pare, per la qual cosa han de destinar una doble part dels seus beneficis als desastres. A més, les cures dificulten la mobilitat de les dones, sent més vulnerables als desastres. When the disaster strikes, publicat per l'investigador Sonja Ayeb-Karlsson en la revista Climate Risk Management: Gendered (im)mobility in Bangladesh [En cas de desastre: mobilitat de gènere (impossible) a Bangladesh] assenyala que els rols socials de gènere de Bangladesh condicionen la tendència a la protecció en els albergs durant els ciclons. Explica que la immobilitat està molt lligada al gènere, perquè la mobilitat i la valentia es friccionen dels homes, mentre que per a les dones la mobilitat és perillosa.

Aquestes expectatives reforcen la dependència de les activitats domèstiques per a les dones, i quan es produeixen ciclons, la probabilitat de quedar-se en la seva llar és major si s'està sense home, amb major probabilitat de morir. A la regió d'Aceh, Indonèsia, més afectada pel tsunami de desembre de 2004, les tres quartes parts de les víctimes eren dones. Així ho va anunciar l'informe The tsunami’s impact on women ("L'impacte del tsunami en les dones"), publicat per l'ONG Oxfam al març de 2005. Les causes d'aquesta desigualtat se centren principalment en l'activitat econòmica: en el moment en què el tsunami va colpejar, molts homes dels pobles costaners estaven pescant en la mar. Les ones, malgrat la seva notorietat, no van revolucionar els vaixells. En les zones rurals, els homes estaven fos de casa, treballant en camps o venent producció en mercats. Les dones a casa amb els nens i els segons que van intentar reunir els nens en el moment en què va sonar l'ona van ser decisius. Hi ha testimoniatges similars a l'Índia. A Sri Lanka, l'ensenyament se suma a aquests factors: s'ensenya als nens a nedar i pujar-se als arbres, mentre que a les noies no. En un esdeveniment com el Tsunami, molts van pagar per la seva vida aquest dèficit.

The Gendered Nature of Natural Disasters 2007: En The Impact of Catastrophic Events on the Bretxa de gènere in Life Expectancy, 1981–2002 [El caràcter genèric dels desastres naturals: la influència dels desastres en l'esperança de vida, 1981-2002], els investigadors Eric Neumayer i Thomas Plümper analitzen els desastres naturals ocorreguts en 141 pobles entre 1981 i 2002. S'han identificat algunes tendències generals: els desastres naturals, en general, maten a més dones i les dones moren més joves que els homes, diferències que són majors en els accidents més mortals. Per contra, en els llocs on les dones tenen un major nivell socioeconòmic, aquestes diferències són menors. Segons ells, la vulnerabilitat de les dones socialment construïdes fa que la mortalitat femenina en els desastres sigui superior a la dels homes, la qual cosa no s'associa a diferències biològiques o fisiològiques entre gèneres.

Reforçant les normes patriarcals

A Malawi, al sud d'Àfrica, les pluges van ser extraordinàries en 2015. Com a conseqüència, moltes granges van perdre la collita adormida i van disminuir els recursos alimentosos. En els anys següents la sequera provocada pel fenomen del Nen no va millorar la situació. En aquest context van proliferar les noces de menors. Sobre aquest tema, els periodistes Maria Uderscu, Miriam Beller i Gethin Chamberlain van publicar el documental "Brides of the sun". En ell apareix el testimoniatge de Ntonya Sanz: Als 13 anys, un home de 19 anys va proposar als seus burasos 50 quilos de sucre i 25 000 MWK (30 euros) a canvi de la mà de la seva filla. Ntonya va dir als burasos que no estava preparat per a això, però els burasos li van contestar que havia d'acceptar-ho perquè a casa no hi havia suficient per a menjar. Hi ha milers com Ntonya. Encara que les vides dels homes joves de Malawi són dures pel canvi climàtic, la majoria es casen després de 18 anys i no són forçats pels burasos. Empeses per les tradicions patriarcals, les noies es veuen obligades a casar-se així quan el menjar escasseja. Segons Mac Bain Mkandawi, director de l'organització de suport a la joventut de Youth Net and Aconsellament (YONECO), entre el 30% i el 40% dels matrimonis de nenes menors estan relacionats amb el canvi climàtic a Malawi, que equivaldria a 1.5 milions de noies.