El PSOE i Sumar han aconseguit un interessant acord per a la formació del Govern espanyol, amb una reducció de jornada de 38,5 hores en 2024 i 37,5 hores en 2025. La mesura afectarà tant el sector públic com al privat si finalment s'aplica. El personal del sector públic d'Hego Euskal Herria té una jornada de 35 hores i en els convenis de diferents sectors ja tenen establertes 37,5 hores. No obstant això, si la reducció de jornada en l'Estat espanyol és motiu de satisfacció generalitzada. Fa 40 anys que Espanya va establir la setmana laboral de 40 hores i des de llavors no s'ha realitzat cap moviment.

El Govern Basc posarà en marxa l'any vinent un projecte pilot en Araba, Bizkaia i Guipúscoa. No de forma generalitzada, i els detalls estan per a refinar, però s'espera fer alguna cosa perquè tant el Govern com CCOO i UGT estan en sintonia en la Mesa de Diàleg Social. La tercera pota del Punt de Trobada, la patronal Confebask, va descendir del vaixell res més formular la idea.

A principis del pròxim any es tornarà a reunir la Mesa de Diàleg Social i es preveu que es plantegi una cosa similar al que s'ha fet a València.

La possible aplicació d'una setmana de treball de quatre dies en el camí trobarà dificultats per a anar més enllà dels períodes de prova. L'empresa enquestadora KPGM acaba d'interrogar als consellers delegats de les grans empreses de l'Estat espanyol, i en l'informe es mostren dades d'interès. Els resultats a tenir en compte són, en definitiva, la capacitat de pressió de les grans empreses cap a les organitzacions.

En primer lloc, si els polítics atendran aquestes empreses, oblidem de la setmana laboral de quatre dies: els consellers de les grans empreses volen pujar la productivitat amb el mateix nombre d'hores i, a més de fer-lo des de l'oficina, reduint al màxim les possibilitats de treballar des de casa.

És més, volen “premiar” la seva tornada a l'oficina. Nou de cada deu empreses enquestades estarien disposades a oferir pagues addicionals a les quals abandonen el teletreball i tornen a l'oficina, perquè consideren que el teletreball ha “baixat considerablement” la productivitat dels treballadors.

A més, la desaparició del teletreball no és considerada com una cosa utòpica. Gairebé vuit de cada deu estan convençuts que tot el personal tornarà a les oficines en un termini de tres anys.

L'Ajuntament de València ha realitzat
2.100 enquestes a un treballador, i l'informe del període de prova ha mostrat que la setmana laboral de quatre dies suposa millores en la vida dels treballadors.

Han arribat a la conclusió que ha millorat la salut i el benestar, i cosa que és més important, l'han notat els propis treballadors. L'estrès s'ha reduït considerablement –ho han dit quatre de cada deu– i s'han millorat algunes sensacions, com les relacionades amb el cansament, la felicitat o la satisfacció personal.

L'exercici físic influeix en el benestar personal i s'ha posat de manifest que una setmana laboral de 40 hores deixa menys temps del desitjat per a fer esport. Per això, quatre de cada deu enquestats afirmen haver fet més exercici de l'habitual, especialment els menors de 40 anys, i la gent ha anat més del normal als espais naturals.

D'altra banda, gairebé tots han dedicat més temps a realitzar alguna activitat cultural. Un de cada dos ha passat més temps llegint del normal, i dos de cada tres diuen que en les plataformes digitals han estat més veient sèries o pel·lícules de l'habitual.

Finalment, la diferència entre homes i dones ha estat evident. Per exemple, la meitat dels homes ha fet més exercici físic, en el cas de les dones ha estat d'al voltant d'un terç, i en relació a la cura, la balança és justament la inversa.

Hores de treball i productivitat Hores de
treball, benestar i salut laboral. Els tres conceptes estan interrelacionats. I per als empresaris hi ha un quart punt: la productivitat. Està demostrat que les jornades llargues incrementen les possibilitats d'accidents laborals, i a més, com han demostrat nombrosos informes en l'Estat espanyol, les jornades llargues i la productivitat poden arribar a ser inversament proporcionals. És a dir, que la productivitat disminueix cada vegada amb més hores de treball.

Espanya té un greu problema amb la productivitat, i des del Ministeri de Treball s'ha vingut insistint que en els últims anys cal baixar el nombre d'hores de treball, però no s'han aplicat mesures significatives. Segons les últimes dades facilitades per l'OCDE, en l'Estat espanyol es treballen una mitjana de 1.644 hores a l'any. 300 hores més que a Alemanya. En dies, aquests són més de 37 dies laborables de vuit hores.

A Dinamarca, per exemple, treballen 270 hores menys que a Espanya i 130 hores menys a França.

Productivitat, motiu de preocupació, els 27 Estats membres de
la Unió Europea dediquen una mitjana de 1.571 hores a l'any, 70 hores menys que a Espanya. Per contra, en termes de productivitat, segons Eurostat, si l'índex mitjà de productivitat d'Europa és de 100 punts, l'índex espanyol se situa en 95. La de França, l'any 114.

Fixa't ara en l'altre costat: La productivitat d'Irlanda és de 218, la més alta amb diferència, i les jornades similars que es realitzen en l'Estat espanyol són una mica més. Per contra, a Luxemburg s'inverteixen unes 200 hores a l'any menys que a Espanya, amb un índex de productivitat de 163.

Satisfacció laboral La idea
d'anar “a gust” al treball està íntimament lligada a la productivitat, que podríem dir satisfacció. Anar de mal gust és una cosa, i una altra el fenomen de la Gran Dimissió que s'ha estès després del COVID-19: tendeix a deixar voluntàriament el treball dels treballadors perquè no estan a gust en el treball o perquè les condicions que se'ls ofereixen són molt escasses. És una qüestió que pot convertir-se en una crisi per al capital.

Les persones que abandonen el treball per aquests motius s'emporten a les xifres des de fa temps. Doncs bé, quant a la "satisfacció" de treballar, les dades de l'Estat espanyol són terribles, els pitjors des de 2001, i els pitjors en comparació amb els països de la UE. Segons l'últim informe elaborat per Eurostat, un de cada quatre treballadors de l'Estat espanyol manifesta que es va “amb molt de dolor” al treball. La mitjana de la UE és una mica més d'una dècima.

La salut mental en l'horitzó
Sens dubte influeix en la salut dels treballadors la manera de gestionar i suportar el lloc i el treball. L'Organització Mundial de la Salut ha informat sobre el tema. A més, alguns instituts han dit que les empreses són més competitives si tenen una millor salut dels seus treballadors.

Segons l'informe del Ministeri de Treball espanyol, nou de cada deu treballadors en l'últim any afirmen haver sofert l'estrès, que aconsegueix els 12 milions i mig d'habitants, i quatre de cada deu viuen estressats de manera contínua. L'estrès es dona en general en menors de 45 anys, especialment en dones. La majoria argumenta falta de temps, cansament i falta de somni. Vuit de cada deu té problemes per a la conciliació familiar.