Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Funerals en honor als glacials

Argazkia: Chalets Iraty
Argazkia: Chalets Iraty

08 de novembre de 2023
Zarata mediatikoz beteriko garai nahasiotan, merkatu logiketatik urrun eta irakurleengandik gertu dagoen kazetaritza beharrezkoa dela uste baduzu, ARGIA bultzatzera animatu nahi zaitugu. Geroz eta gehiago gara, jarrai dezagun txikitik eragiten.

Quan ens alerten de l'emergència climàtica sovint ens ignorem, com si no sofríssim conseqüències per viure en aquesta part del món. Però la realitat és tossuda.

La recentment morta glacera de Sarenne, ocupat per l'estació d'Alpe D’Huez, ha estat acomiadat als Alps francesos amb un funeral simbòlic, com fa quatre anys en honor a les glaceres Okjökull d'Islàndia i Pizol de Suïssa. En l'Estat francès, Sarenn és la primera glacera que ha rebut aquest homenatge. No serà l'últim, segons han advertit els científics. Situat a 3.000 metres d'altitud, en poc més de cent anys la seva amplària ha passat de 124 hectàrees a gairebé zero. "En els últims anys s'ha fos a molta més velocitat", subratllen els glaciólogos.

D'altra banda, en l'estació d'esquí d'Irati no hi haurà possibilitat de fer esquí de fons per a la pròxima temporada a causa del canvi climàtic. Segons el director dels xalets, Josy Arrossagaray, "el temps està canviant allà dalt", i els vents fluixos i els canvis de temperatura dificulten treballar amb la neu. Tancaran les pistes d'esquí de fons, però no les de raquetes. I també als Pirineus, al Parc Naional d'Ordesa, hem llegit aquests dies que la glacera de la Muntanya Perduda s'ha dividit en dues.

Aquest tipus de notícies segurament agiten més les consciències que les dades dels científics, encara que els números parlen cada vegada més alt de la gravetat de la situació. Per exemple, segons l'Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic (OPCC), sense neu artificial, el 63% de les estacions de la serra haurien de tancar-se d'aquí a uns anys, i amb ell, el destí d'un de cada tres és desaparèixer.

En el lloc on es trobava la glacera d'Okjökull en 2019 es va col·locar una placa amb un missatge dirigit als futurs habitants: “En els pròxims 200 anys totes les nostres glaceres poden tenir el mateix destí. Aquesta placa mostra que sabem el que està passant i el que hauríem de fer. Només tu saps si vam fer el que ens corresponia”. Segons un estudi realitzat per la IGS, fins a 2100 anys desapareixerà el 90% de les glaceres dels Alps. “Enfront de les espantoses previsions, hi ha persones que volen fer un esforç per protegir l'ecosistema, però també per invertir en activitats de neu, que pretenen retardar l'inevitable amb canons i infraestructures transitòries de neu artificial”, ha escrit Laurie Deboy en La Relève i La Pesta.

Científics de la Universitat de l'Imperial College de Londres han recordat que la reducció d'emissions de CO2 és fonamental per a no sobreescalfar el planeta en els pròxims anys. No podem ignorar.


ASTEKARIA
2023ko azaroaren 12a
Azoka
T'interessa pel canal: Larrialdi klimatikoa
2025-03-03 | Leire Artola Arin
ANALISIA
Karbonoa ez da neutroa

Agintari gutxik aitortzen dute publikoki, disimulurik eta konplexurik gabe, multinazional kutsatzaileen alde daudela. Nahiago izaten dute enpresa horien aurpegi berdea babestu, “planetaren alde” lan egiten ari direla harro azpimarratu, eta kutsadura eta marroiz... [+]


Fernando Valladares:
“Oparotasuna zer den birdefinituta, ulertuko dugu zer dugun irabazteko”

Biologian doktorea, CESIC Zientzia Ikerketen Kontseilu Nagusiko ikerlaria eta Madrilgo Rey Juan Carlos unibertsitateko irakaslea, Fernando Valladares (Mar del Plata, 1965) klima aldaketa eta ingurumen gaietan Espainiako Estatuko ahots kritiko ezagunenetako bat da. Urteak... [+]


Eredu inspiratzaileak martxan jartzera animatu ditu Antzuolako ikasleak Fenando Valladares biologoak

Nola azaldu 10-12 urteko ikasleei bioaniztasunaren galerak eta klima aldaketaren ondorioek duten larritasuna, “ez dago ezer egiterik” ideia alboratu eta planetaren alde elkarrekin zer egin dezakegun gogoetatzeko? Fernando Valladares biologoak hainbat gako eman dizkie... [+]


Eskoziako Lur Garaietan otsoa sartzea klima-larrialdirako onuragarria izango dela iradoki dute

Eskoziako Lur Garaietara otsoak itzularazteak basoak bere onera ekartzen lagunduko lukeela adierazi dute Leeds unibertsitateko ikertzaileek.. Horrek, era berean, klima-larrialdiari aurre egiteko balioko lukeela baieztatu dute, basoek atmosferako karbono-dioxidoa xurgatuko... [+]


La Muntanya Perduts es fica entre les glaceres en perill d'extinció
Un registre internacional que documenta les masses de gel en perill d'extinció ha inclòs en la llista la Muntanya Perduda als Pirineus.

Gener de 2025, el mes de gener més calorós mai registrat a nivell mundial
Gener d'enguany ha estat el mes més calorós des de 1850. A més, manté la tendència dels mesos precedents, que entre els últims dinou mesos, és la divuitena vegada que es trenquen els registres de calor.

La calor extrema provocaria 2,3 milions de morts a Europa a la fi de segle
Segons l'article publicat en la revista Nature Medicine, l'efecte d'hivernacle provocarà una pujada de les morts per calor superior a la que es produeix pel fred. A més, la millor adaptació a la calor tampoc resoldria completament el problema.

Greenpeace realitza una acció contra el projecte d'Urdaibai en el museu Guggenheim
La tarda del diumenge, al voltant de 30 membres de Greenpeace han realitzat una acció contra el projecte d'Urdaibai en el museu Guggenheim de Bilbao. Han representat deu espècies de plantes i animals.

2025-02-03 | Nicolas Goñi
Jendez hustutako landa eremuetara basabizitza ez da uste bezala itzultzen

Munduko landa eremu periferikoetan 4 milioi kilometro koadro laborantza lur abandonatu dira azken 75 urteotan. Orain arte arrazoi ekonomikoengatik uzten baldin baziren nagusiki, gerora, klima aldaketak ere horretara bideratuko ditu geroz eta gehiago. Bioaniztasuna babesteko xede... [+]


La tundra de l'Àrtic deixa de ser un magatzem de carboni
La revista Nature Climate Change, que ha difós el resultat de l'estudi de l'Administració Nacional de l'Oceà i de l'Atmosfera (NOAA) d'EE.

2025-01-22 | Leire Ibar
La superfície destruïda pels incendis del Brasil en 2024 supera a la d'Itàlia
Al Brasil, els incendis van destruir l'any passat 30,86 milions d'hectàrees de boscos i àrees naturals, més de la superfície total d'Itàlia. Els incendis van registrar un augment del 79% respecte a 2023, segons un estudi de Fire Monitor, que ha analitzat la situació actual... [+]

ANÀLISI
Justícia climàtica

No hi havia ningú o tots. Que tots sofrim almenys si no es donen els canvis necessaris perquè ningú sofreixi l'emergència climàtica. Vostè –lector–, jo –Jenofá-, ells –pobres– i ells –rics–. Els incendis de Los Angeles no em van produir satisfacció, però... [+]


Reducció de núvols en detriment del canvi climàtic
Els núvols estan disminuint, la qual cosa té un impacte significatiu en el canvi climàtic, segons conclou un grup d'investigadors de la nasa. L'anàlisi de les dades del satèl·lit Terra revela que en els últims 20 anys s'ha produït una disminució gradual però constant de... [+]

2025-01-08 | Nicolas Goñi
Com convertir els sòls en auxiliars del clima?
La sequera i les pluges extremes s'han convertit en una nova normalitat. Entre els danys econòmics i ecosistèmics que augmenten, els soferts pel cultiu no són els més baixos. Es tracta de sòls que es dessequen en èpoques de sequera o que no poden absorbir tot l'aigua en... [+]

La contaminació dels festivals de les estacions d'esquí aconsegueix el seu punt àlgid
La falta de neu ha posat en moltes estacions d'esquí en condicions meteorològiques adverses, a causa de la situació d'emergència climàtica. Però la lògica d'alguns per a treure el màxim profit econòmic al paisatge i a la naturalesa segueix aquí, i la tendència dels... [+]

Eguneraketa berriak daude